Un jove heroi de la fe

Un jove heroi de la fe - Joan Roig (2)El Masnou, 11 de setembre de 1936. Sobtadament, uns cotxes aparquen derrapant davant la casa dels Roig. Piquen a la porta… “Obriu! Si no obriu serà pitjor per vosaltres!”. Un grup armat d’uns dotze milicians anarquistes busquen al Joan Roig, un jove catòlic compromès de dinou anys, apòstol valent i decidit, de caràcter nerviós, gran amant de l’eucaristia, preocupat per la qüestió social i amb gran admiració pels màrtirs.

Joan sap que el vénen a buscar per matar-lo, perquè és cristià. Li diu a la seva mare: “et sembla que m’escapi?” Però és massa tard. Joan, que havia rebut la sagrada eucaristia del seu director espiritual per tal de distribuir-la, combrega per última vegada.

Obren la porta i els milicians comencen el saqueig, el robatori i destrossa de tot el que troben. Joan està totalment pàl·lid, tem el pitjor… Al cap d’una estona decideixen emportar-se’l i la seva mare els hi suplica que, si tenen mare, pel que més estimin en el món, que no se l’emportin.

Però no en fan cas. El fill l’abraça i li diu, en la seva llengua materna: “God is with” (“Déu és amb mi”). Són les últimes paraules en aquesta vida del fill a la seva mare estimada. El pugen al cotxe i el cor de la mare queda trencat mentre el bon fill marxa valent, ara ja sense por. Tota la seva confiança està posada en Déu.

Marxen a Barcelona a cercar el pare del Joan, que està amagat en un pis, però no el troben. Decideixen anar al cementiri de Santa Coloma i, de camí, el nostre heroi no para de cridar per la finestra: “Visca Crist rei!”. Arribats al cementiri comencen a matar una sèrie de joves cristians, deixant al Joan pel final.

Mentrestant, ell no para de predicar-los l’amor que Déu els té i les conseqüències del terrible pecat que estan a punt de cometre. Els criminals, convençuts per les paraules del Joan estan a punt de deixar-lo marxar, però, aleshores, una dona que passava per allà els incita a enllestir la seva obra malèfica. Abans, però, el Joan els diu: “Que Déu us perdoni com jo us perdono”. Dit això, li disparen cinc tirs al cor i un al front. Així morí el nostre heroi: predicant i perdonant.

Un jove heroi de la fe - Joan RoigDeien que on ell es trobava hi havia diversió segura perquè tota la seva vida estava entregada a fer feliç Déu i el proïsme. Des de ben petit volia ser sacerdot i missioner “per a guanyar ànimes per a Crist”, però a causa de la difícil situació econòmica de la família va haver de posar-se a treballar molt aviat, sense deixar mai els estudis.

Amb valentia va anar a defensar la parròquia del Masnou quan els revolucionaris volien cremar-la, aquella estimada parròquia on ell anava cada dia a Missa a les sis del matí i on passava diàriament tres quarts d’hora pregant als peus de Jesús Sagramentat. De fet, no sabia com viure sense combregar diàriament.

Quan la van cremar, va ser tanta la seva tristesa que va estar-se tres dies sense parlar, al final dels quals es va aixecar i va dir: “Ara més que mai hem de lluitar per Crist”. A la parròquia portava un grup de nois petits, els avantguardistes de la FJCC, als quals estimulava amb el seu exemple i, davant les dificultats imminents de la guerra civil, els animava amb aquestes paraules: “Potser entre nosaltres hi haurà algun màrtir. No hi fa res. Nosaltres volem una Catalunya roja […], ben roja, de la sang dels màrtirs”.

Durant la guerra no va parar d’alleujar les penes dels qui sofrien, animant als tímids i visitant els ferits a l’hospital. La seva ànima patia molt i tot aquest sofriment l’oferia al seu estimat Jesucrist. A la nit, davant del seu crucifix, amb els braços en creu, implorava per a tots: clemència per uns, perdó per uns altres, misericòrdia i fortalesa per a tots els cristians.
Un jove heroi de la fe - Joan Roig (4)
A més, el Joan va ser molt amic del Beat Pere Tarrés, el seu metge personal, i amb qui compartia director espiritual: Mn. Pere Llumà, un sacerdot de gran vàlua espiritual. Per tot això, el Cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, ens encoratja a invocar al futur beat amb les següents paraules: “Desitjo que els joves de la nostra arxidiòcesi aprenguin a seguir les petjades del beat Joan Roig. Solament podran ser autèntics apòstols si saben acostar-se a Crist amb la senzillesa i la generositat amb la qual ell ho va fer”.

Fernando Gilabert
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona
5è de Teologia

Visita al Museu Geològic del curs propedèutic

Divendres passat 23 d’octubre, els alumnes del curs propedèutic vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, en el marc de les activitats culturals i de coneixement de la diòcesi que realitzem cada setmana. Fundada en 1874, aquesta és l’única institució científica de l’Església a Barcelona, i disposa d’una col•lecció pròxima a les 85.000 entrades fòssils de tots els períodes geològics, així com d’una biblioteca especialitzada amb 14.000 títols.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic (2)

El museu està dedicat principalment a la paleontologia, especialment d’animals invertebrats, i és considerat per la comunitat científica com un dels principals centres d’estudi de la seva especialitat a nivell mundial.

El Museu Geològic està dirigit des de l’any 1991 per Sebastián Calzada, sacerdot (primer de tot, tal com ens va recordar) i doctor en geologia, que ens va acollir amb la seva característica espontaneïtat i el seu bon humor, i ens va introduir en la llarga història d’aquesta institució centenària.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic (3)

Aquesta introducció històrica va servir de preàmbul a una intensa visita guiada per les principals vitrines del museu, on vam poder contemplar des de l’icònic esquelet complet d’un mastodont, fins alguns dels més de 700 holotips (exemplars tipus que serveixen com a material per a descriure una nova espècie) presents en el museu.
Més enllà de l’interès específic pels exemplars del museu, la visita ens va servir, als alumnes del curs introductori, per a introduir-nos en una qüestió fonamental del nostre temps: la relació entre la ciència i la religió. Tal com va apuntar insistentment el pare Calzada en diverses ocasions, la religió no “tem” la recerca científica, ni tan sols en una ciència tan lligada a l’estudi de l’evolució de les espècies com és la paleontologia.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic

Fe i ciència no sols no es contraposen, sinó que són complementàries, perquè les dues es dirigeixen a la trobada de la veritat, cadascuna des del seu àmbit i amb la seva específica capacitat d’explicar la realitat. Ambdues segueixen camins que acaben confluint i l’una possibilita a l’altra, perquè la ciència només és possible en un món en el qual es pressuposi un ordre.

I darrere de l’ordre hi ha sempre una intel•ligència ordenadora.

Joan Xipell Font

DOMUND – IEME – Ens visiten dos missioners

En començar el mes d’octubre, ja iniciat el curs juntament amb la labor “missional” de les comunitats cristianes, vam celebrar el passat diumenge dia 18 una Jornada Mundial per l’Evangelització dels Pobles, el DOMUND, dia en que l’Església universal prega pels missioners i col•labora per les missions.

Al seminari, el dia 21 d’octubre, ens van visitar dos missioners de l’IEME (Instituto Español de Misiones Extranjeras), societat de vida apostòlica formada per preveres diocesans espanyols, els quals s’hi troben incardinats en les seves respectives diòcesis, però es dediquen al llarg d’un període de temps o tota la seva vida, a la missió ad gentes, portant la Bona Nova a llocs on encara no ha estat anunciada, i ajudant i acompanyant comunitats cristianes ben diverses. Són testimonis de la fe i l’esperança en Jesucrist i del seu projecte de salvació. Actualment l’IEME es troba present a 12 països arreu del món.

DOMUND – IEME - Ens visiten dos missioners (2)

Vam tenir al vespre la celebració de l’eucaristia, seguit del sopar comunitari i finalment la xerrada amb el testimoni dels dos missioners. Primer es va presentar el padre Luis Carlos Rilova, nascut a Burgos, que va entrar al seminari a l’edat dels tretze anys i s’ordenà com a prevere diocesà l’any 1996. Durant el temps de seminari, a través de testimonis, la preocupació pels més necessitats i les convivències d’estiu de seminaristes per part de l’IEME, nasqué la seva inquietud per les missions. Després de nou anys de servei a la seva diòcesi com a prevere, s’associà a l’IEME i va ser destinat el 2007 com a missioner a Zimbàbue; amb un temps d’iniciació de tres anys per aprendre l’idioma, la cultura i el territori, s’hi ha encarregat ja de més de 22 comunitats, acompanyant persones i comunitats amb paciència i perseverança, en una població on tan sols el 3% és catòlica.

Després ens va donar el seu testimoni el missioner Miguel Ángel Aragón, nascut a Cuenca, qui sent la vocació com a prevere a l’edat adulta, orientant-la en la seva dimensió missionera apropant-se a la figura de Sant Francesc Xavier. Un cop ordenat prevere diocesà a Cuenca, s’associa anys després a l’IEME, per anar de missió al Japó, concretament a Osaka on ha estat vint-i-vuit anys, amb una cultura on fer-se cristià no és gens fàcil, donada la complicació que crea en l’entorn familiar.

Ha estat una trobada fraterna i enriquidora, que ens ha ajudat a conèixer i profunditzar en realitats missioneres de la nostra Església, les quals hem de tenir present en la nostra pregària i col•laborar també a través dels mitjans materials, perquè es pugui mantenir aquesta acció de poder fer arribar l’Evangeli i l’amor de Déu a tots els indrets del món.

Armand, etapa discipular (1r de filosofia)

Ordenacions Diaconals a Sant Feliu de Llobregat

La tarda del diumenge dia 11 d’octubre, a la Catedral del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el Xavier Montané Blázquez i el Samuel Gutiérrez Aparcero rebien l’ordenació diaconal de mans del bisbe titular de la diòcesi, Mons. Agustí Cortés.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat6
Va ser una celebració joiosa a nivell eclesial, també per les famílies i per totes les persones que acompanyaven els dos ordenands; tanmateix va estar marcada per la pandèmia del Coronavirus que actualment encara va causant estralls a nivell mundial; en conseqüència, trobàvem una nau central que, marcada per les restriccions d’aforament establertes pel poder civil, no podia acollir a totes les persones que els hi hagués fet il•lusió poder acompanyar als dos futurs diaques. Coneixedors d’aquesta limitació, ambdós seminaristes es van voler fer presents en les comunitats que els havien acollit durant el seu procés de seminari en forma de vetlla de pregària.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat3

A més, des de la delegació de mitjans de comunicació del bisbat de Sant Feliu van oferir la celebració en directe per les xarxes socials.

Els candidats al diaconat van estar acompanyats per les respectives famílies, amics i amigues, com també per una representació de la feligresia que els ha vist créixer en la vocació; els seus rectors de parròquia, preveres referents en la vida pastoral que actualment exerceixen; l’equip de formadors del Seminari Conciliar de Barcelona, casa que els ha acollit durant el seu procés de formació; també per altres preveres amb els quals han compartit algun moment del seu procés vocacional; i finalment amb els companys seminaristes, una representació dels quals conformaven la formació coral que va acompanyar la celebració, juntament amb l’organista, el trompetista i l’animador dels cants.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat4

Malgrat totes les mesures prudents que s’havien de prendre, es va viure amb joia una celebració que de ben segur recordaran. La frase representativa que escollien per afrontar aquest ministeri que se’ls hi va confiar era: “Serviu el Senyor amb alegria”, una alegria arrelada al mateix Jesús que els envia a servir la petita porció del Poble de Déu que els hi ha estat encomanada, per tal de continuar configurant-se a Ell com a bon Pastor i esdevenir, en un futur, preveres de l’Església que peregrina al bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat5

Josep Sellarés Mestre
Seminarista del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4t de Teologia

Celebració de la Mercè “com cal”

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè és un dia molt especial pel Seminari. A part de ser la Patrona de la nostra diòcesi, és una advocació que s’avé de manera particular a l’estat de vida dels seminaristes. “Dels captius Mare i Patrona”: el començament dels goigs dona peu a la mítica broma de la “captivitat del Seminari”, una manera d’afrontar amb humor la renúncia que demana el fet d’ajustar-se a una vida comunitària de pregària, convivència i estudi.

Això sí, tots sabem que aquestes petites renúncies – presents en tota vocació cristiana – ens alliberen de la nostra vertadera captivitat: el nostre orgull i egoisme. En aquest veritable sentit, un any més ens hem acollit a la protecció de la nostra Mare i Patrona.

Començament “com cal”

Celebracio de la Merce com calEl lema implícit, a partir del vespre del dimecres 23, va ser: “això s’ha de celebrar com cal”. Com no, aquest esperit queda reflectit principalment a les celebracions litúrgiques, no en detriment d’altres activitats, sinó, com veurem, promovent-les i fonamentant-les en una vertadera alegria. Vam començar celebrant Vespres solemnes a la capella del Seminari, tot cantat i molt maco. Hem d’agrair en aquest sentit l’esforç que fan els nous organistes, Santi i Joan, per mantenir el nivell musical.

Cinema i alpinisme gastronòmic

A partir d’aquí, com dèiem, va quedar oberta la veda per tota mena de plans que es van anar proposant sobre la marxa. Un grupet vam poder anar al cinema a veure la pel•lícula “Unplanned”. Realment va ser providencial poder descobrir la vida d’Abby Johnson, un veritable testimoni d’alliberament dins d’una realitat tant dura com és l’avortament. Ens va fer més conscients de la captivitat que pateixen avui moltes mares, a qui només s’ofereix, com a sortida d’una crisi, el que realment és un veritable calvari. Vam acabar el dia fent unes pizzes a la parròquia del Remei, gentilesa de Mossen Pere.

El dijous va haver dos plans possibles per residències. D’una banda, dinar a la parròquia de Mossen David, a les Planes, on van poder anar alguns seminaristes de la residència de Sant Josep Oriol. D’altra banda, uns quants de la residència de Sant Josep de la Muntanya vam anar d’excursió amb Mossen Bernat. En resum, podríem dir que vam quedar en balanç calòric a zero. Tot el que vam cremar pujant el “Matagalls Xic”, ho havíem adquirit al gran esmorzar que ens van preparar Santi, Fernando i Guillem, i recuperat al – perquè no – també gran dinar.

Celebracio de la Merce com cal-2

Eucaristia i sopar

El colofó de la festa va ser l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. A causa de la situació sanitària, era preferible no assistir a la Missa major del matí. Per això, el P. Fermín Delgado, rector de la Basílica, ens va convidar a celebrar la Missa de set, al vespre, cosa que vam agrair. Mossen Salvador, a l’homilia, va afirmar que Jesucrist sempre ens acompanya, i ens crida i ens necessita per continuar la seva mateixa missió avui, quan molts germans nostres clamen per ser alliberats de tants tipus d’esclavatges. Va ser un bon impuls per començar el curs amb força, amb ganes de deixar-nos formar molt bé pel Senyor. Finalment, vam sopar tots junts – en grups de sis – a la Plaça Reial, on es va crear un ambient molt maco, i la Mare de Déu ens va alliberar del peix amb una bona hamburguesa!

Autor: Javi Casals Pich-Aguilera, 3er curs