“Quina alegria pelegrinar junts cap a Santiago de Compostel·la! Han estat uns dies molt especials en què joves de tot Catalunya ens hem trobat per caminar junts. Des de situacions diverses, però amb un mateix objectiu: aixecar-nos i donar testimoni.” Amb aquest missatge, dirigit per WhatsApp a més de dos-cents joves de la nostra diòcesi, Mn Carlos Bosch resumia l’experiència del Pelegrinatge Europeu de Joves.
A partir del 29 de juliol, grups de tot Espanya i d’altres països d’Europa vam iniciar un pelegrinatge a Santiago de Compostel·la des de diferents llocs. Les diòcesis catalanes vam fer el camí primitiu, començant a Lugo. Vam caminar més de cent quilòmetres en quatre dies. En tot moment vam estar acompanyats i cuidats per tots els equips encarregats de l’organització, a qui estem molt agraïts.
La Paraula de Déu anava donant llum al nostre pelegrinatge. Recordo un dia que va tocar l’Evangeli de la multiplicació dels pans i els peixos. Mn Joan Àguila ens va fer veure a l’homilia com nosaltres també havíem caminat durant aquell matí per trobar-nos amb Jesús. En arribar al poliesportiu on havíem de dormir, reunits com cada dia a l’Eucaristia, Ell tornava a alimentar-nos amb el seu Cos i la seva Sang. Poder compartir aquells dies amb tants mossens, també especialment amb el bisbe Javier Vilanova, ens mostrava més visiblement que Crist sempre ens acompanya.
En arribar a Santiago ens vam trobar la ciutat plena de joves. Els últims dos dies, a la vigília de pregària i la missa final al “Monte do Gozo”, ens vam reunir dotze mil persones. Allà ho vam copsar clarament: tots havíem fet la mateixa experiència, tots havíem caminat fins a Santiago per trobar-nos amb Crist.
Un bon grupet del Seminari vam poder gaudir del pelegrinatge: Mn Bernat Gimeno, Mn Íñigo de Alfonso, Mn Jaime Moyà, Peter Kibiru i jo. A més, ens vam trobar amb seminaristes d’altres diòcesis de Catalunya, amb qui vam compartir el camí, la pregària i el desig d’apropar els joves al Senyor. En Peter i jo, juntament amb Mn Jordi Domènech, vam acompanyar adolescents de les parròquies on estem col·laborant (Santa Eulàlia de Vilapicina i la Comunitat Pastoral de Nou Barris). Va ser molt maco veure com el Senyor va tocar els seus cors. A l’autocar de tornada, ens van sorprendre en explicar els seus testimonis: tots mostraven un profund agraïment, molta alegria i el desig d’apropar-se més al Senyor. Això, per a nosaltres, és un veritable regal.
Javier Casals
Etapa Configurativa
