Categoria: Noticies

El 8 i 9 de febrer, per la tarda, l’arquebisbe Mons. D. Joan Josep Omella, va venir al Seminari Conciliar de Barcelona, per visitar un per un als seminaristes de Barcelona i Sant Feliu, mantenint una breu conversa amb ells per conèixer-los. El passat 25 de novembre de 2015, en la primera visita de Mons. Omella a Barcelona, com a arquebisbe electe de l’arxidiòcesi, va voler passar l’hora del dinar amb els seminaristes. I són també dels primers en parlar de forma distesa amb el nou arquebisbe. I és que l’interès de Mons. Omella pels futurs sacerdots de l’arxidiòcesi no ha decaigut.

Com cada any, com ja és tradició, un cop finalitzats els exàmens semestrals, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu vàrem gaudir del 31 de gener al 6 de febrer dels exercicis espirituals, al Santuari del Miracle (Solsonès), enguany van ser predicats per D. Antonio Bravo, prevere. Donem gràcies al Senyor pels dons rebuts!

El passat dimecres, 25 de novembre, l’arquebisbe electe de Barcelona, Juan José Omella, va fer una primera visita llampec a Barcelona. Després d’un primer contacte amb la Cúria Diocesana, va dinar amb els seminaristes i formadors del Seminari Conciliar de Barcelona per poder-los conèixer. Al dinar al Seminari també el van acompanyar el cardenal Lluís Martínez Sistach i el bisbe Sebastià Taltavull. Un grup de sacerdots de la cúria de Logronyo el van acompanyar en aquest viatge per fer una visita per Barcelona.

El diumenge 13 de desembre a la tarda es farà una missa d’Acció de Gràcies a la Sagrada Família per acomiadar el cardenal Martínez Sistach. El 17 de desembre també li farà un homenatge l’Ateneu Universitari Sant Pacià. L’entrada oficial de Juan José Omella a Barcelona es farà el 26 de desembre, dia de Sant Esteve, al matí a la catedral. L’endemà presidirà la primera missa a la Sagrada Família coincidint amb la festivitat litúrgica de la Basílica.

Als nostres temps i especialment pels que ens preparem pel Ministeri Sacerdotal, resulta essencial conèixer quin és el veritable sentit de la virtut de la caritat i cosa més important encara: com exercir-la de manera realment eficaç i guaridora. Ja al segle XVII trobem la gran figura de Sant Vicenç de Paül que comprova com la caritat ha d’ exercir-se de manera plenament organitzada per tal de multiplicar la seva eficàcia i així tractar de pal·liar la pobresa que en aquells temps assolaven no només França, el seu país nadiu, sinó tota la cristiandat; per la qual cosa l’ Església no podia restar indiferent ja que un dels seus ministeris, no l’ únic naturalment, és el de la caritat. Per això i amb l’ ajuda d’ altres persones generoses i desinteressades, fundà diferents organitzacions per atendre d’ igual manera les diferents necessitats quasi perennes de la gent de l’ època. Posteriorment al segle XIX una altra figura molt rellevant per a l’ Església, com va ésser el Beat Frederic Ozanan, inspirat en el carisma de Sant Vicenç de Paül, funda el que va anomenar “Conferències de Sant Vicenç de Paül”; associació de fidels que de manera igualment organitzada i eficaç atenia les necessitats dels més desafavorits des de les Parròquies mateixes. Va ser aquesta d’ alguna manera l’ antecessora de Caritas; entitat pertanyent a l’ Església i sorgida a mitjans del segle XX que treballa en tot el món per tal de lluitar contra la pobresa i l’ exclusió social.

El segle XXI, al igual que totes les èpoques, també arrossega situacions de misèria i injustícies que cal treballar per tal de pal·liar els seus efectes. Una d’ aquestes situacions que està essent noticia des de ja fa alguns mesos, és el drama dels refugiats procedents de zones en conflicte bèl·lic de mig orient: Síria, Iraq, Afganistan, Iemen i d’altres països d’ Àfrica i Àsia que tracten de fugir de llurs països i refugiar-se a Europa per tal de trobar asil polític i protegir-se així dels efectes devastadors de guerres fratricides que en molts cassos no respecten ni els mínims drets humans. És un drama de proporcions immenses i és parla de milions de persones que en poc temps poden entrar a Europa i els efectes que això pot causar encara no son del tot previsibles. En qualsevol cas, diferents organitzacions humanitàries com ara Caritas treballen fortament per tal d’ assistir aquestes persones en la mida del possible

