Introducció

El caràcter singular del ministeri presbiteral i la seva importància per a la vida de l’Església exigeixen, en els qui hi són cridats pel Senyor, una formació específica que els capaciti per viure amb totes les seves exigències aquest ministeri de gràcia i per exercir amb responsabilitat aquest ministeri de salvació. Això és una tasca prioritària per aquells joves que ingressen en el Seminari.

El Seminari Major és, “sobretot, una comunitat educativa en camí: la comunitat promoguda pel Bisbe per tal d’oferir al qui és cridat pel Senyor al servei apostòlic, la possibilitat de reviure l’experiència formativa que el Senyor va dedicar als Dotze” (Pastores Dabo Vobis 60,b). La seva identitat més profunda rau, per consegüent, en el fet de “ser, a la seva manera, una continuació a l’Església d’aquella íntima comunitat apostòlica formada entorn de Jesús” (PDV 60,c).

“Des d’aquest marc de referència, el Seminari Major es constitueix com una comunitat humana, eclesial, diocesana, educativa en procés, a la qual el Bisbe, segons les normes de l’Església, confia la comesa de formar els futurs sacerdots seculars diocesans.” (La formació per al ministeri presbiteral, n. 9)
El Seminari Conciliar és la institució educativa a la que l’Església de Barcelona encomana la formació dels seus futurs sacerdots. Els àmbits principals de formació són l’humà, el comunitari, l’espiritual, l’acadèmic i el pastoral.

Es configura com una comunitat cristiana, jove per la majoria dels seus membres, on els candidats al sacerdoci realitzen el seu procés de formació segons les orientacions i criteris de l’Església.

Un equip de sacerdots diocesans, formadors i director espiritual, presidits pel Rector, vetllen i acompanyen el procés educatiu dels futurs sacerdots, en nom del Senyor Arquebisbe.

Actualment, en el Seminari Conciliar de Barcelona s’hi formen els seminaristes de la mateixa arxidiòcesi de Barcelona i els seminaristes de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat.