Ordenació episcopal de Mons. Javier Vilanova: un bisbe molt proper al Seminari

El cardenal arquebisbe Joan Josep Omella va presidir el passat 20 de desembre l’ordenació episcopal del nou bisbe auxiliar de Barcelona i titular d’Empúries, Mons. Javier Vilanova Pellisa, al qual li va demanar anunciar “la veritable paraula” i el va exhortar a ser un bon pastor misericordiós per als diocesans de Barcelona.

La celebració de l’ordenació episcopal es va realitzar en un clima de devoció, en la qual l’arquebisbe Joan Josep va imposar les mans al nou bisbe i després es van unir els altres concelebrants per fer aquest gest litúrgic que ens evoca a la consagració de bisbes en la primitiva Església. A més, van ser lliurats els símbols episcopals que l’identifiquen com a aquell que ha rebut la plenitud del sacerdoci: l’Evangeli, l’anell, la mitra i el bàcul.

Durant l’homilia el cardenal va animar a anunciar l’Evangeli “en tota ocasió” i va recordar que els pilars del bisbe són l’oració i l’anunci de la Paraula. A més, va recordar l’alta responsabilitat eclesial per la qual és nomenat bisbe, perquè quan “Nostre Senyor Jesucrist va ser enviat pel Pare per a redimir als homes va enviar a la vegada al món als dotze apòstols, perquè plens del poder de l’Esperit Sant anunciessin l’Evangeli a tots els pobles i, reunint-los sota un únic pastor, els santifiquessin i els guiessin a la salvació”.

Molt destacable van ser les paraules d’agraïment del nou bisbe on va tenir un record molt especial per la seva mare, gràcies a la qual va rebre els primers fonaments sòlids de la fe, va destacar el seu amor per l’Església i per la Mare de Déu; i una menció molt emotiva dirigida als pobres i als seminaristes als quals ha dedicat bona part del seu ministeri sacerdotal. Especialment en la seva tasca evangelitzadora a la comunitat de joves del Cenacle i formativa com a rector del Seminari Major Interdiocesà.

Voldria destacar de la celebració i també de la seva persona, el lema episcopal que identifica molt el seu ministeri presbiteral “in aeternum misericordia eius” i la devoció a sant Pius de Pietrelcina, els estigmes del qual apareix al seu escut episcopal, i que es converteix en referent d’una mística sacerdotal de la qual Mons. Javier Vilanova n’és un testimoni.

Andreu Salinas
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona
4t de Teologia

Celebració de Nadal al Seminari

Com ja és tradicional, el passat 17 de desembre els seminaristes, formadors i bisbes van celebrar les festes nadalenques uns dies abans del final de les classes. La vetllada va començar amb l’Eucaristia solemne a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona seguida d’un sopar de gala al menjador. Degut al toc de queda, enguany el programa va haver d’avançar-se d’horari per tal que els bisbes poguessin tornar a l’hora.

Celebració de Nadal al Seminari 2020

L’ocasió va aplegar tots els seminaristes residents a l’edifici del Seminari però també els companys del curs de Pastoral que ja es troben residint a les parròquies. La missa va coincidir amb la celebració del primer dia de les fèries privilegiades d’Advent, els dies immediatament anteriors a Nadal que intensifiquen en la litúrgia l’espera joiosa del Salvador. L’Eucaristia va ser presidida pel cardenal Joan Josep Omella i va comptar amb la presència dels dos bisbes auxiliars, Sergi Gordo i Antoni Vadell, juntament amb el bisbe auxiliar electe Javier Vilanova. El bisbe de sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés, no va poder assistir degut a què es trobava convalescent d’un tractament mèdic.

Celebració de Nadal al Seminari 2020

L’ambient nadalenc va marcar el to del sopar. En efecte, van tenir lloc diverses actuacions musicals d’alguns seminaristes que portaven dies preparant amb esforç algunes peces de música i cant per delectar els presents. També va haver-hi una actuació de màgia per part d’un dels dos directors espirituals, el pare Xavier Rodríguez mag aficionat des de fa molts anys. Era la primera vegada que actuava al Seminari i el seu doble número va merèixer grans aplaudiments. Les actuacions van tenir com a mestre de cerimònies i presentador el seminarista de Sant Feliu Manuel Rodríguez.

