Enguany, després de tres anys sense realitzar-se a causa de la irrupció de la pandèmia, al Seminari hem recuperat les tradicionals convivències d’inici de curs a Tartera. Aquestes convivències sempre han significat una manera estimulant d’acabar les vacances estivals, com un moment de retrobament festiu amb els companys i, alhora, d’oferiment al Senyor de tota l’activitat espiritual, comunitària i acadèmica que viurem durant el curs que iniciem. Tanmateix, per la seva novetat respecte als darrers cursos, aquests dies han estat especialment més motivadors per a la majoria. D’altra banda, tots tornàvem de l’estiu amb l’experiència comuna de la JMJ, desitjosos de compartir com l’havíem viscut amb els respectius grups de les nostres parròquies i de sentir el testimoni dels companys.
Precisament, compartint l’estiu és com vam passar la tarda del primer dia de les convivències. L’endemà vam tavessar la frontera francesa amb els cotxes per fer una excursió a la muntanya. Tot caminant, també anaven sorgint les converses espontànies, a través de les quals repreníem la relació personal entre nosaltres i reenganxàvem així la vida fraterna que tant ens sosté i ens fa créixer en el dia a dia del Seminari.
Però el vertader sosteniment, del qual sorgeix aquesta fraternitat i sense el qual no tindria sentit començar un nou curs al Seminari, és la crida del Senyor a seguir-lo en el camí cap al sacerdoci. Així ho recordàvem el darrer dia de la nostra estada a Tartera, amb un matí de recés a la llum d’alguns textos de la mare Elvira, fundadora de la comunitat del Cenacle i recentment difunta.
A la tarda del dijous tornàvem a Barcelona i ja ens instal·làvem a l’edifici del Seminari, on acabaríem el dia veient junts una pel·lícula. Finalment, divendres tancàvem la setmana de convivència amb una visita al centre salesià d’estudis teològics Martí Codolar, on es formen acadèmicament alguns dels seminaristes de Barcelona.
No obstant això, el curs no va quedar definitivament inaugurat fins al divendres següent al vespre, en què, ja completada la primera setmana de classes a la facultat de teologia, vam celebrar al Seminari la Missa i el sopar oficials d’inici de curs. L’Eucaristia va ser presidida pel bisbe Agustí Cortés i va predicar el Sr. Cardenal, amb la concelebració dels dos bisbes auxiliars de Barcelona i l’equip de formadors de Barcelona i Sant Feliu. Just a continuació vam passar al menjador per al sopar, al final del qual es van presentar als bisbes els dos nous seminaristes que han entrat aquest curs: Roman Jané i Álvaro Fabra.
Ara bé, no podríem dir que hem iniciat realment el curs si hagués faltat una actuació del nostre tenor particular Edu Mata, que va posar veu i melodia a la joia compartida per aquestes dues noves vocacions amb una interpretació magnífica de La donna è mobile. Al marge de la broma, donem moltes gràcies per aquest nou curs que el Senyor ens concedeix de començar per continuar avançant en el camí de discerniment de la vocació sacerdotal, donem gràcies pels dos nous seminaristes i preguem perquè el Senyor susciti moltes més santes vocacions al sacerdoci i perquè tots els cridats sàpiguen escoltar i respondre generosament a la seva veu.
Toni Barenys
Etapa Configuradora
