Soc aquí per poder estar allà on tu ets

El passat 9 de febrer, sis joves seminaristes van rebre el ministeri del lectorat i tres rebíem el ministeri de l’acolitat. La cerimònia, presidida per l’Excm. Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, es va dur a terme a la capella del nostre Seminari Conciliar. L’Església va concedir als meus companys i a mi el do més preuat que té: la Paraula de Déu i l’Eucaristia.

Haver estat instituïts en aquests ministeris en el nostre camí cap al sacerdoci ens ha fet descobrir el valor de la fraternitat, en la qual en aquests anys hem pogut créixer, i que estem cridats a viure de manera especial com a futurs preveres. Quan una persona es troba fora la pròpia casa, necessita descobrir un lloc al qual pugui dir “llar”. Nosaltres hem tingut la sort de descobrir-ho en el Seminari Conciliar de Barcelona, que ens ha acollit tots aquests anys. Ara que ens anem acostant al final de l’etapa formativa, m’agradaria compartir amb aquesta gran família del seminari l’alegria que aquests últims mesos han suposat per a mi, i també per a tots nosaltres.

Puc confessar-vos que ha estat un dels dies més emocionants d’aquest camí de seguiment al Bon Pastor. Una de les paraules del Senyor que aquests dies preparatoris a rebre els ministeris ressonava en el meu cor era t’enalteixo amb tot el cor, Senyor, et vull cantar a la presència dels àngels (Sl 138,1). És el gran misteri de la crida del Senyor, de la vocació al sacerdoci, de la lloança ininterrompuda que ha de representar la nostra consagració a Déu. El Senyor ha anat preparant les meves mans durant sis anys, a fi que, amb aquest ministeri de servei a l’altar, pugui portar el seu cos eucarístic a tota la gent afamada de la seva misericòrdia. Els dies previs a rebre aquest ministeri pensava que a, partir d’aquest dia, serviria a l’altar del Senyor fins a morir; li vaig demanar a la nostra mare Maria que mai m’hi acostumés, que aprengui d’ella a servir-lo com a Betlem, com al Calvari, com sempre va fer ella amb el seu Cor Immaculat.

Només puc cantar les misericòrdies que el Senyor cada dia em concedeix, i especialment per fer-me el seu acòlit i servidor. Voldria agrair als sacerdots que m’han ensenyat i acompanyat amb el seu caràcter i exemple a tractar a Jesucrist Eucaristia. 

“Sóc aquí” és la resposta que donem quan el Senyor, en el seu amor i amb tota l’Església, ens crida pel nostre nom. Desitjo que aquesta resposta es vagi manifestant en un continu i progressiu amor a Jesús Paraula i Eucaristia, i en una major configuració a la vocació de prevere per tal que servim i estimem sempre més a l’Església de Déu. 

Andreu Salinas
Etapa Configurativa

Quaresma per la Vida al Seminari

El dilluns 7 de març ens van venir a visitar en Marcos Agudo i en Miquel Blanch, membres de l’equip organitzador de la Campanya “40 dies per la Vida” a Barcelona.
Havent participat de la Santa Missa i, acabats de sopar, van voler compartir amb els seminaristes la seva experiència encomanadora i el seu testimoni engrescador a la llar comunitària. Allà es van presentar com a pares de família, deixebles de Jesucrist i cristians convençuts del grandíssim regal de la Vida – do primer i més sagrat que hem rebut de Déu, causa de la seva lluita fins les últimes conseqüències.

Ens va comentar en Miquel la nefasta situació que vivim actualment: l’últim any s’han realitzat més de 50 milions d’avortaments a nivell mundial. En comptes de reivindicar-ho, la gent roman en silenci. A Europa ens hem acomodat tàcitament a aquesta penosa situació.
Davant d’això, les millors armes que tenim són la denúncia, amb la pregària i el dejuni. Aquest és el sentit de la campanya “40 dies per la Vida”. I ara, amb la Quaresma, comencen una nova campanya que promou el dejuni i l’oració, davant les clíniques situades als carrers Anglí i Dalmases (zona alta de Barcelona). Cal viure-ho tot en comunitat i de manera pacífica, per demanar a Déu que s’acabi amb la barbàrie de l’avortament.

