La solemnitat de Sant Josep, aquest curs, ha estat viscuda al Seminari amb un entranyable afecte. Molts han estat els motius que han fet de la celebració quelcom molt especial: ell és, com és ben conegut, patró del seminaristes i de l’Església universal; a més s’afegeix al patronatge del nostre seminari, l’any de Sant Josep, proclamat pel papa Francesc el passat 8 de desembre.
La celebració va començar amb el rés cantat de les primeres vespres solemnes i la benedicció del santíssim, com cada Dijous. Al matí següent, vam continuar amb els Laudes i l’ofici de lectures que, seguidament, van estar procedits per un esmorzar que feia honor al nostre patró. Molts varen ser els seminaristes que, tot finalitzar la pregària, frisant per la xocolata i els croissants, varen sortir escopetejats pel passadís cap al menjador. Com que no era festiu a la facultat de teologia de Catalunya, l’horari matinal va transcórrer amb normalitat, com és habitual, amb les classes magistrals que per motiu de la Covid-19 seguim fent telemàticament.
Al dinar va seguir una tertúlia que va comptar amb un convidat molt especial, el bisbe auxiliar de Getafe, Mons. José Rico. El col·loqui va ser molt enriquidor per a tots. El bisbe Rico ens va parlar de la nova perspectiva evangelitzadora que ha donat a la seva catequesi, donant un lloc primordial a l’acció de l’Esperit Sant. També ens va parlar de la seva vocació des d’una visió de l’Església universal. També de la dimensió intel·lectual del prevere. Així mateix ens va parlar de la història del Cerro de los Ángeles i de les seves carmelites, una de les quals és germana d’un seminarista del nostre seminari. Per últim, va donar algunes pinzellades a la vinculació entre terrorisme i ideologia.
Un cop finalitzada la xerrada, vam celebrar una solemne Eucaristia presidida pel mateix bisbe Rico qui, a l’homilia, ens va exhortar a imitar la figura de Sant Josep: pare, custodi i cap de la família de Natzaret. Del seu exemple hem d’aprendre, com diu el papa Francesc, “la mateixa cura i responsabilitat: estimar al Nen i a la seva mare; estimar els sagraments i la caritat; estimar a l’Església i als pobres” (Patris Corde, 5). També va proposar la seva paternitat com un pilar permanent com un far en l’església que dóna llum a tots aquells cridats a viure la paternitat. En concloure l’Eucaristia, vam poder saludar a alguns familiars que s’havien afegit a la celebració del nostre Patró i tot seguit vam anar al menjador per a continuar els festejos.
El sopar també va estar al nivell d’una celebració com la de Sant Josep i la vetlla, que vam tenir a continuació, va estar amenitzada per un seguit de cançons (no va faltar la, ja clàssica, interpretació de l’Eduard Mata i el violí d’en David Lucena), anècdotes i acudits que ens van fer xalar de valent. A la gran festa es va afegir l’alegria d’acollir un nou company, en Toni Barenys, que feia un temps que estava discernint la vocació al sacerdoci. La seva entrada de nou al seminari, va fer encendre més els ànims, i els companys més forçuts el van mantejar ven amunt. Les completes van marcar el fi d’una alegre celebració, que no podia acabar de millor manera que cantant a dues veus el “sub tuum praesidium“.
L’endemà al matí vam preparar la vetlla de pregària per les vocacions que va presidir el bisbe auxiliar Mons. Antoni Vedell. Moltes famílies de seminaristes, així com feligresos de les parròquies on ajudem, van venir pregar per noves vocacions i per la fidelitat de tots. La vam viure amb molt agraïment i amb una gran devoció. Les paraules amb què concloïa la jornada el nostre rector, Mn. Salvador Bacardit, en són un bon testimoni: “Gràcies a Déu i a tots pel que hem celebrat i compartit amb motiu de la festa de Sant Josep. Que el nostre Patró ens ajudi a seguir avançant en aquest clima d’alegria i fraternitat!”
En agraïment a tantes gràcies, el dia 27 de Març, els seminaristes de l’Etapa Configurativa (els “teòlegs”), que residim a Sant Josep de la Muntanya, vam fer una visita el Santuari que porta el nostre nom. Allà ens vam trobar amb els seminaristes de Terrassa i vam pregar en aquest santuari únic a la península situat al barri de Gràcia. Com és costum, segons ens van explicar les germanes, alguns vam escriure a Sant Josep per tal de demanar-li més santes i fidels vocacions al nostre seminari.
