És una possibilitat. A lo millor Déu et crida per aquest camí. És una vocació molt gran, però també molt exigent. Totes les vocacions ho són, doncs es tracta de viure una entrega generosa i alegre que va madurant i creixent.
Ser prevere és ser un “altre Crist enmig del món” fent-lo present allà on Jesús mateix, en la persona del Bisbe, ens envia.
Ser prevere per servir les comunitats cristianes, parròquies o moviments eclesials a imatge de Crist Bon Pastor.
Ser prevere per entregar la vida a Jesús per fer-te cada vegada més semblant a Ell: en la manera de parlar, de mirar, d’estimar.
Ser prevere-sacerdot per oferir la teva vida com Jesús va fer, morint injustament a la creu pels pecats i tan de mal que hi ha en el món.
Ser prevere-sacerdot per celebrar la missa, que actualitza aquella entrega de Jesús.
Aquesta identificació amb Jesús implica tenir molt de tracte amb Ell. La pregària i meditar l’evangeli és fonamental.
Com se sent aquesta crida? De moltes maneres: en la pregària, en el contacte amb altres capellans, en el servei als altres, en la pregunta directa que et fa algú dient-te si no t’ho has plantejat, en la participació en els sagraments, en el compartir la vida d’Església… De qualsevol d’aquestes maneres pots anar sentint que tu estàs fet per a ser capellà, que això és el que Déu vol de tu i que coincideix amb el que tu, de debò vols ser.
Què fer si finalment veig que el Senyor em crida per aquest camí? Si finalment veus que el Senyor et crida per aquest camí, i la teva resposta és afirmativa, vine a parlar amb el Delegat de pastoral vocacional que està al seminari, acompanyat del mossèn que t’ha acompanyat en el teu discerniment per presentar-te.
Quin procés segueix aquesta crida? Cadascú segueix un procés personal i intransferible. Hi ha però uns elements comuns que acostumen a ser-hi sempre presents. (Procés de la vocació)