El passat 22 de juny, i fins el dia 30, va tenir lloc la peregrinació, que ja torna a ser habitual, a Terra Santa, oberta a tots aquells seminaristes que han acabat els estudis de Teologia i als diaques i preveres ordenats recentment. Mn. Norbert Miracle (rector del Seminari Interdiocesà) i el nostre formador, Mn. Serra, van ser els encarregats d’acompanyar-nos per donar-li el to espiritual necessari per gaudir al màxim d’aquesta experiència. Com no podia ser d’una altra manera, quatre companys del nostre seminari vam anar cap aquestes terres tan estimades per tots els cristians, juntament amb dos diaques i dos preveres de la nostra diòcesi.
Pocs dies abans de marxar cap a Israel, se’ns va comunicar que el que havia de ser el nostre guia, Mn. Sàrries, no podria participar de la peregrinació, cosa que va fer que els mossens que ens acompanyaven juguessin un paper més important del que s’esperaven. Tot i aquest petit imprevist, el viatge va ser intens, amb un dia a dia carregat de diferents activitats i visites molt interessants i enriquidores. Des d’un primer moment tots volíem aprofitar al màxim la setmana que teníem dedicada, exclusivament, a conèixer tots els llocs per on va passar i pregar Jesús. Durant el dia teníem temps per tot, però principalment girava en torn de la pregària, el coneixement dels llocs sants i la convivència entre nosaltres.
Els tres primers dies vam estar a Natzaret, on vam poder visitar, entre altres coses, la Basílica de l’Anunciació, moment clau on comença a canviar la història de la humanitat amb el fiat de Maria. El dijous, quart dia de la peregrinació, vam anar cap a Betlem, on hi vam poder restar fins el dissabte a primera hora. Allà, la visita que tots esperàvem era la de la Basílica de la Nativitat, però un moment molt especial durant aquells dos dies també va ser la celebració de l’Eucaristia en el que s’anomena “el camp dels pastors”, on es commemora l’anunci de l’àngel als pastors. Dissabte pel matí vam anar cap a Jerusalem, on ja ens hi vam quedar fins que vam tornar a Barcelona. Evidentment, i com tots esperàvem, el moment més especial va ser la visita a la Basílica del Sant Sepulcre, on vam poder celebrar la missa exactament en el mateix lloc on va reposar el cos de Jesucrist. Aquestes són les tres visites que en general tots teníem al cap abans de marxar, però cal dir que tot va ser profitós per la nostra vida espiritual: la visita a l’hort de Getsemaní, el lloc on es commemora la Visitació, el poble de Cafarnaüm, el llac de Galilea, el Tabor … és d’aquells viatges que qualsevol lloc que coneguis és excepcional i únic.
A part de totes aquestes visites, també va ser un element clau les quatre xerrades que vam tenir amb diferents cristians que viuen en aquelles terres. En primer lloc cal destacar l’audiència que vam tenir amb Sa Beatitud, el Patriarca Llatí de Jerusalem, Mons. Fouad Twal, on durant una mitja hora ens va estar explicant la realitat del país i la seva disposició a col·laborar amb els cristians de les nostres terres per ajudar-nos els uns als altres. A més, dos franciscans i un laic ens van exposar les tasques que duen a terme per ajudar als cristians d’orient.
Tota la peregrinació va anar embolcallada d’un gran ambient i una molt bona convivència entre tots nosaltres, cosa que ha fet d’aquest viatge una experiència inoblidable.
Carles Ballbé (Etapa Pastoral)