Celebració de Nadal al Seminari 2020

Per cloure la trobada va tenir lloc l’actuació de la coral del Seminari sota la direcció del seminarista de sant Feliu Joan Francesc Cortés. Van interpretar a capella la nadala Gaudete, una composició anònima del segle XVI.
Un dels moments més especials de la celebració van ser les paraules que adreçà el bisbe electe Javier Vilanova. De fet, la celebració nadalenca al Seminari va tenir lloc just tres dies abans de la seva ordenació episcopal. Mons. Javier va animar els seminaristes a perseverar en el camí vocacional tot pregant “per tenir molts companys de viatge” i encoratjar les vocacions al sacerdoci.

Celebració de Nadal al Seminari 2020

Joan Piñol
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona
3r de Teologia

El nous seminaristes d’aquest nou curs

Els nous seminaristes que han entrat aquest curs es presenten. Cadascú amb el seu itinerari personal i particular però compartint la crida del Senyor al sacerdoci.

Seminaristes de la Diòcesi de l’Arquebisbat de Barcelona

Pau Camacho, 18 anys

Acabo d’entrar al Seminari Major de Barcelona, tot i que des de 2016 ja participava en les activitats del Seminari Menor. Actualment, col·laboro a la parròquia de la Sagrada Família.

Des de petit sempre he viscut la fe a casa i a l’escola. Tot i així, quan era adolescent, gairebé sense adonar-me'n, vaig començar a allunyar-me del camí que Déu em tenia preparat. Per sort, van aparèixer a la meva vida alguns mossens que em van tornar a encaminar i a obrir els ulls cap a la vocació.

L’experiència al Seminari Menor em va canviar la vida. Al principi ho veia com una espècie d’esplai, un lloc on fer activitats de fe amb altres joves, però tot va anar canviant. De sobte, em sentia més ple que mai. Poc a poc, a casa també van anar notant el canvi. Quan l'any passat estava cursant 2n de Batxillerat, vaig començar a plantejar-me en ferm la idea d’entrar al Seminari Major. I, finalment, així va ser!

Aquesta nova etapa la veig com una gran oportunitat. Si soc al Seminari és perquè Déu em crida a portar el seu missatge arreu. Hi ha una frase que em va ajudar a prendre la decisió: Déu no escull els més preparats, sinó que prepara els escollits.

Daniel Delgado, 24 anys

Soc de Barcelona i vinc de la parròquia del Sagrat Cor de Poblenou. He estudiat el Grau en Història a la UB i un màster d'història de les religions a la Universitat Complutense de Madrid.

Tot i les evidències que trobo cada dia, és un misteri per mi sentir aquesta crida al sacerdoci. Sempre he tingut moltes preguntes sobre Déu però he estat bona part de la meva vida sense creure-hi. Gràcies al servei als més necessitats he anat descobrint el camí fins al Senyor. He col·laborat en menjadors socials i activitats de Càritas però l'experiència que més m'ha marcat va ser en un camp de refugiats a Sèrbia l'any 2018.

El moment decisiu va ser quan vaig entrar casualment a la Catedral de l’Almudena de Madrid just quan tenia lloc una trobada de joves. Vaig seure, vaig escoltar i vaig pregar després de molt de temps: allí em vaig trobar amb Jesús. Ara trobo Déu cridant-me a participar i a fer participar tothom del seu amor.

Joan Xipell Font, 31 anys

Soc el tercer de set germans d'una família de Barcelona. Soc llicenciat en Humanitats per la Universitat Internacional de Catalunya i he cursat dos anys de Filosofia a la Universitat de Navarra.

Entre d’altres feines, he fet d’analista de continguts audiovisuals (principalment, cinema i televisió) i he dirigit un centre de reforç escolar per a nens i adolescents en risc d’exclusió social.

La meva entrada al Seminari de Barcelona és fruit d’un llarg procés (en el que no hi falten diverses anades i vingudes) que té el seu fonament en l’educació que vaig rebre a casa des de petit. Des de fa uns anys, col·laboro en diverses activitats a la parròquia de Sant Mateu de la Guineueta, arrel de les quals el Senyor ha anat concretant aquest procés dirigint-lo pel camí que m’ha portat a ingressar aquest any al Seminari.