Precisament d’això en parlaren dues persones ben ficades en aquestes tasques a la nostra arxidiòcesis de Barcelona: en Salvador Busquets, director de Caritas interdiocesana de Barcelona i la Juana Martín , treballadora de la mateixa entitat i bons coneixedors de primera ma del drama que ens afecta. Amb les seves paraules tractaren de fer-nos veure com Caritas treballa amb aquestes persones i quins son els mitjans més apropiats per fer-ho. Igualment van parlar-ne de les actituds més adients per fer-ho. Tenint en conte que com ja s’ ha dit, es treballa amb dades i xifres encara no corroborades institucionalment, els efectes d’ aquest drama son a dia d’ avui imprevisibles; però es fa tot el que humanament és possible per tal d’ acollir i atendre aquestes persones de manera adient.

Els drames humans i socials MAI ens poden deixar indiferents; cal treballar de valent per tal d’ evitar-los i a la mesura del possible reconduir-los; però sempre amb seny i amb certa perspicàcia per tal de no fer de la caritat només un sentiment que ens deixa satisfets després d’ haver fet quelcom bo per una o varies persones. Resulta imprescindible un bon criteri d’ actuació i crec sincerament que Caritas ens ho proporciona. Penso que va ésser el missatge més contundent que en Salvador i la Juana van tractar de comunicar-nos.

                                                                                      Mario Pardo Hernansanz

L’Església de Barcelona ja compta amb set nous ministres: cinc diaques i dos sacerdots. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, va ordenar-los el passat dijous a la Sagrada Família, amb motiu de la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, en una celebració en què van assistir gairebé cent preveres i diaques. Tots els ordenats -Mn. Marc Labori i Mn. Melcior Trèmols com a preveres, i Mn. Carles Ballvé, Mn. Marc Aliguer, Mn. Albert Sols, Mn. Adilson Tolentino i Mn. Jordi Salvany com a diaques- van comptar amb el suport de familiars, amics i feligresos de les parròquies on serveixen, que no van voler perdre’s un dia tan important per als nous ministres de l’Església de Barcelona. Donem gràcies a Déu!!

Dilluns passat, 21 de setembre, tingué lloc la inauguració del nou curs al Seminari Conciliar de Barcelona. La inauguració va començar amb la reunió dels seminaristes i els formadors amb el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat pel Sr. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i el rector del Seminari, Mn. Josep Maria Turull.

El Sr. rector del Seminari va dir que el curs estarà marcat per cinc eixos fonamentals: la lectura, l’aprofundiment i l’aplicació de l’encíclica Laudato si’: l’Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes per la família, que vol guiar i il·luminar, a la llum de l’Evangeli, als fidels catòlics respecte a la vida familiar i matrimonial; la celebració de l’Any Jubilar de la misericòrdia; la celebració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull, una celebració que ve acompanyada per la possible confirmació que permeti el culte a tota l’Església universal i la seva proclamació com a Doctor de l’Església. A més a més, a finals de juliol de l’any vinent , tindrà lloc la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia (Polònia).

El curs es presenta amb alegria i amb esperança, amb l’incorporació de nous seminaristes: una nova incorporació de Sant Feliu de Llobregat i sis de l’arxidiòcesi de Barcelona. Respecte al Seminari Menor, hi ha dos seminaristes de Barcelona i un seminarista de la diòcesi de Solsona. Més alegries es presenten a la diòcesi de Barcelona amb les ordenacions de dos candidats al presbiterat i cinc al diaconat, que tindran lloc el dijous 24 de setembre a la Sagrada Família.

Tant el rector, com els senyors bisbes, van tenir unes paraules per als seminaristes. Van recordar que la tasca principal del seminarista és l’estudi i la pregària personal quotidians. No es tracta de deixar-se arrossegar per la rutina, sinó que cal projectar el curs des de la nostra llibertat i responsabilitat, preguntant-nos cada dia quina és la voluntat de Déu, què em demana el Senyor en aquest curs. També és molt important portar en el cor la dimensió eclesial, viure la pastoral en harmonia amb tota la diòcesi; en definitiva, caminar amb l’Església. Se’ns va recordar també que fóssim agraïts pel do de la vocació sacerdotal i no oblidar que, com a pastors, hem d’imitar la misericòrdia del Bon Pastor; no exigint molt als altres i poc a nosaltres, sinó essent com l’Església, mare i mestre, acollint a tots els necessitats de misericòrdia.