“Hemos venido para llamar a vuestra puerta, porque necesitamos vuestra ayuda”, ens insistia en Marcos. “Nuestro objetivo es acabar con el aborto en Barcelona y que la campaña llegue a las 7 clínicas que hay en la ciudad. (…) Este es nuestro objetivo, pero nos hacen falta manos. (…) Ahora mismo, por falta de voluntarios, solo podemos cubrir dos clínicas”.
Són molts els efectes positius que aquestes campanyes estan tenint allà on es realitzen: bebès i mares que se salven, tancament d’avortoris, empleats que pleguen, usuaris que surten conscienciats, i tants altres efectes que segur que s’escapen de la nostra percepció.

Per altra banda, ens exhortaven que no tinguéssim por de les noves lleis que amenacen els grups pro-Vida. El Miquel comentava que si ha d’anar a la presó per aquest motiu valdrà la pena, i que, a més, potser serà una manera de donar encara més veu perquè la gent s’adoni de la situació.
Cal comentar que, al llarg d’aquests anys, han sorgit torns d’adoració nocturna per la Vida: una vegada més l’oració és la resposta. No amaguen la certesa en afirmar que aquí rau el motor de tota l’activitat que estan realitzant.

Per concloure, els seminaristes vam poder fer algunes preguntes i vam acabar amb la pregària de completes. El Marcos i el Miquel van marxar molt agraïts per l’acollida que els va rebre i acomiadar en família.

Josep Maria Batlle Prats
Etapa Propedèutica

L’artista Guido Dettoni visita el Seminari

El diàleg entre la fe i la cultura – o, fins i tot, la seva interrelació – és important a la formació dels seminaristes. Els artistes, a qui Pau VI encomanà “vetllar per la bellesa del món” i la veritat, ens ajuden a reconèixer amb les seves creacions al Creador. El 22 de març, el Seminari de Barcelona va rebre la visita de Guido Dettoni della Grazia, escultor italià arrelat a Catalunya, acompanyat del poeta Carles Duarte.

L’escultor va començar explicant la seva obra artística, que barreja tant l’aspecte visual com el tàctil. Les seves escultures, com la famosa “Maria”, estan pensades per poder cabre a les mans, de manera que a l’experiència dels ulls s’hi suma la del cos sencer. “Aquesta mida”, declarà, “permet que allò que hom explica i crea pugui contenir-se, ser subjectat i comprès del tot, en la seva materialitat”. Aquesta concepció tan manual i física és fonamental per entendre les seves obres religioses més famoses, com “Maria”, la “Creu de Betlem” o la del “Peregrí”: Déu, qui creà i manté el món sencer, es feu petit per poder cabre als braços de la seva mare. La Mare, assumpta, es fa petita per cabre a les nostres mans, i tot agafant-la, ens adonem que és realment ella qui ens té a les seves.


Duarte, autor de poemes que acompanyen més de 10 obres de Dettoni, va oferir les seves pròpies claus interpretatives: “Aquestes escultures mostren que el fet espiritual segueix ben viu al món de l’art”. Els seminaristes presents van poder contemplar i experimentar l’original “Maria”, del qual provenen les milers d’estàtues que circulen pel món. La figura, sinuosa i suau, canvia de significat a mesura que hom la contempla des de diferents angles. Mirada de front, la figura agenollada ens remet a l’Anunciació; un lleuger gir ens fa veure una dona duent son càntar a la font, reminiscència de la vida a Natzaret; un altre subtil canvi i veiem la Mare de Déu embarassada, i un altre gir encara ens fa veure la Presentació; de costat, tot esdevé un colom blanc, l’Esperit. Amb tot, aquest llistat de possibilitats no esgota el significat. Com l’artista explica, “Maria, mediadora, apunta al Senyor i quan ho assoleix va empetitint, fins que cap a una mà”.

