Durant la joiosa setmana de Pasqua, alguns seminaristes de Barcelona vam poder tenir el privilegi de realitzar un pelegrinatge de tres dies per terres franceses. El dilluns ben de matí, a les 7:30h, vam sortir del Seminari un petit grup format per set seminaristes, acompanyats pel formador Mn. Bernat i pel director espiritual Mn. Pere. A l’hora de pujar a la nostra mítica furgoneta Volkswagen, sortíem tots amb moltes ganes d’arribar al nostre primer destí: Toulouse.
Durant els trajectes aprofitàvem per fer pregària personal o resar la Litúrgia de les Hores i el Rosari comunitàriament. Gran sorpresa i un moment d’alegria general: en la primera àrea de servei on paràvem per esmorzar, just passada la frontera, ens vam trobar inesperadament amb el nostre bisbe, el Sr. Cardenal amb els tres bisbes auxiliars, que sortien del restaurant de fer el mateix i es dirigien cap a una abadia del sud francès per descansar uns dies. Com podríem haver imaginat mai coincidència tan providencial!
A Tolosa vam visitar vàries esglésies, però sobretot ens va impactar la Basílica de Sant Serni, on es pot venerar les relíquies de la Santa Creu i d’una espina atribuïda també al calvari de Jesús. Poc després vam gaudir d’una celebració eucarística amb la Comunitat mixta (composada per monjos, monges i seglars) de les Benaurances, els quals ens van allotjar amb molta gentilesa aquella primera nit.
L’endemà, un cop vam posar peu a Paray-le-Monial, vam celebrar la missa davant el cos incorrupte de Santa Margarida Maria d’Alacoque. I vam veure el confessionari des d’on Sant Claudi de la Colombière confessava a la santa. Fins i tot, la germana salesa, que ens va permetre l’entrada, ens va convidar a seure en aquella mateixa cadira del sant confessor. Va ser interessant també tenir un moment de camaraderia fraterna amb uns seminaristes americans estudiants a Roma, que feien un pelegrinatge similar al nostre.
A la tarda, vam arribar a Ars, on sense pensar-ho gaire vam anar a resar als peus del sepulcre del patró dels rectors, Sant Joan Maria Vianney. Al matí següent vam tenir la gràcia de celebrar l’Eucaristia al voltant del seu cos incorrupte. Impressionant pensar, amb el seu cos allà present, com aquest sant, tan petit i humil als ulls humans, va ser alhora model i exemple per a tots els sacerdots del seu país, tan menyspreat com havia estat per tots en la seva etapa formativa. Vam visitar la seva casa rectoral, on vam constatar, en efecte, les condiciones tan pobres i senzilles en què vivia.
Durant la tornada, només podíem donar gràcies a Déu per totes les experiències viscudes i pels moments de convivència tan enriquidors que havíem compartit, els quals ens refermen per a la vida de Seminari.
Eduard Mata
Etapa Configuradora
