Des de ja fa uns anys, el Seminari Menor de Barcelona convoca els escolans de les diòcesis de Barcelona i de Sant Feliu de Llobregat a unes convivències durant una setmana del mes de juliol. Aquest any van tenir lloc entre l’11 i el 15 de juliol a la casa de colònies El Collell, a la diòcesi de Girona.
Com cada any, els seminaristes del Major vam fer de monitors i ens vam reunir dilluns amb els seminaristes del Menor i els escolans, preparats per començar la setmana de colònies. Sempre és interessant veure la cara dels nens que, entre endormiscats i emocionats, arriben al Seminari amb ganes de passar una bona setmana prop d’altres escolans. Això sí, també venen amb ganes d’estar prop del Senyor, ja que són també unes convivències per descansar en Ell tot divertint-se amb activitats de diversa índole.
Procurem que les dinàmiques vagin canviant any rere any. De manera que enguany la temàtica girava al voltant de la figura de sant Tarsici, patró dels escolans, que va morir màrtir tot impedint que no li prenguessin la comunió que portava als cristians empresonats per la seva fe. Amb ajuda de grans actors, els seminaristes majors, vam poder escenificar alguns dels moments fonamentals de la vida de sant Tarsici. Fins i tot es va representar el moment de la mort on els escolans, deixant-se portar per l’eufòria i admiració cap a la figura del sant màrtir, van intentar estalviar-li la mort, tot i que els romans ja havien ferit de mort el pobre protagonista.
A part de les escenificacions, els escolans van poder gaudir també d’estones llargues de piscina, d’esport i de l’aventura estrella dins el bosc: un circuit de tirolines dalt dels arbres. En conjunt, eren diverses activitats on els escolans, seguint l’esperit de sant Tarsici, van donar-ho tot. Els participants estaven dividits en quatre equips que representaven quatre de les primeres comunitats cristianes: gàlates, efesis, corintis i colossencs.
Teníem també el goig de celebrar l’Eucaristia cada dia, que es va convertir en el pilar central de les convivències, atenent al fet que sant Tarsici va morir per defensar-la. Això va interpel·lar molt alguns dels escolans. Un dels dies vam rebre la visita de Mons. Javier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, qui va compartir amb tots la jornada esportiva de les “Olimpíades”, a més de presidir l’Eucaristia i acompanyar-nos durant la resta d’activitats diàries.
Per acabar, voldria compartir la il·lusió que sempre em fa tornar a les convivències d’escolans. Gràcies a elles vaig conèixer el Seminari Menor i, com a conseqüència, avui ja curso el segon any de Filosofia al Seminari Major. M’agrada pensar que altres escolans que han conegut el Seminari Menor a través d’aquestes convivències entraran, potser en un futur no massa llunyà, al Seminari Major. Ara per ara, no se m’acut una millor manera per fer conèixer la vida i la felicitat del Seminari a joves de totes les diòcesis, com no sigui formant part d’aquestes convivències inoblidables.
Pau Camacho
Etapa Discipular
