Aquest juliol els seminaristes de Barcelona vam tenir el privilegi de poder gaudir d’una convivència a Benicàssim amb el nostre cardenal Joan Josep Omella. Aquesta escapada va ser causa de gran alegria en el Seminari amb motiu dels dos anys de la seva postergació per la pandèmia. Per preparar-ho logísticament,es va formar una comissió de seminaristes, representants de cadascuna de les etapes formatives, per poder així aportar el màxim d’idees possibles.
Ens vam allotjar al Convent dels Pares Carmelites de Benicàssim, al Desert de les
Palmes (Castelló). El monestir, de sòbria i elegant presència, es troba envoltat d’horts de tarongers i jardins, recolzat per la muntanya Bartolo, integrat en un entorn natural extraordinari i dominant la vall que descendeix fins a Benicàssim. El desert és, doncs, un mirador privilegiat per a tot aquell que desitgi trobar un ambient de pau i bellesa. És un lloc ideal on passar uns dies d’esbarjo, després d’un any de treball invertit tant en els estudis com en el creixement de la pròpia vida personal i espiritual.
Vam poder dur a terme un seguit de sortides cap a llocs propers des del mateix convent. Així doncs, vam poder visitar les coves de Sant Josep (Vall d’Uixó), on vam gaudir d’un tranquil passeig amb barca al llarg del riu subterrani navegable més llarg d’Europa.
Altrament, vam poder visitar el castell de Peñíscola, també anomenat el castell del papa Luna, el qual està situat en la zona més elevada del penyal que domina la ciutat, a 64 metres sobre el nivell de la mar. Allà ens van explicar com els Templers van construir aquesta obra romànica sobre restes d’una fortalesa àrab entre 1294 i 1307. Més tard, l’antipapa “Luna” (Pedro Martínez de Luna i Pérez de Gotor), que pregnué el nom de Benet XIII, de l’obediència d’Avinyó, va convertir el castell en la seva seu pontifícia en el llarg litigi sobre la seva legitimitat. De la seva tenacitat, curiosament, ens ve l’expressió mantenerse en sus trece.
També vam poder visitar a Alquerías del Niño Perdido (Castelló) la Residència Mossèn Sol,dels Sacerdots Operaris Diocesans. Ens van rebre tant el director pare Emilio Lavaniego, com Mons. Rutilio del Riego Yánez, bisbe auxiliar emèrit de San Bernardino (Califòrnia, Estats Units). Ens van explicar que la residència és una casa per a sacerdots amb la “necessitat de créixer”, de manera que puguin tenir “mitjans per a un procés psicològic de maduració”, “un procés físic de reconciliació”, i un “procés per a recuperar la vida espiritual”. És tracta d’un acompanyament integral que s’ofereix a preveres de tota Espanya.
El cardenal va presidir l’Eucaristia amb tota la comunitat de sacerdots presents en la Residència i amb unes Carmelites Descalces, que es troben providencialment situades a pocs metres dels Operaris. En acabar vam prendre una fresca llimonada que ens havien preparat les carmelites i vam gaudir d’una barbacoa amb els operaris.
També vam tenir temps d’anar a la platja, on vam aprofitar per jugar partits (bastant discutits!) de voleibol. En una altra ocasió vam poder gaudir d’un campionat de Karts on tothom ho va donar tot. Igualment, un grup de valents van pujar el turó Bartolo (729 m). L’excursió va començar de matinada, quan encara era tot fosc, i en arribar al cim vam pregar Laudes amb unes meravelloses vistes de la costa. Laus Deo!
Eduard Mata Grau
Etapa Configurativa
