Hi ha sants que semblen fets per a tothom, i Sant Josep és un d’ells. Infinitud de cases i instituts religiosos el tenen com a patró i els seminaris ens comptem entre ells. Els seminaristes ens sentim molt units i inspirats com el mateix Jesús es devia sentir al seu recer, veient passar uns anys de formació humana, espiritual, previs a la vida pública del ministeri evangèlic. Per als seminaristes la festa de Sant Josep cal celebrar-la, acabats els rigors de l’hivern, amb tot fervor, solemnitat i sense estalviar esforços.
Enguany la celebració ha estat especialment reeixida: cinc dies de set teníem programades diverses celebracions al voltant del 19 de març! Com anticipi i per fer boca, uns dies previs a la solemnitat que s’atansava, vam celebrar l’admissió a l’acolitat i al lectorat d’un total de 8 germans nostres, presidits pel bisbe auxiliar Javier. L’endemà teníem programat un torneig de futbol, on els més esportistes d’entre els tres seminaris catalans (el de Barcelona, el de Terrassa i l’Interdiocesà) es donaven cita als camps de futbol de la Fundació Brafa. La tarda de partits va ser ben renyida abans no tornessin a guanyar la disputada Copa de Sant Josep 2023, els nostres germans de la diòcesi terrassenca. La final la van jugar els equips de Barcelona i Terrassa, on els barcelonins van dominar la primera part, però a la segona van remuntar i dominar els de Terrassa, de manera que aquests es van acabar enduent la victòria amb un digne 1-3. El més important a destacar és sempre l’esperit de confraternitat que respira entre tots durant la competició, on predomina el treball en equip i el joc net!
Acabat el campionat ens vam dirigir tots al seminari Interdiocesà, amfitrió d’enguany per celebrar la Santa Eucaristia i compartir un sopar de germanor, tot compartint taula, conversa i inquietuds.
Un dels moments principals de Sant Josep és la Vetlla de Pregària per a les vocacions, on tothom era convidat a participar divendres al vespre, a la capella gran del nostre Seminari. Tothom surt agraït després d’aquell moment de trobada amb el Santíssim exposat, entre lectures i cants, i la recitació de vespres, mentre preguem especialment per a què el Senyor ens concedeixi més i millors vocacions a la vida consagrada, sacerdotal i religiosa.
L’endemà continuava la festa. Dissabte estaven convidats a venir al Seminari els familiars i amics més propers dels seminaristes. Una jornada de portes obertes i dinar compartit, tot amenitzat amb algunes actuacions en to d’humor i musicals, protagonitzades per les mateixes famílies i alguns dels seminaristes.
El cimal arribava diumenge, tots ja a les parròquies de referència, i on els nous seminaristes de l’etapa Propedèutica tenen costum de compartir els seus testimonis vocacionals en algun moment durant les misses. Les col·lectes d’aquell dia van destinades a donar recolzament a les despeses econòmiques del Seminari.
Aquest any Sant Josep queia en diumenge, així que dilluns vam celebrar la festivitat amb tota solemnitat. Al cor del seminari, tot retrobant-nos a la capella gran, vam donar gràcies en els diferents oficis i l’Eucaristia per l’acompanyament i benediccions que rebem del pare putatiu que, com a Jesús, sota l’ull amatent de Maria, ens cuida i ensenya, des del silenci laboriós del Seminari.
Antoni Manzanera
Etapa Discipular
