Què duu cinquanta mil joves a peregrinar una setmana sencera a Medjugorje, un poblet perdut i calorós dels Balcans? Què fa del Mladifest, el seu Festival de la Joventut, el segon esdeveniment catòlic més multitudinari del món? Aquest estiu un nodrit grup de seminaristes vam poder descobrir-ho acompanyats de Mn. Pere Montagut i convidats per l’Associació Amor de Déu. Amb el cor obert i els ulls posats en Maria, vam fer les maletes, vam apagar els telèfons uns dies i ens vam encaminar cap a la 33ª edició del Mladifest.
Medjugorje deixa poca gent indiferent. És una parròquia activa i ben viva. Els carrers del poble s’omplen tot l’estiu de pelegrins desplaçant-se amunt i avall: del Rosari al Via Crucis, i torna a començar. Cada matí, havent pregat l’ofici de lectura i esmorzat, el grup barceloní teníem una activitat formativa diferent: xerrades espirituals, visites a llocs emblemàtics de Medjugorje o escapades per prendre un cafè sorprenentment bo. Els primers dies, fins i tot, vam poder compartir estones amb el nostre bisbe i cardenal, qui havia vingut per inaugurar el Festival. Enlloc no es veia millor el caràcter internacional de Medjugorje que en la trobada de peregrins hispanoparlants, que va presidir el cardenal Joan Josep Omella i que congregava joves espanyols i hispanoamericans en un ambient elèctric.
El matí més destacat ens va veure llevats a quarts de cinc. Era l’única manera de pujar el cim Krizevac, coronat per una creu immensa a la qual pugen els pelegrins tot pregant el Via Crucis, sense patir la calor immensa que a mig matí ja regna arreu. Ens va resultar molt inspirador veure malalts i ancians descalçant-se per pujar dalt de la muntanya, així com joves de la Comunitat del Cenacle duent a espatlles una noia que no podia caminar.
Tot i així, els moments més importants del Festival eren per la tarda. Començaven amb testimonis de persones per a qui Medjugorje havia estat un punt d’inflexió a la vida de fe i continuaven amb el res del Rosari. La multitudinària missa començava una hora més tard i era seguida normalment per l’adoració del Santíssim o altres actes de pietat. Finalment, acabada la jornada, milers de joves es quedaven a l’esplanada per cantar, pregar i gaudir de les nits d’estiu en comunió. Mirant tot aquella munió d’ànimes apassionades, vibrant amb un sol cor, amb les mateixes inquietuds, il·lusions i somnis, la joventut perenne de l’Església quedava ben retratada.
Com mirant-s’ho tot, al costat de l’altar, però també als cors dels pelegrins, la Mare de Déu somreia. Nosaltres, ja de camí a Barcelona, també somrèiem havent sentit de tan a prop l’amor de Déu i de Maria per al món sencer. Tornàvem sentint-nos enviats a compartir-ho amb tothom, guardant ben dins del cor tot allò que havíem vist i sentit durant aquesta setmana única… fins l’any vinent!
Josep Adolf Martí Bouis
Etapa Discipular