Taciano, 40 anys

Nací en Brasil. Mi vocación hace mucho que me acompaña de diversas formas.

Ya en la adolescencia tuve una experiencia con el Señor, la cual dio lugar a una búsqueda por esclarecer lo que quería de mí. He ido recorriendo el serpenteante camino de la llamada del Señor, pasando por misiones, capellanía, voluntariado, ejerciendo como teólogo, periodista o entrenador de MMA (Artes Marciales Mixtas). El sonido, el flash, la misma inquietud propia de la llamada siempre ha estado presente en mi interior, resonando detrás de cada cosa, de cada acontecimiento, de cada una de las elecciones que he ido tomando a lo largo de mi vida.

Después de pasar por Amazonia, Oriente Medio y Escandinavia, me asenté en la ciudad de Barcelona, atraído por su cultura moderna y cosmopolita proyectada hacia el exterior. Es aquí, en Barcelona, donde he conocido más de cerca al Señor y su Iglesia a través de la comunidad de la Renovación Carismática de la parroquia de la Virgen de la Bonanova y de Crist Redemptor, donde colaboro.

Comienzo esta nueva etapa en el Seminario agradecido a esta diócesis que me acoge, y confiando en su equipo de formadores sabiendo que es el Señor quien guía mis pasos.

Manuel Navarro, 21 anys

Empecé a cursar los estudios de Arqueología, que ahora he decidido apartar para priorizar el Seminario.

Nací en una familia cristiana que forma parte del Camino Neocatecumenal. Creciendo en este ambiente cristiano tuve una adolescencia llena de dudas e inquietudes que no se resolvían.

Me habían dado a conocer a un Dios que no veía por ninguna parte. Un día, ya cansado y amargado, me planté al Señor y le dije: “Si no actúas quiere decir que no existes.

O lo haces o dejaré de perder el tiempo contigo”. Entonces, en su Misericordia, actuó. Empecé a conocerle y me di cuenta que Él había muerto por mí realmente, que me amaba y me prometía que yo pudiera amar.

En ese momento floreció un deseo de entrega que llevaba mucho tiempo escondido, si Él ha muerto por mí lo mínimo que le puedo dar es Todo.

Giovanni Ferraris, 25 anys

Nací en 1995 en una familia católica de Turín (Italia). Dios me dio la oportunidad de vivir y estudiar en mi ciudad natal y también en los Estados Unidos, Trento, Barcelona  y Hangzhou (China).

A lo largo de mi vida he tenido grandes deseos y ambiciones, proyectos sobre lo que “mi vida” tenía que ser. Deseé ser jugador de baloncesto profesional, economista y empresario.

Vine a Barcelona en el 2018 por unas prácticas en una empresa de tecnología y, después unos meses dolorosos, me convertí repentinamente a través de una serie de  personas y de la Sagrada Familia.

Me encontré con Jesucristo vivo. En los meses siguientes, a través de la Santa Misa, del Santo Rosario, de la compañía de amigos, de mi exnovia y de la oración, pude reconocer con “ojos abiertos” la Gloria y las maravillas del Señor.

Me di cuenta de haber vivido muchos años superficialmente y esclavo del pecado. Me enamoré de Jesús Eucarístia y surgió en mí el deseo de renunciar a todos mis proyectos o fantasías para ser Su servidor en un mundo en el cual reina una gran confusión.

Seminaristes de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat

Toni Oia, 49 anys

Sóc de Sant Boi de Llobregat, del bisbat de Sant Feliu. Vaig estudiar Empresarials i Gestió d'empreses turístiques. Sóc Tècnic d'Arxiu a l'Ajuntament de Sant Boi.

Cada vocació té el seu propi misteri. Expressar la meva experiència és part del procés, i com a tal, evoluciona. Tinc la certesa que Déu crida a qui vol i quan vol, sense importar l’edat, ni la posició social. Fins i tot diria que té predilecció pels que són més febles o els menys aptes.

Amb les mediacions que fa servir potser ens capacita més. Amb el temps, aquest procés anirà prenent forma per aclarir i confirmar.

