«Aquest és un pas més del vostre camí, que té com a meta el sacerdoci». El bisbe Javier Vilanova va definir el significat més íntim de la institució de ministeris que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona el passat dimecres 15 de març. En concret, dos companys van rebre el lectorat (Antoni Barenys i Eduard Mata) mentre que altres sis vam rebre l’acolitat (Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol).
La capella del Seminari va quedar petita amb l’afluència ben nombrosa de familiars, amics i feligresos de les diferents parròquies on col·laborem pastoralment. També es van fer presents una vintena de preveres i diaques que són peça clau del nostre camí vers el sacerdoci. Amb els cants de la coral i amb Mn Joan Francesc Cortès d’organista, la celebració va tenir un to solemne que va ajudar al clima de pregària i recolliment.
Tal com deia el bisbe, rebre aquests ministeris suposa un moment àlgid de la formació al Seminari. Els dos lectors estan cursant el quart curs de Teologia i els sis acòlits estem cursant el cinquè i últim curs de Teologia.
Així doncs, ens trobem a la fase final del què es coneix com l’etapa configuradora, anomenada així perquè el seminarista es focalitza en configurar-se a Crist Cap i Pastor, Sacerdot, Servent i Espòs. Els ministeris de l’acolitat i del lectorat, tal com preveu la Ratio Fundamentalis Institutionis sacerdotalis, faciliten una vivència més intensa de les exigències d’aquesta etapa formativa. El lectorat va més lligat a l’estudi i la predicació de la Paraula de Déu mentre que l’acolitat s’enfoca al culte diví. Tanmateix, l’exercici d’aquests ministeris no es vehicula únicament en les celebracions litúrgiques sinó que s’expandeix en la catequesi, l’evangelització i el servei al proïsme.
Sovint la pregunta que se’ns fa és en què consisteix exactament el lectorat i l’acolitat? Pot semblar quelcom simplement funcional: llegir durant la missa i ajudar a l’altar. Ara bé, hi ha una vessant espiritual més profunda, especialment en el nostre camí vers el sacerdoci ministerial. Així ho va recollir sant Pau VI quan va instituir aquests ministeris en la carta apostòlica Ministeria quaedam (1972): «El lector s’ha d’afanyar amb totes les forces i posar els mitjans més aptes, per adquirir més i mes cada dia un amor i coneixement viu i suau de la Sagrada Escriptura, amb els quals esdevindrà més perfecte deixeble del Senyor.» «L’Acòlit, destinat de manera particular al servei de l’altar, aprengui tot allò que pertany al culte públic diví i procuri de captar el seu sentit íntim i espiritual; de manera que s’ofereixi diàriament a sí mateix a Déu, sent per a tots un exemple de seriositat i devoció en el temple sagrat i a més, amb sincer amor, se senti proper al Cos Místic de Crist o Poble de Déu, especialment els necessitats i malalts.»
Tal com ens recordava el bisbe Javier, la vocació sacerdotal «demana una entrega total, però compteu amb el Senyor, Ell camina al vostre costat». Alhora, ens va animar a caminar junts: «És important fer pinya entre tots aquells que heu optat per aquest camí. També amb la família i la comunitat eclesial.»
Joan Piñol i Garcia
Etapa Configuradora
