Als nostres temps i especialment pels que ens preparem pel Ministeri Sacerdotal, resulta essencial conèixer quin és el veritable sentit de la virtut de la caritat i cosa més important encara: com exercir-la de manera realment eficaç i guaridora. Ja al segle XVII trobem la gran figura de Sant Vicenç de Paül que comprova com la caritat ha d’ exercir-se de manera plenament organitzada per tal de multiplicar la seva eficàcia i així tractar de pal·liar la pobresa que en aquells temps assolaven no només França, el seu país nadiu, sinó tota la cristiandat; per la qual cosa l’ Església no podia restar indiferent ja que un dels seus ministeris, no l’ únic naturalment, és el de la caritat. Per això i amb l’ ajuda d’ altres persones generoses i desinteressades, fundà diferents organitzacions per atendre d’ igual manera les diferents necessitats quasi perennes de la gent de l’ època. Posteriorment al segle XIX una altra figura molt rellevant per a l’ Església, com va ésser el Beat Frederic Ozanan, inspirat en el carisma de Sant Vicenç de Paül, funda el que va anomenar “Conferències de Sant Vicenç de Paül”; associació de fidels que de manera igualment organitzada i eficaç atenia les necessitats dels més desafavorits des de les Parròquies mateixes. Va ser aquesta d’ alguna manera l’ antecessora de Caritas; entitat pertanyent a l’ Església i sorgida a mitjans del segle XX que treballa en tot el món per tal de lluitar contra la pobresa i l’ exclusió social.
El segle XXI, al igual que totes les èpoques, també arrossega situacions de misèria i injustícies que cal treballar per tal de pal·liar els seus efectes. Una d’ aquestes situacions que està essent noticia des de ja fa alguns mesos, és el drama dels refugiats procedents de zones en conflicte bèl·lic de mig orient: Síria, Iraq, Afganistan, Iemen i d’altres països d’ Àfrica i Àsia que tracten de fugir de llurs països i refugiar-se a Europa per tal de trobar asil polític i protegir-se així dels efectes devastadors de guerres fratricides que en molts cassos no respecten ni els mínims drets humans. És un drama de proporcions immenses i és parla de milions de persones que en poc temps poden entrar a Europa i els efectes que això pot causar encara no son del tot previsibles. En qualsevol cas, diferents organitzacions humanitàries com ara Caritas treballen fortament per tal d’ assistir aquestes persones en la mida del possible
Precisament d’això en parlaren dues persones ben ficades en aquestes tasques a la nostra arxidiòcesis de Barcelona: en Salvador Busquets, director de Caritas interdiocesana de Barcelona i la Juana Martín , treballadora de la mateixa entitat i bons coneixedors de primera ma del drama que ens afecta. Amb les seves paraules tractaren de fer-nos veure com Caritas treballa amb aquestes persones i quins son els mitjans més apropiats per fer-ho. Igualment van parlar-ne de les actituds més adients per fer-ho. Tenint en conte que com ja s’ ha dit, es treballa amb dades i xifres encara no corroborades institucionalment, els efectes d’ aquest drama son a dia d’ avui imprevisibles; però es fa tot el que humanament és possible per tal d’ acollir i atendre aquestes persones de manera adient.
Els drames humans i socials MAI ens poden deixar indiferents; cal treballar de valent per tal d’ evitar-los i a la mesura del possible reconduir-los; però sempre amb seny i amb certa perspicàcia per tal de no fer de la caritat només un sentiment que ens deixa satisfets després d’ haver fet quelcom bo per una o varies persones. Resulta imprescindible un bon criteri d’ actuació i crec sincerament que Caritas ens ho proporciona. Penso que va ésser el missatge més contundent que en Salvador i la Juana van tractar de comunicar-nos.
Mario Pardo Hernansanz