El passat vuit de desembre, l’Església celebrava la solemnitat de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria. Enguany nosaltres també l’hem celebrat, de manera diferent a com ho havíem fet altres anys, ja que vam passar la jornada al Seminari. Una ocasió que ens ha regalat la providència per aprofundir una mica més en aquest dogma marià que instaurà el Sant Pare Pius IX.
A causa de la Covid-19 no es va poder dur a terme la jornada del Dia del Seminari que té lloc pels volts de Sant Josep (19 de març). Per aquest motiu la Conferència Episcopal Espanyola va decidir traslladar aquesta Jornada el dia de la Immaculada.
Bé, també cal recordar que en aquesta solemnitat no es venera la concepció de Jesucrist, sinó la concepció de la Verge Maria, mare de Déu i mare nostre. Ella, fou preservada de la màcula que deixà el pecat d’Adam i Eva. Podria dir que és ressò de la festa del naixement de la Verge Maria (8 de setembre) aprofundint més encara en el seu misteri.
Personalment, aquesta festivitat em porta al record de la meva terra, Colòmbia, on comença la celebració el capvespre (dia 7) amb la tradicional “Nochedelasvelitas”; nosaltres la vam començar amb la Vetlla de Pregària organitzada per les Delegacions de Joventut de la nostra Província Eclesiàstica (Sant Feliu, Terrassa i Barcelona), vetlla que normalment es fa a la Basílica de la Mercè, però que a causa de les restriccions sanitàries es traslladà a la capella del nostre Seminari. En ella vam participar un vom grup de joves i els seminaristes de les tres diòcesi, sempre respectant les normes de restricció sanitària. Per a mi, sempre ha estat una de les vetlles a la Mare de Déu més viscudes; aquest any de manera especial he recordat a tots aquells que pateixen les conseqüències d’aquesta pandèmia així com aquells que ja no són entre nosaltres, però que ben segur s’ajuntaren a la nostra pregària en l’esperit.
Finalment destacar que tota la jornada del mateix dia 8 va estar envoltada d’ambient celebratiu de festa: Ofici i Laudes, i pregària personal; esmorzar especial; la Sta. Missa amb el color blau cel que honora la Mare de Déu; aperitiu i dinar; el Sant Rosari no podia faltar; les Vespres solemnes; una pel•lícula entranyable, “La historia de Marie Heurtin”, molt aconsellable, amb el posterior cine-fòrum mentre unes pizzes amenitzaven els comentaris, posant les Completes el punt i final a aquest bell dia dedicat a la Nostra Mare.
Mateo Gómez Bernal
Etapa Discipular
