Celebració de la Mercè “com cal”

Celebració de la Mercè “com cal”

Celebració de la Mercè “com cal”

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè és un dia molt especial pel Seminari. A part de ser la Patrona de la nostra diòcesi, és una advocació que s’avé de manera particular a l’estat de vida dels seminaristes. “Dels captius Mare i Patrona”: el començament dels goigs dona peu a la mítica broma de la “captivitat del Seminari”, una manera d’afrontar amb humor la renúncia que demana el fet d’ajustar-se a una vida comunitària de pregària, convivència i estudi.

Això sí, tots sabem que aquestes petites renúncies – presents en tota vocació cristiana – ens alliberen de la nostra vertadera captivitat: el nostre orgull i egoisme. En aquest veritable sentit, un any més ens hem acollit a la protecció de la nostra Mare i Patrona.

Començament “com cal”

Celebracio de la Merce com calEl lema implícit, a partir del vespre del dimecres 23, va ser: “això s’ha de celebrar com cal”. Com no, aquest esperit queda reflectit principalment a les celebracions litúrgiques, no en detriment d’altres activitats, sinó, com veurem, promovent-les i fonamentant-les en una vertadera alegria. Vam començar celebrant Vespres solemnes a la capella del Seminari, tot cantat i molt maco. Hem d’agrair en aquest sentit l’esforç que fan els nous organistes, Santi i Joan, per mantenir el nivell musical.

Cinema i alpinisme gastronòmic

A partir d’aquí, com dèiem, va quedar oberta la veda per tota mena de plans que es van anar proposant sobre la marxa. Un grupet vam poder anar al cinema a veure la pel•lícula “Unplanned”. Realment va ser providencial poder descobrir la vida d’Abby Johnson, un veritable testimoni d’alliberament dins d’una realitat tant dura com és l’avortament. Ens va fer més conscients de la captivitat que pateixen avui moltes mares, a qui només s’ofereix, com a sortida d’una crisi, el que realment és un veritable calvari. Vam acabar el dia fent unes pizzes a la parròquia del Remei, gentilesa de Mossen Pere.

El dijous va haver dos plans possibles per residències. D’una banda, dinar a la parròquia de Mossen David, a les Planes, on van poder anar alguns seminaristes de la residència de Sant Josep Oriol. D’altra banda, uns quants de la residència de Sant Josep de la Muntanya vam anar d’excursió amb Mossen Bernat. En resum, podríem dir que vam quedar en balanç calòric a zero. Tot el que vam cremar pujant el “Matagalls Xic”, ho havíem adquirit al gran esmorzar que ens van preparar Santi, Fernando i Guillem, i recuperat al – perquè no – també gran dinar.

Celebracio de la Merce com cal-2

Eucaristia i sopar

El colofó de la festa va ser l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. A causa de la situació sanitària, era preferible no assistir a la Missa major del matí. Per això, el P. Fermín Delgado, rector de la Basílica, ens va convidar a celebrar la Missa de set, al vespre, cosa que vam agrair. Mossen Salvador, a l’homilia, va afirmar que Jesucrist sempre ens acompanya, i ens crida i ens necessita per continuar la seva mateixa missió avui, quan molts germans nostres clamen per ser alliberats de tants tipus d’esclavatges. Va ser un bon impuls per començar el curs amb força, amb ganes de deixar-nos formar molt bé pel Senyor. Finalment, vam sopar tots junts – en grups de sis – a la Plaça Reial, on es va crear un ambient molt maco, i la Mare de Déu ens va alliberar del peix amb una bona hamburguesa!

Autor: Javi Casals Pich-Aguilera, 3er curs