El caire internacional de l’obra escultòrica la fa veritablement catòlica: L’estàtua “Maria” pot ser contemplada a Assís, a l’església de Santa Maria delle Rose, així com a Singapur i altres esglésies del món. Una de les últimes creacions de Guido Dettoni, “Resurrecció”, va ser presentada al Seminari Conciliar de Barcelona, en presència de les autoritats del mateix i de l’artista, abans de ser enviada a Singapur, a l’església de Sant Ignasi.

Al final de l’exposició, Dettoni, Duarte i els seminaristes van anar a la nova llar Gimeno, on van gaudir d’un col·loqui més informal abans d’acomiadar-se. Pot trobar-se més informació sobre les escultures i tot allò que les contextualitzen a la web de l’artista, https://guidodettoni.com/

PRIMERES VESPRES DE SANT JOSEP

 

PRIMERES VESPRES DE SANT JOSEP

 

V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
R. Senyor, veniu a ajudar-nos.
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.

 

SALMÒDIA

Ant. 1. Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat el Messies.

Salm 112

Servents del Senyor, lloeu-lo,*
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,*
ara i per tots els segles.
Des de la sortida fins a la posta del sol*
lloeu el nom del Senyor.

El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,+
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.*
¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,*
i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra.

Aixeca de la pols el desvalgut,*
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,*
els poderosos del seu poble.
La qui vivia estèril a casa,*
la fa mare feliç amb els fills.

Glòria

Ant. 1. Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat el Messies.

Ant. 2. Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un home que es deia Josep.

Salm 145

Lloa el Senyor, ànima meva.+
Lloaré el Senyor tota la vida,*
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No confieu en els homes poderosos,*
homes que són terra, incapaços de salvar:
quan exhalen l’esperit, tornen a la terra,*
i aquell dia es desfan els seus plans.     __

Feliç l’home que troba ajuda en el Déu de Jacob;*
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,*
i tot el que es mou en aquests llocs;

el Senyor, que es manté fidel per sempre,+
fa justícia als oprimits,*
dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos,*
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,*
el Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters,+
manté les viudes i els orfes,*
i capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre,*
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Glòria.

Ant. 2. Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un home que es deia Josep.

Ant. 3. La mare de Jesús, Maria, promesa amb Josep, abans de viure amb ell, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.

Càntic Ef 1, 3-10

R/ Beneït sigueu, Pare nostre, que ens heu beneït en el Crist.

Beneït sigui el Déu i Pare
de nostre Senyor Jesucrist,+
que ens ha beneït en Crist*
amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel. R/

Ens elegí en ell abans de crear el món,*
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. R/

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,*
segons la seva benèvola decisió, R/
que dóna lloança a la grandesa dels favors*
que ens ha concedit en el seu Estimat. R/                    ­__

En ell, hem estat rescatats
amb el preu de la seva sang.*
Les nostres culpes han estat perdonades. R/
La riquesa dels favors de Déu
s’ha desbordat en nosaltres,+
Ell ens ha concedit*
tota aquesta saviesa i penetració que tenim. R/

Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola
que havia pres,*
per executar-la quan els temps fossin madurs:

Ha volgut unir en el Crist tot el món,*
tant el del cel com el de la terra. R/

Glòria R/

Ant. 3. La mare de Jesús, Maria, promesa amb Josep, abans de viure amb ell, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.

LECTURA BREU                                                               Col 3, 23-24

En qualsevol treball, poseu-hi tota l’ànima. Feu-ho pel Senyor, no pels homes, sabent que la vostra recompensa serà l’herència que rebreu del Senyor. L’amo que vosaltres serviu és el Crist.

