El Seminari aposta per la devoció a la Verge Maria ja que ella és model de virtuts i la millor ajuda i mitjancera a la vida i a la vocació. Per això hem tingut un estiu eminentment marià, amb les peregrinacions a Lourdes i Medjugorje. Ara, ja començat el curs, hem pogut renovar el nostre amor a Maria amb la festa del Roser.
El Rosari és una devoció estesa per sant Domènec de Guzmán, fundador de l’Ordre de Predicadors, on contemplem la vida de Crist en la companyia de Maria. Sant Pius V va instituir aquesta festa el primer diumenge d’octubre amb el nom de “Mare de Déu de les Victòries”. Va rebre aquest nom per la seva ajuda en tota necessitat, i la seva especial intercessió en la batalla de Lepant. Gregori XIII va canviar el nom d’aquesta memòria pel de “Mare de Déu del Roser”. Finalment, sant Pius X la va fixar en la actual data, el 7 d’octubre. En aquella ocasió va afirmar: “doneu-me un exèrcit que resi el Rosari i aquest vencerà el món”.
La missa del Roser va ser presidida pel nostre rector, amb la destacable participació del cor del Seminari, que va donar el punt festiu a la celebració amb melodies polifòniques i gregorianes.
Amb especial fervor vam pregar el Rosari. Per fer-ho amb la màxima solemnitat, el departament d’espiritualitat, presidit pel director espiritual, va orquestrar totes les funcions litúrgiques de la processó. Els sagristans ho tenien tot apunt; els portants, cantors, músics i acòlits tenien tot el repertori i les maniobres assajades.
Solemnitzar d’aquesta manera les celebracions marianes s’ha convertint en un clàssic al nostre Seminari. Altres festes de la Mare de Déu han tingut el mateix tractament. Lourdes, Fàtima, la Inmaculada… són ja dates on es posa un especial fervor celebratiu, i cadascuna té els seus propis accents i particularitats, atorgant un to únic a aquestes litúrgies.
Així doncs, després de sopar ens vam congregar als claustres del seminari. Vam començar el Rosari, proveïts d’espelmes, i portant la nostra Mare amb unes andes, dignes de les millors processons de Setmana Santa, i més ara que les hem revestit amb l’antic pali del seminari acabat de restaurar. Des de la capella del Seminari vam sortir entre cants amb la Verge sobre les andes. Desgranant els misteris miràvem Maria i ella ens mirava amorosament.
Vam pregar per totes les intencions de les parròquies, les famílies, i les que ens havien fet arribar pels mitjans de comunicació o personalment. Celebrar d’aquesta manera la Verge del Roser, any a any, ens ajuda a unir-nos a tota l’Església i a les necessitats de tots el món.
Santi Claret
Etapa Configurativa
