Vuit diaques s’ordenen al temple gaudinià en un acte presidit pel cardenal Omella que els ha agraït la seva “valentia i generositat en seguir la crida del Senyor”
La Sagrada Família va fer un ple per rebre les ordenacions diaconals de Jordi Avilés Zapater; Miguel Doctama Mirabueno; Jordi Domènech Llauradó; Enrique (Quique) Fernández Manzano; Rubén García Lozano; Vicenç Martí Fraga; Joan Mundet Tarragó i Diego Pino Solà. Aquests són els noms propis d’una celebració que va aplegar a capellans i diaques, concelebrants, i va presidir el cardenal Omella.
L’arquebisbe de Barcelona ha assegurat que aquest “és un moment de goig per a tota la comunitat que rep als futurs ordenats al servei de Déu”. “Ho fan després d’un llarg discerniment i havent vençut resistències internes i externes que de vegades s’han presentat en el seu camí. Estan doncs preparats per a la lluita i no tenen por” ha reflexionat el sr. Cardenal.
“Gràcies per la vostra valentia i generositat en seguir la crida del Senyor” agraïa el cardenal que els reiterava que la diaconia “no és cap honor, és un servei”.
“Senyor, ens heu anat teixint curosament al llarg de la nostra vida per cridar-nos al vostre servei. Us donem gràcies també perquè, en alguns casos, heu tingut molta paciència amb nosaltres i no heu desistit” asseguraven els nous ordenats. “Aprofitem l’ocasió per dir-vos, que si sentiu la crida de Déu, no perdeu el temps buscant justificacions per ajornar la resposta” van aconsellar a tots els joves presents a la Sagrada Família. Finalment, els recent ordenats van agrair a totes les persones presents a la seva vida la seva ajuda incommensurable. “Segurament no existeixen paraules prou eloqüents per expressar-vos el nostre profund agraïment i el nostre afecte; només som capaços de dir-vos: Gràcies, moltes gràcies”.
Fotografies: Ramon Ripoll
Diaques transitoris i permanents
Aquestes ordenacions apleguen als dos tipus de diaques de l’Església arxidiocesana. Primerament els diaques transitoris que han estat els seminaristes Jordi Avilés, Jordi Domènech, Vicenç Martí, Joan Mundet i Diego Pino. Mentre que els diaques permanents ordenats han estat Quique Fernández, Miguel Doctama i Rubén García.
La funció del diaca és assistir i ajudar als bisbes, així com col·laborar amb el presbiteri. Per tant, serveixen l’altar, proclamen l’evangeli i ajuden els preveres. Poden predicar, administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni. També repartir la sagrada eucaristia o presidir els funerals. Els ordenats diaques poden ser seminaristes camí del presbiterat, anomenats diaques transitoris o poden ser homes casats, sense intenció d’ordenar-se com a preveres, són els diaques permanents.
El ritu d’ordenació diaconal
Les ordenacions diaconals consten de diferents ritus i litúrgies. Com la litúrgia de la paraula, la de l’ordenació, també la de l’eucaristia. Per arribar al ritu de la comunió i finalment, el ritu conclusiu.
És justament en la litúrgia de l’ordenació, en què els ordenands es van acostar a l’arquebisbe de Barcelona. Allà van dir-li: “Ja sóc Aquí” on, seguidament van fer una reverència. El cardenal Omella va preguntar al rector del seminari Mn. Felip Juli si eren dignes. Seguidament, es va produir de la resposta afirmativa d’aquest.
Més tard, es va arribar a la promesa dels escollits que va donar pas a la lletania on els futurs ordenats, es van postrar a terra. A continuació, el Senyor Cardenal els va fer la pregària d’ordenació posant les seves mans al cap per ordenar-los diaques.
Revestiment i inici del ministeri
Just després, arribava el moment de la imposició de l’estola creuada i el revestiment amb la dalmàtica. Un moment important pels ja diaques. Posteriorment, el cardenal Omella va entregar-los el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’evangeli en les celebracions litúrgiques. Finalment, l’arquebisbe de Barcelona els va fer el bes de pau, segellant l’acceptació dels nous diaques com a col·laboradors seus. Així, els diaques presents van saludar als nous ordenats, acollint-los en l’orde del diaconat.
Després de la litúrgia de l’eucaristia i el ritu de la comunió, moment en què s’iniciava el seu ministeri, es va donar pas al ritu conclusiu. Entre abraçades i salutacions, els diaques van poder rebre l’escalfor dels feligresos que els van felicitar per aquest nou esglaó. Un esglaó que per alguns els porta al seu destí final i per als altres els acosta al seu objectiu inicial, el sacerdoci.
