Els dies 19 i 20 de març vam celebrar la solemnitat de San Josep, patró del Seminari, i dels seminaristes d’arreu del món. Per aquest motiu, els dies previs a la solemnitat ens vam reunir els tres seminaris de Catalunya: el Seminari Interdiocesà, el Seminari de Terrassa i el de Barcelona. La jornada va començar la tarda del dijous 17, quan ens vam reunir els tres seminaris a l’escola Viaró, a Sant Cugat, per veuren’s les cares a un campionat de futbol i ping-pong.
El torneig de futbol va començar amb partits entre els quatre equips que competien, dos de Terrassa i dos de Barcelona (amb algun integrant del Seminari l’Interdiocesà). Van ser partits molt renyits, on els porters van jugar un paper fonamental, ja que van haver-hi pocs gols. Finalitzats ja els partits de la lligueta inicial, van quedar aparellats un equip de Barcelona contra un de Terrassa en ambdues eliminatòries de semifinals. Després de partits cada cop més intensos, va arribar a la final un equip de cada seminari: la gran final seria Barcelona contra Terrassa!La final va quedar tan igualada que els de Terrassa van empatar en l’últim minut un partit que estava 1-0 a favor de Barcelona des del començament de la primera part. La ronda de penaltis, tensa com sempre, va concloure amb una victòria dels de Terrassa, que van aconseguir marcar els seus 3 xuts, mentre que Barcelona va fallar-ne l’últim.
En canvi, en el torneig de ping pong, on també van jugar integrants dels tres seminaris, es va arribar a la final amb només seminaristes barcelonins. Clarament es van notar totes les hores de pati passades a les taules de ping pong que tenim al Seminari!
Tot va quedar entre companys, i en acabar els partits, ens vam dirigir plegats cap al Seminari de Terrassa, situat a Valldoreix. Vam celebrar l’Eucaristia tots junts, presidida pel bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau. El sopar va concloure amb l’entrega de premis esportius: Barcelona guanyà tots dos premis de ping-pong, així com el premi al millor jugador invidiual de futbol i el Premi Zamora a millor porter: aquest últim se’l va endur Edu Mata, “El Pulpo”, de l’etapa configurativa i amb molta carrera futbolística per endavant.
Tot just quan pensàvem que ja estava a punt de finalitzar la vetllada, els terrassencs ens van sorprendre amb un carretó ple de llaminadures i altres dolços per acompanyar una immensa font de xocolata. Finalment, amb unes paraules finals dels tres rectors dels diferents seminaris i encomanant-nos a Sant Josep, ens vam despedir i cadascú a casa seva i Déu a la de tots.
Al dia següent, divendres, vam tenir una tarda ocupada. Mentre alguns vam anar a visitar el vaixell militar Juan Sebastián Elcano, ancorat a Barcelona, d’ altres es van quedar a preparar la vetlla per les vocacions que celebràvem per la tarda. Acabada aquesta vam sopar amb els nous (en aquell moment futurs) diaques de la Diòcesi, i tot seguit es va mantenir un diàleg amb un sacerdot ortodox, el Pare Aurel Bunda. El P. Aurel va aclarir preguntes sobre el conflicte entre Russia i Ucraïna, explorant les seves arrels en part teològiques i les possibles conseqüències.
Ja per acabar, dissabte celebràrem laudes solemnes a la capella del seminari i tot seguit vam anar a la catedral per acompanyar així els nous diaques, Fernando Gilabert, Jaime Moya i Iñigo Idelfonso. El goig de l’ordenació va ser prolongat amb un piscolabis als claustres del nostre edifici, abans que tots els seminaristes ens dirigíssim a les nostres parròquies per, com és tradició, donar el nostre testimoni vocacional… I, per què no, descansar després de tres dies tan intensos!
Pau Camacho
Etapa Discipular