RESPONSORI BREU

  1. El just creixerà com un lliri.
    R. El just creixerà com un lliri.
    V. Florirà eternament davant del Senyor.
    R. Creixerà com un lliri.
    V. Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
    R. El just creixerà com un lliri.

CÀNTIC DE MARIA

Ant. Aquest és el servidor fidel i prudent, a qui el Senyor confià la seva família.

Càntic Lc 1, 46-55

PREGÀRIES

Invoquem Déu, de qui rep nom tota família en el cel i en la terra, i supliquem-li:

Pare sant, que revelàreu a sant Josep el misteri de Crist, amagat des de tota l’eternitat,
—       feu que reconeguem millor el vostre Fill com a Déu i home.

Pare del cel, que alimenteu els ocells i vestiu d’herbes el camp,
—       concediu a tothom el pa de cada dia i el pa celestial.

Creador de totes les coses, que confiàreu la vostra obra a les nostres mans humanes,
—       feu que els treballadors puguin fruir dignament del fruit del seu treball.

Déu de tota santedat, que voleu que tots els homes siguin justos,
—per intercessió de sant Josep, feu-nos caminar en la vostra presència i agradar-vos en tot.

Aquí es poden afegir altres intencions.

Pel vostre Fill, amb la seva mare Maria i amb sant Josep,
—       sigueu benigne i misericordiós amb els agonitzants i els fidels difunts.

Perquè som membres de la família de Déu, gosem dir: Pare nostre.

ORACIÓ

Déu totpoderós, vós confiàreu les primícies dels misteris de la salvació humana a la fidel custòdia de sant Josep; feu que, per la seva intercessió, la vostra Església els conservi fidelment i els porti a plenitud. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.
R. Amén

 

Exercicis Espirituals 2022

Com cada any els seminaristes hem tornat a fer uns dies d’Exercicis Espirituals. Enguany han sigut, novament, a la casa de Santa Elena, a Solius, província de Girona. En primer lloc, puc dir que veritablement aquests dies són un regal del Senyor. Cadascuna de les hores del dia, si són aprofitades honestament, estan pensades per viure una experiència personal amb Crist en primera persona. Més o menys intensa, però la fas…, i tant que la fas! Tanmateix, existeix una condició almenys perquè es doni aquest trobament amb Jesús. Cal estar en disposició d’una obertura sincera de cor vers Déu.

 

Aquest any, els Exercicis han estat predicats pel P. Xavier Rodríguez, jesuïta que té l’encàrrec d’acompanyar espiritualment els seminaristes que ho desitgin en el nostre Seminari. Sota el títol “Exercicis Espirituals per vèncer-se a si mateix i ordenar tot afecte per desordenat que pugui ser…”, hem viscut uns dies en què qui ho ha desitjat ha pogut tastar la metodologia i allò que explica sant Ignasi de Loiola en els seus Exercicis Espirituals, com són les diverses maneres de pregària, i tants altres consells pràctics, per fer de la nostra pregària una experiència profunda.

Personalment, puc dir que han estat uns exercicis espirituals que deixaran petjada en el meu camí, tant a nivell vital, com de discerniment vocacional, ambdós vinculats al Crist. I, precisament, aquesta era la principal petició que portava per aquests dies: “…Senyor, que pugui veure i discernir la vostra voluntat per al bé de l’Església, a major glòria vostra”.

Si ja he dit que aquests dies són tot un regal d’aprofundiment en el Senyor, per a mi ho han estat de manera molt més accentuada, ja que sempre coincideixen amb l’impàs del primer al segon semestre de la facultat. I considero que, tot i que també no són uns dies de descans, ens serveixen per carregar les “piles” espirituals. Així, puc fer meves les paraules que diu sant Pau als Corintis en la seva primera Epístola, quan anima als cristians a perseverar cap a una corona que mai es marceix (1Co 9,25).

