“Reuneix-los i banya’ls, pietat divina, en el mar tranquil de la teva bondat, de manera que, per allò inútil que esperen, no estiguin perdent més temps allò que tenen.” Així pregava santa Caterina de Sena pels ministres de l’Església. Ella, a través dels seus escrits i la seva especial intercessió, ha estat enguany la guia dels exercicis espirituals.
Com cada any, després d’acabar els exàmens del primer semestre, vam poder gaudir de sis dies de recés a la Casa Santa Elena de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. Sempre hi estem molt a gust. El predicador va ser Mn. Pere Montagut, director espiritual del Seminari. La primera cosa que ens va dir va ser molt concreta: “No fem esport per estar en forma, sinó que ens posem en forma per poder fer esport.” D’aquesta manera, ens alertava de posar-nos al centre d’aquells dies. L’objectiu no era sentir-nos d’una determinada manera, sinó preparar-nos per la missió a la qual som cridats.
“No saps lluitar, però ets un lluitador”. Mn. Pere, partint dels escrits de Santa Caterina, ens va animar a descendir a la vall de la humilitat. Allà, en el coneixement sincer d’un mateix, podíem reconèixer Déu en nosaltres mateixos i viure de la seva Caritat. Personalment, puc dir que vaig descobrir una santa impressionant, tant per la seva doctrina espiritual com per la seva vida. Abans dels exercicis, Mn. Pere ens va recomanar una biografia novel·lada sobre ella: Al asalto del cielo, de Luis de Wohl. Llegint-la, em vaig adonar de la missió tan gran que el Senyor va confiar a Caterina en uns temps molt difícils per l’Església. Va ser un estímul per afrontar el meu últim semestre al Seminari i preparar-me bé per l’etapa pastoral, la darrera abans de l’ordenació. Avui vivim també en un context difícil pel cristianisme, i particularment per viure la vocació sacerdotal, per això em van animar molt unes paraules que van anar ressonant durant els exercicis: “Si no ho vols fer per tu, fes-ho per Mi”.
L’últim dia, vam tenir la sort de rebre la visita del nostre bisbe, el cardenal Joan Josep Omella. Ens va dir tres coses que podíem aprendre de santa Caterina: l’amor a la creu i al sacrifici, l’amor a l’Església, i que Déu ens estima gratuïtament per damunt de tot. Abans de marxar, vam visitar, com cada any, els monjos de Santa Maria de Solius. Allà vam tenir una petita sorpresa. Al retaule barroc de la capella del monestir vam trobar una escultura de santa Caterina de Sena, com si hagués volgut acomiadar-se personalment després d’aquells dies.
Javier Casals Pich-Aguilera
Etapa Configuradora
