Durant la primera setmana de Juliol els escolans de Barcelona i Sant Feliu varen assistir a una trobada de quatre dies que tinguérem a la casa dels maristes de Llinars del Vallès. La trobada ha servit per conèixer altres nois que juntament amb ells també estan al servei de l’altar a les seves respectives parròquies, també per aproximar-se més al misteri de Crist i per despertar un possible vocació presbiteral.
El fil conductor d’aquestes convivències ha estat la competició esportiva, portant com a lema atletes de Crist. De la mateixa manera que alguns sants han corregut la cursa de Crist com per exemple santa Teresa de Jesús, que ens ha animat amb les seves meditacions les nostres estones de pregària, o sant Tarsici, que com a patró dels escolans ens ha acompanyat durant totes les convivències; els escolans han estat convidats a córrer la cursa de Crist.
Els nostres escolans, tots ells ben preparats, han participat de les competicions esportives de futbol, basquet i beisbol. A més a més també han participat per equips a les competicions de tir lliure de basquet, llançament de pes, cursa de relleus i salt de longitud. La piscina ha ajudat a refrescar-nos de les altes temperatures i a prendre un merescut descans després de les proves esportives. El divendres, per descansar de tant d’esport, vàrem marxar d’excursió a la Torrassa, una torre de vigilància al la serra més alta de Llinars, on celebràrem l’Eucaristia.
En la present edició de les convivències s’ha introduït un canvi que es valora com a molt positiu: s’han unit les activitats del taller i del teatre de manera que el teatre ens dóna peu a tractar una paràbola en forma de representació i que els escolans la puguin interioritzar d’una manera diferent. S’ha valorat tant la interpretació de la paràbola i la seva adaptació al teatre com el vestuari, confeccionat també pels propis escolans.
Els monitors de les convivències, que són seminaristes, estan molt sorpresos de com alguns escolans s’interessen per la vida del seminari: què estudien, com viuen, quins horaris fan, i sobretot el motiu per què han optat per l’opció del presbiterat. També ha estat motiu de preguntes el perquè i com resar el rosari o perquè es resa amb la litúrgia de les hores.
Per concloure, podem dir que s’han donat les condicions adequades per portar aquests joves escolans més a prop de Crist i ajudar-los a resoldre alguns dubtes referents a la vida al servei de l’Església. Ara toca córrer una cursa que és encara més llarga, que és la mateixa vida.
Pau Manent Bistué (Curs Propedèutic)