I és que, tant si arribo com si no a ser capellà, el que tinc cada cop més clar és que la santedat és la plenitud a la qual aspiro. És mitjançant l’assimilació de la meva vida a la de Jesucrist, de mica en mica, com deixo que sigui Ell qui vagi transformant el meu cor. Tot sent conscient que costa, que és un camí que fa molt de respecte i sovint no és gens fàcil… Però és per això que els Exercicis Espirituals són tan importants per a la vida de tot cristià, i deixeu-me dir encara: molt més per als qui estem discernint, en aquest cas, una vocació al sacerdoci.

Per tant, us demanem, si us plau, que no deixeu de pregar per nosaltres!

Mateo Gómez Bernal
Etapa Discipular

Courage: un apostolat catòlic per la castedat

«Courage proposa a les persones homosexuals un camí de santedat per viure en castedat la vida cristiana.» Així resumia la seva tasca pastoral el pare Víctor de Luna, capellà d’aquest apostolat a Itàlia. Ho feia en el marc de dues sessions de formació que el Seminari va dedicar el passat 18 i 19 de febrer a l’acompanyament de persones amb atracció pel mateix sexe. Courage és un apostolat catòlic que va néixer l’any 1980 per inspiració de l’arquebisbe de Nova York, el cardenal Terence Cook, que va encarregar al pare John Harvey (1918-2010), un teòleg moralista, que es dediqués a l’acompanyament de persones que tenen atracció al mateix sexe. Actualment compten amb 178 grups repartits pel món. A Espanya es va fundar un primer grup a Toledo l’any 2019.

En la presentació que es va fer al Seminari vam comptar amb la presència del pare Víctor i també amb el testimoni de Pablo, molt actiu en aquesta pastoral a nivell estatal. Aquest madrileny de 52 anys provenia d’una família desestructurada i amb 17 anys va escapar de casa acabant immers en la prostitució masculina durant 12 anys. A l’entorn dels 30 anys, va començar a experimentar un canvi important. Gràcies a uns amics catòlics va començar a canviar d’estil de vida: va reprendre els estudis acadèmics i va trobar feina. Finalment, va viure una forta conversió religiosa gràcies a moments d’impacte com la JMJ de Madrid del 2011. Des de llavors, viu una vida de castedat abocada a l’anunci de l’Evangeli i l’ajuda als més necessitats. El seu testimoni va ser colpidor i vehement: «Si no és per acció de Crist com s’explica que jo pogués passar d’una vida de disbauxa a viure en castedat?» «Quan vaig conèixer Courage vaig veure que allò que ells proposen és el que jo estava vivint», va concloure.

L’apostolat d’aquest grup no és cap teràpia ni fan cap tasca psicològica. «És un apostolat senzill basat en un acompanyament fratern, en el respecte i la comprensió», resumia el pare Víctor. Els cinc punts que proposen són expressió de la doctrina de l’Església continguda al Catecisme: viure en castedat, dedicar la vida a Crist, teixir un esperit de germanor entre els membres, cultivar amistats sanes i esdevenir bons testimonis.
Courage és essencialment un lloc per trobar-se amb Crist. No és un espai especulatiu ni de debat sinó arrelat en la realitat, en l’amistat i en la vida cristiana. «Som un testimoni que és possible viure l’atracció al mateix sexe d’una manera diferent», explicava Pablo.

En el marc de la formació com a futurs preveres, es va insistir en la importància de l’escolta, l’acompanyament, el discerniment i la paternitat espiritual. «És important no saltar-se la llibertat de ningú però alhora tenir la valentia de presentar Jesucrist i el camí que planteja l’Església per a les persones amb atracció pel mateix sexe», animava Pablo. A Courage totes les reunions de grup han d’estar acompanyades per un sacerdot que també té un paper destacat en l’acompanyament espiritual i en la confessió.

Joan Piñol i Garcia
Etapa Configurativa