La missió de l’obra de Déu ha d’anar encaminada pels que més pateixen, pels pobres, per les minories, els desfavorits... i sempre endinsats en una oració confiada i íntima amb el Senyor.

Un jove heroi de la fe

Un jove heroi de la fe - Joan Roig (2)El Masnou, 11 de setembre de 1936. Sobtadament, uns cotxes aparquen derrapant davant la casa dels Roig. Piquen a la porta… “Obriu! Si no obriu serà pitjor per vosaltres!”. Un grup armat d’uns dotze milicians anarquistes busquen al Joan Roig, un jove catòlic compromès de dinou anys, apòstol valent i decidit, de caràcter nerviós, gran amant de l’eucaristia, preocupat per la qüestió social i amb gran admiració pels màrtirs.

Joan sap que el vénen a buscar per matar-lo, perquè és cristià. Li diu a la seva mare: “et sembla que m’escapi?” Però és massa tard. Joan, que havia rebut la sagrada eucaristia del seu director espiritual per tal de distribuir-la, combrega per última vegada.

Obren la porta i els milicians comencen el saqueig, el robatori i destrossa de tot el que troben. Joan està totalment pàl·lid, tem el pitjor… Al cap d’una estona decideixen emportar-se’l i la seva mare els hi suplica que, si tenen mare, pel que més estimin en el món, que no se l’emportin.

Però no en fan cas. El fill l’abraça i li diu, en la seva llengua materna: “God is with” (“Déu és amb mi”). Són les últimes paraules en aquesta vida del fill a la seva mare estimada. El pugen al cotxe i el cor de la mare queda trencat mentre el bon fill marxa valent, ara ja sense por. Tota la seva confiança està posada en Déu.

Marxen a Barcelona a cercar el pare del Joan, que està amagat en un pis, però no el troben. Decideixen anar al cementiri de Santa Coloma i, de camí, el nostre heroi no para de cridar per la finestra: “Visca Crist rei!”. Arribats al cementiri comencen a matar una sèrie de joves cristians, deixant al Joan pel final.

Mentrestant, ell no para de predicar-los l’amor que Déu els té i les conseqüències del terrible pecat que estan a punt de cometre. Els criminals, convençuts per les paraules del Joan estan a punt de deixar-lo marxar, però, aleshores, una dona que passava per allà els incita a enllestir la seva obra malèfica. Abans, però, el Joan els diu: “Que Déu us perdoni com jo us perdono”. Dit això, li disparen cinc tirs al cor i un al front. Així morí el nostre heroi: predicant i perdonant.

Un jove heroi de la fe - Joan RoigDeien que on ell es trobava hi havia diversió segura perquè tota la seva vida estava entregada a fer feliç Déu i el proïsme. Des de ben petit volia ser sacerdot i missioner “per a guanyar ànimes per a Crist”, però a causa de la difícil situació econòmica de la família va haver de posar-se a treballar molt aviat, sense deixar mai els estudis.

Amb valentia va anar a defensar la parròquia del Masnou quan els revolucionaris volien cremar-la, aquella estimada parròquia on ell anava cada dia a Missa a les sis del matí i on passava diàriament tres quarts d’hora pregant als peus de Jesús Sagramentat. De fet, no sabia com viure sense combregar diàriament.

Quan la van cremar, va ser tanta la seva tristesa que va estar-se tres dies sense parlar, al final dels quals es va aixecar i va dir: “Ara més que mai hem de lluitar per Crist”. A la parròquia portava un grup de nois petits, els avantguardistes de la FJCC, als quals estimulava amb el seu exemple i, davant les dificultats imminents de la guerra civil, els animava amb aquestes paraules: “Potser entre nosaltres hi haurà algun màrtir. No hi fa res. Nosaltres volem una Catalunya roja […], ben roja, de la sang dels màrtirs”.

