Capellà, per què no?
Aquesta és una pregunta que tot noi o jove cristià s’hauria d’haver fet seriosament alguna vegada a la vida: No podria jo ser-ne, de capellà? No podria ser que Déu em cridés per a esdevenir capellà al servei de l’Evangeli?
De què depèn la resposta afirmativa a aquesta qüestió? De sentir que Déu et crida a seguir-lo amb total radicalitat com a capellà,a imatge de Jesucrist, Bon Pastor.
Com se sent aquesta crida? De moltes maneres: en la pregària, en el contacte amb altrescapellans, en el servei als altres, en la pregunta directa que et fa algú dient-te si no t’ho has plantejat, en la participació en els sagraments, en el compartirs la vida d’Església… De qualsevol d’aquestes maneres pots anar sentint que tu estàs fet per a ser capellà, que això és el que Déu vol de tu i que coincideix amb el que tu, de debò vols ser.
Quin procés segueix aquesta crida? Cadascú segueix un procés personal i intransferible. Hi ha però uns elements comuns que acostumen a ser-hi sempre presents. (Procés de la vocació)
Què fer si em sembla que sento aquesta crida? Pots posar-te en contacte amb el Delegat de pastoral vocacional de Barcelona i participar en l’espai vocacional per tal que es vagi clarificant.
Quan se sent aquesta crida? Es pot sentir a qualsevol edat. Uns la senten de ben petits i, al moment de l’adolescència, ingressen al Seminari Menor, altres la senten de joves, i altres, de més grans, amb estudis o treballs realitzats.
No comment yet, add your voice below!