“L’autoritat no és poder […] Aquest servei que hem d’exercir amb la nostra vida, l’hem d’exercir amb saviesa“. Acompanyats d’aquest consell de l’arquebisbe Omella, els sis seminaristes citats el 13 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, van ser instituïts acòlits. Els joves, provinents de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona, van rebre aquest ministeri imprescindible pel seu camí cap al sacerdoci. Van ser els següents seminaristes: Alberto Para, Diego Pino, Joan Mundet, Jordi Domènech, Vicenç Martí i Xavier Montané.
La celebració va comptar amb el caliu dels familiars, dels amics, dels docents i d’aquells més propers que no van voler perdre’s aquest pas cap al sacerdoci. Un moment en què, tal com marca el ritual, els que eren nomenats acòlits van rebre el ministeri per via de l’arquebisbe amb una oració. Seguidament, un cop pronunciada l’homilia, els acòlits van rebre de les mans del cardenal les patenes amb el pa acompanyats de la següent petició: “per la celebració de l’Eucaristia i viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església“.
Servir amb saviesa també és regnar
L’arquebisbe de Barcelona va començar l’homilia recordant que significa el Seminari: el lloc on els seminaristes estan “cridats” pel Senyor. “Malgrat que cal portar sempre la creu, que pesa, aquest servei condueix a l’alliberament i a la salvació“, va dir. També va animar als sis seminaristes a no caure en les temptacions del món, que inciten a creure que el que més importa en aquesta vida és tenir “poder” i “ser important”. El cardenal Omella va confessar que el que dóna fruits realment és sempre “el servei d’amor”: “l’autoritat no és poder. L’autoritat s’aconsegueix a través del servei, l’entrega i l’amor. Quan un és coherent amb la vida i arriba al cor, guanya autoritat“. L’arquebisbe va acabar el discurs públic demanant als joves que exerceixin aquest servei amb “saviesa”, ja que trobaran la joia, “el qual també és regnar”.
Després de la celebració, ja instituïts els nous acòlits, el cardenal es va apropar a saludar els familiars i amics que acompanyaven els nous ajudants del diaconat i del Senyor.