Durant la guerra no va parar d’alleujar les penes dels qui sofrien, animant als tímids i visitant els ferits a l’hospital. La seva ànima patia molt i tot aquest sofriment l’oferia al seu estimat Jesucrist. A la nit, davant del seu crucifix, amb els braços en creu, implorava per a tots: clemència per uns, perdó per uns altres, misericòrdia i fortalesa per a tots els cristians.
Un jove heroi de la fe - Joan Roig (4)
A més, el Joan va ser molt amic del Beat Pere Tarrés, el seu metge personal, i amb qui compartia director espiritual: Mn. Pere Llumà, un sacerdot de gran vàlua espiritual. Per tot això, el Cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, ens encoratja a invocar al futur beat amb les següents paraules: “Desitjo que els joves de la nostra arxidiòcesi aprenguin a seguir les petjades del beat Joan Roig. Solament podran ser autèntics apòstols si saben acostar-se a Crist amb la senzillesa i la generositat amb la qual ell ho va fer”.

Fernando Gilabert
Seminarista de l’Arxidiòcesi de Barcelona
5è de Teologia

Visita al Museu Geològic del curs propedèutic

Divendres passat 23 d’octubre, els alumnes del curs propedèutic vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, en el marc de les activitats culturals i de coneixement de la diòcesi que realitzem cada setmana. Fundada en 1874, aquesta és l’única institució científica de l’Església a Barcelona, i disposa d’una col•lecció pròxima a les 85.000 entrades fòssils de tots els períodes geològics, així com d’una biblioteca especialitzada amb 14.000 títols.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic (2)

El museu està dedicat principalment a la paleontologia, especialment d’animals invertebrats, i és considerat per la comunitat científica com un dels principals centres d’estudi de la seva especialitat a nivell mundial.

El Museu Geològic està dirigit des de l’any 1991 per Sebastián Calzada, sacerdot (primer de tot, tal com ens va recordar) i doctor en geologia, que ens va acollir amb la seva característica espontaneïtat i el seu bon humor, i ens va introduir en la llarga història d’aquesta institució centenària.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic (3)

Aquesta introducció històrica va servir de preàmbul a una intensa visita guiada per les principals vitrines del museu, on vam poder contemplar des de l’icònic esquelet complet d’un mastodont, fins alguns dels més de 700 holotips (exemplars tipus que serveixen com a material per a descriure una nova espècie) presents en el museu.
Més enllà de l’interès específic pels exemplars del museu, la visita ens va servir, als alumnes del curs introductori, per a introduir-nos en una qüestió fonamental del nostre temps: la relació entre la ciència i la religió. Tal com va apuntar insistentment el pare Calzada en diverses ocasions, la religió no “tem” la recerca científica, ni tan sols en una ciència tan lligada a l’estudi de l’evolució de les espècies com és la paleontologia.

Visita al Museu Geologic del curs propedèutic

Fe i ciència no sols no es contraposen, sinó que són complementàries, perquè les dues es dirigeixen a la trobada de la veritat, cadascuna des del seu àmbit i amb la seva específica capacitat d’explicar la realitat. Ambdues segueixen camins que acaben confluint i l’una possibilita a l’altra, perquè la ciència només és possible en un món en el qual es pressuposi un ordre.

I darrere de l’ordre hi ha sempre una intel•ligència ordenadora.

Joan Xipell Font

DOMUND – IEME – Ens visiten dos missioners

En començar el mes d’octubre, ja iniciat el curs juntament amb la labor “missional” de les comunitats cristianes, vam celebrar el passat diumenge dia 18 una Jornada Mundial per l’Evangelització dels Pobles, el DOMUND, dia en que l’Església universal prega pels missioners i col•labora per les missions.

Al seminari, el dia 21 d’octubre, ens van visitar dos missioners de l’IEME (Instituto Español de Misiones Extranjeras), societat de vida apostòlica formada per preveres diocesans espanyols, els quals s’hi troben incardinats en les seves respectives diòcesis, però es dediquen al llarg d’un període de temps o tota la seva vida, a la missió ad gentes, portant la Bona Nova a llocs on encara no ha estat anunciada, i ajudant i acompanyant comunitats cristianes ben diverses. Són testimonis de la fe i l’esperança en Jesucrist i del seu projecte de salvació. Actualment l’IEME es troba present a 12 països arreu del món.