Després de la reunió inicial celebràrem l’Eucaristia, presidida pel Sr. Cardenal. En l’homilia ens va exhortar a actuar segons la vocació a la que Déu ens ha cridat. Ell ens ha creat i ens coneix, i la nostra plenitud passa per adherir-nos a la seva voluntat.

La trobada va acabar amb un sopar, donant així per inaugurat el curs 20015-2016.

 

Els dies 7, 8 i 9 de Setembre, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu vam començar el curs, com és tradicional, a la residència Immaculada de Tartera (Cerdanya).

Dilluns ens vam trobar tots al Seminari on el rector i formadors ens van donar la benvinguda i la presentació d’aquest nou curs per part del rector. Tot seguit ens vàrem distribuir per residències per preparar i organitzar les respectives tasques. Per la tarda vàrem pujar cap a Tartera on vam celebrar l’Eucaristia i a la nit vam tenir un moment per co mpartir les experiències d’aquest estiu

Dimarts vam tenir el recès predicat per Mn. Ignasi Navarri (rector del Seminari de la Seu d’Urgell).

Dimecres vam tenir una sortida al Llac de Malniu per tenir moments de convivència.

 

Els seminaristes de Catalunya, que es troben a l’etapa pastoral, han realitzat els exercicis espirituals previs a la seva ordenació a la casa d’espiritualitat de la Mare de Déu de Montserrat, de Caldes de Montbui, del 23 al 28 d’agost, predicats pel Bisbe Sebastià Taltavull.

Durant la primera setmana de Juliol els escolans de Barcelona i Sant Feliu varen assistir a una trobada de quatre dies que tinguérem a la casa dels maristes de Llinars del Vallès. La trobada ha servit per conèixer altres nois que juntament amb ells també estan al servei de l’altar a les seves respectives parròquies, també per aproximar-se més al misteri de Crist i per despertar un possible vocació presbiteral.

El fil conductor d’aquestes convivències ha estat la competició esportiva, portant com a lema atletes de Crist. De la mateixa manera que alguns sants han corregut la cursa de Crist com per exemple santa Teresa de Jesús, que ens ha animat amb les seves meditacions les nostres estones de pregària, o sant Tarsici, que com a patró dels escolans ens ha acompanyat durant totes les convivències; els escolans han estat convidats a córrer la cursa de Crist.

Els nostres escolans, tots ells ben preparats, han participat de les competicions esportives de futbol, basquet i beisbol. A més a més també han participat per equips a les competicions de tir lliure de basquet, llançament de pes, cursa de relleus i salt de longitud. La piscina ha ajudat a refrescar-nos de les altes temperatures i a prendre un merescut descans després de les proves esportives. El divendres, per descansar de tant d’esport, vàrem marxar d’excursió a la Torrassa, una torre de vigilància al la serra més alta de Llinars, on celebràrem l’Eucaristia.

En la present edició de les convivències s’ha introduït un canvi que es valora com a molt positiu: s’han unit les activitats del taller i del teatre de manera que el teatre ens dóna peu a tractar una paràbola en forma de representació i que els escolans la puguin interioritzar d’una manera diferent. S’ha valorat tant la interpretació de la paràbola i la seva adaptació al teatre com el vestuari, confeccionat també pels propis escolans.

Els monitors de les convivències, que són seminaristes, estan molt sorpresos de com alguns escolans s’interessen per la vida del seminari: què estudien, com viuen, quins horaris fan, i sobretot el motiu per què han optat per l’opció del presbiterat. També ha estat motiu de preguntes el perquè i com resar el rosari o perquè es resa amb la litúrgia de les hores.

Per concloure, podem dir que s’han donat les condicions adequades per portar aquests joves escolans més a prop de Crist i ajudar-los a resoldre alguns dubtes referents a la vida al servei de l’Església. Ara toca córrer una cursa que és encara més llarga, que és la mateixa vida.

Pau Manent Bistué (Curs Propedèutic)