El dilluns 7 de març ens van venir a visitar en Marcos Agudo i en Miquel Blanch, membres de l’equip organitzador de la Campanya “40 dies per la Vida” a Barcelona.
Havent participat de la Santa Missa i, acabats de sopar, van voler compartir amb els seminaristes la seva experiència encomanadora i el seu testimoni engrescador a la llar comunitària. Allà es van presentar com a pares de família, deixebles de Jesucrist i cristians convençuts del grandíssim regal de la Vida – do primer i més sagrat que hem rebut de Déu, causa de la seva lluita fins les últimes conseqüències.

Ens va comentar en Miquel la nefasta situació que vivim actualment: l’últim any s’han realitzat més de 50 milions d’avortaments a nivell mundial. En comptes de reivindicar-ho, la gent roman en silenci. A Europa ens hem acomodat tàcitament a aquesta penosa situació.
Davant d’això, les millors armes que tenim són la denúncia, amb la pregària i el dejuni. Aquest és el sentit de la campanya “40 dies per la Vida”. I ara, amb la Quaresma, comencen una nova campanya que promou el dejuni i l’oració, davant les clíniques situades als carrers Anglí i Dalmases (zona alta de Barcelona). Cal viure-ho tot en comunitat i de manera pacífica, per demanar a Déu que s’acabi amb la barbàrie de l’avortament.

“Hemos venido para llamar a vuestra puerta, porque necesitamos vuestra ayuda”, ens insistia en Marcos. “Nuestro objetivo es acabar con el aborto en Barcelona y que la campaña llegue a las 7 clínicas que hay en la ciudad. (…) Este es nuestro objetivo, pero nos hacen falta manos. (…) Ahora mismo, por falta de voluntarios, solo podemos cubrir dos clínicas”.
Són molts els efectes positius que aquestes campanyes estan tenint allà on es realitzen: bebès i mares que se salven, tancament d’avortoris, empleats que pleguen, usuaris que surten conscienciats, i tants altres efectes que segur que s’escapen de la nostra percepció.

Per altra banda, ens exhortaven que no tinguéssim por de les noves lleis que amenacen els grups pro-Vida. El Miquel comentava que si ha d’anar a la presó per aquest motiu valdrà la pena, i que, a més, potser serà una manera de donar encara més veu perquè la gent s’adoni de la situació.
Cal comentar que, al llarg d’aquests anys, han sorgit torns d’adoració nocturna per la Vida: una vegada més l’oració és la resposta. No amaguen la certesa en afirmar que aquí rau el motor de tota l’activitat que estan realitzant.

Per concloure, els seminaristes vam poder fer algunes preguntes i vam acabar amb la pregària de completes. El Marcos i el Miquel van marxar molt agraïts per l’acollida que els va rebre i acomiadar en família.

Josep Maria Batlle Prats
Etapa Propedèutica

Recommended Posts