DOMUND – IEME - Ens visiten dos missioners (2)

Vam tenir al vespre la celebració de l’eucaristia, seguit del sopar comunitari i finalment la xerrada amb el testimoni dels dos missioners. Primer es va presentar el padre Luis Carlos Rilova, nascut a Burgos, que va entrar al seminari a l’edat dels tretze anys i s’ordenà com a prevere diocesà l’any 1996. Durant el temps de seminari, a través de testimonis, la preocupació pels més necessitats i les convivències d’estiu de seminaristes per part de l’IEME, nasqué la seva inquietud per les missions. Després de nou anys de servei a la seva diòcesi com a prevere, s’associà a l’IEME i va ser destinat el 2007 com a missioner a Zimbàbue; amb un temps d’iniciació de tres anys per aprendre l’idioma, la cultura i el territori, s’hi ha encarregat ja de més de 22 comunitats, acompanyant persones i comunitats amb paciència i perseverança, en una població on tan sols el 3% és catòlica.

Després ens va donar el seu testimoni el missioner Miguel Ángel Aragón, nascut a Cuenca, qui sent la vocació com a prevere a l’edat adulta, orientant-la en la seva dimensió missionera apropant-se a la figura de Sant Francesc Xavier. Un cop ordenat prevere diocesà a Cuenca, s’associa anys després a l’IEME, per anar de missió al Japó, concretament a Osaka on ha estat vint-i-vuit anys, amb una cultura on fer-se cristià no és gens fàcil, donada la complicació que crea en l’entorn familiar.

Ha estat una trobada fraterna i enriquidora, que ens ha ajudat a conèixer i profunditzar en realitats missioneres de la nostra Església, les quals hem de tenir present en la nostra pregària i col•laborar també a través dels mitjans materials, perquè es pugui mantenir aquesta acció de poder fer arribar l’Evangeli i l’amor de Déu a tots els indrets del món.

Armand, etapa discipular (1r de filosofia)

Ordenacions Diaconals a Sant Feliu de Llobregat

La tarda del diumenge dia 11 d’octubre, a la Catedral del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el Xavier Montané Blázquez i el Samuel Gutiérrez Aparcero rebien l’ordenació diaconal de mans del bisbe titular de la diòcesi, Mons. Agustí Cortés.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat6
Va ser una celebració joiosa a nivell eclesial, també per les famílies i per totes les persones que acompanyaven els dos ordenands; tanmateix va estar marcada per la pandèmia del Coronavirus que actualment encara va causant estralls a nivell mundial; en conseqüència, trobàvem una nau central que, marcada per les restriccions d’aforament establertes pel poder civil, no podia acollir a totes les persones que els hi hagués fet il•lusió poder acompanyar als dos futurs diaques. Coneixedors d’aquesta limitació, ambdós seminaristes es van voler fer presents en les comunitats que els havien acollit durant el seu procés de seminari en forma de vetlla de pregària.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat3

A més, des de la delegació de mitjans de comunicació del bisbat de Sant Feliu van oferir la celebració en directe per les xarxes socials.

Els candidats al diaconat van estar acompanyats per les respectives famílies, amics i amigues, com també per una representació de la feligresia que els ha vist créixer en la vocació; els seus rectors de parròquia, preveres referents en la vida pastoral que actualment exerceixen; l’equip de formadors del Seminari Conciliar de Barcelona, casa que els ha acollit durant el seu procés de formació; també per altres preveres amb els quals han compartit algun moment del seu procés vocacional; i finalment amb els companys seminaristes, una representació dels quals conformaven la formació coral que va acompanyar la celebració, juntament amb l’organista, el trompetista i l’animador dels cants.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat4

Malgrat totes les mesures prudents que s’havien de prendre, es va viure amb joia una celebració que de ben segur recordaran. La frase representativa que escollien per afrontar aquest ministeri que se’ls hi va confiar era: “Serviu el Senyor amb alegria”, una alegria arrelada al mateix Jesús que els envia a servir la petita porció del Poble de Déu que els hi ha estat encomanada, per tal de continuar configurant-se a Ell com a bon Pastor i esdevenir, en un futur, preveres de l’Església que peregrina al bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

ordenacions-diaconals-xavi-samuel-diocesis-sant-feliu-de-llobregat5

Josep Sellarés Mestre
Seminarista del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4t de Teologia

Celebració de la Mercè “com cal”

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè és un dia molt especial pel Seminari. A part de ser la Patrona de la nostra diòcesi, és una advocació que s’avé de manera particular a l’estat de vida dels seminaristes. “Dels captius Mare i Patrona”: el començament dels goigs dona peu a la mítica broma de la “captivitat del Seminari”, una manera d’afrontar amb humor la renúncia que demana el fet d’ajustar-se a una vida comunitària de pregària, convivència i estudi.

Això sí, tots sabem que aquestes petites renúncies – presents en tota vocació cristiana – ens alliberen de la nostra vertadera captivitat: el nostre orgull i egoisme. En aquest veritable sentit, un any més ens hem acollit a la protecció de la nostra Mare i Patrona.

Començament “com cal”

Celebracio de la Merce com calEl lema implícit, a partir del vespre del dimecres 23, va ser: “això s’ha de celebrar com cal”. Com no, aquest esperit queda reflectit principalment a les celebracions litúrgiques, no en detriment d’altres activitats, sinó, com veurem, promovent-les i fonamentant-les en una vertadera alegria. Vam començar celebrant Vespres solemnes a la capella del Seminari, tot cantat i molt maco. Hem d’agrair en aquest sentit l’esforç que fan els nous organistes, Santi i Joan, per mantenir el nivell musical.

Cinema i alpinisme gastronòmic

A partir d’aquí, com dèiem, va quedar oberta la veda per tota mena de plans que es van anar proposant sobre la marxa. Un grupet vam poder anar al cinema a veure la pel•lícula “Unplanned”. Realment va ser providencial poder descobrir la vida d’Abby Johnson, un veritable testimoni d’alliberament dins d’una realitat tant dura com és l’avortament. Ens va fer més conscients de la captivitat que pateixen avui moltes mares, a qui només s’ofereix, com a sortida d’una crisi, el que realment és un veritable calvari. Vam acabar el dia fent unes pizzes a la parròquia del Remei, gentilesa de Mossen Pere.

El dijous va haver dos plans possibles per residències. D’una banda, dinar a la parròquia de Mossen David, a les Planes, on van poder anar alguns seminaristes de la residència de Sant Josep Oriol. D’altra banda, uns quants de la residència de Sant Josep de la Muntanya vam anar d’excursió amb Mossen Bernat. En resum, podríem dir que vam quedar en balanç calòric a zero. Tot el que vam cremar pujant el “Matagalls Xic”, ho havíem adquirit al gran esmorzar que ens van preparar Santi, Fernando i Guillem, i recuperat al – perquè no – també gran dinar.

Celebracio de la Merce com cal-2

Eucaristia i sopar

El colofó de la festa va ser l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. A causa de la situació sanitària, era preferible no assistir a la Missa major del matí. Per això, el P. Fermín Delgado, rector de la Basílica, ens va convidar a celebrar la Missa de set, al vespre, cosa que vam agrair. Mossen Salvador, a l’homilia, va afirmar que Jesucrist sempre ens acompanya, i ens crida i ens necessita per continuar la seva mateixa missió avui, quan molts germans nostres clamen per ser alliberats de tants tipus d’esclavatges. Va ser un bon impuls per començar el curs amb força, amb ganes de deixar-nos formar molt bé pel Senyor. Finalment, vam sopar tots junts – en grups de sis – a la Plaça Reial, on es va crear un ambient molt maco, i la Mare de Déu ens va alliberar del peix amb una bona hamburguesa!

Autor: Javi Casals Pich-Aguilera, 3er curs

El Seminari Conciliar de Barcelona inicia el curs amb nou equip i vuit nous seminaristes

El Seminari Conciliar de Barcelona inaugura el nou curs 2020-2021 amb nous docents i nous estudiants de diferents trajectòries professionals i personals.

El Seminari Conciliar de Barcelona ha començat el nou curs amb un nou equip de formadors i amb vuit nous candidats al sacerdoci, sis de l’arxidiòcesi de Barcelona i dos de la diòcesi de sant Feliu de Llobregat. La inauguració oficial del curs va tenir lloc el passat dijous 10 de setembre. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella acompanyat pels dos bisbes auxiliars de Barcelonam Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, i pel bisbe de sant Feliu va presidir la trobada a l’edifici del Seminari que va consistir en la celebració solemne de l’Eucaristia i el posterior sopar.

Canvis entre els docents

La principal novetat d’aquest curs 2020-2021 ha estat el canvi en l’equip de formadors. Així, s’incorpora Mn Salvador Bacardit com a rector del Seminari, en substitució de Mn. Felip Juli. Mn. Bernat Gimeno passa de director espiritual a formador i Mn. Pere Montagut serà el nou director espiritual, juntament amb el pare Xavier Rodríguez, SJ. El canvi d’equip ja es va anunciar i produir a finals de juliol. Ara, però a principis de setembre els formadors ja han pogut compartir uns dies de convivència al Seminari amb els seminaristes.

Nous seminaristes

Enguany, s’incorporen vuit nous seminaristes provinents de diferents realitats d’Església. Aquests tenen edats compreses entre els 18 i els 48 anys i amb diferents trajectòries professionals i personals. En aquesta inauguració de curs, tenint en compte l’excepcionalitat del moment, a causa de la pandèmia del Covid, es va donar gràcies al Senyor per aquestes noves vocacions.

Set nous candidats en ferm cap al presbiterat

Quatre seminaristes de Barcelona i tres de Sant Feliu reben l’admissió als ordes de mans del bisbe Agustí Cortés

En una celebració senzilla, però amb una profunda càrrega eclesial, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant de Llobregat, ha admès als ordes sagrats set seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona: Sergio Adán, Joan Francesc Cortès, Alfons de Alarcón, Samuel Gutiérrez, Pau Manent, Andreu Salinas i Josep Sellarés. L’Església reconeix, així, en ferm la seva vocació sacerdotal i acull públicament, i amb alegria, el seu compromís i disponibilitat: «Sóc aquí.»

Set nous candidats en ferm cap al presbiterat -1

Després d’uns quants anys d’intensa formació acadèmica i espiritual, en el decurs dels quals el propòsit dels aspirants, recolzat en les qualitats necessàries, ha assolit un grau suficient de maduresa, l’Església reconeix en aquests set candidats un «germen autèntic de vocació sacerdotal». Per això l’admissió als ordes és qualificada, segons paraules del mateix bisbe Agustí, com a «veritable esdeveniment de l’Esperit». «En l’acte de discerniment d’una vocació sacerdotal —ha recordat en l’homilia Mons. Cortés— és l’Esperit Sant mateix qui es reconeix Ell mateix en el candidat i en l’Església particular, tot convertint la seva crida en una veritable aventura de l’Esperit.»

La Capella Major del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha quedat petita per acollir la solemne celebració eucarística en la qual ha tingut lloc el ritu d’admissió. Una trentena de ministres ordenats i més de tres-cents fidels procedents de les parròquies on els candidats han col·laborat pastoralment han volgut acompanyar els nous admesos, tot manifestant amb la seva pregària i proximitat que la vocació reconeguda és una vocació eclesial i de servei. Els set nous candidats en ferm al presbiterat han declarat públicament la seva voluntat de continuar la seva preparació per rebre un ministeri a l’Església, així com el compromís de formar el seu esperit de tal manera que puguin servir fidelment Crist, el Senyor, i el seu Cos que és l’Església.

El ritu s’ha completat amb la pregària de benedicció del bisbe sobre els set candidats: «Beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans». I ha conclós: «Concediu-los de perseverar amb fidelitat a la vostra crida d’adherir-se amb amor sincer a Crist sacerdot de rebre dignament l’ofici apostòlic.»

Set nous candidats en ferm cap al presbiterat

Amb l’admissió als ordes s’inicia una nova i decisiva etapa en la formació inicial d’aquests set aspirants al sacerdoci. La seva vocació ha estat reconeguda per l’Església, però la seva configuració amb Crist bon Pastor no ha fet més que començar. Cridats a conformar tota la seva vida al misteri de la Creu del Senyor, els set nous admesos als ordes sagrats afronten el futur des de la convicció que la seva vida els pertany cada vegada menys, ja que són cridats a lliurar-la, del tot i per sempre, al servei de Déu i dels germans.