Tot seminarista, com a tal, ha de tenir un viu afecte per Sant Tomàs d’Aquino, i és que ell és el guia dels seus estudis, tant filosòfics com teològics: ho testimonien, en temps recents, el decret sobre la formació sacerdotal del Concili Vaticà II Optatam totius (n. 16), la carta de Pau VI Lumen Ecclesiae (n. 1) o també el Codi de Dret Canònic (n. 252 § 3), entre d’altres textos.
Aquesta estima, però, per Sant Tomàs, ha de ser encara major en els qui formem part del Seminari Conciliar de Barcelona: ell és patró del nostre Seminari (des de 1735). No és estrany, doncs, que l’efígie que presideix la façana del seminari sigui la d’aquest sant Doctor de l’Església.
En honor de Sant Tomàs, s’havia pensat de fer una dissertació sobre la seva figura en el dia de la seva festivitat, el 28 de gener, però trobant-nos llavors en temporada d’exàmens es va pensar de traslladar-la per a més endavant, per al 13 de març. Durant els dies previs a la xerrada vaig poder percebre com l’expectació per aquesta conferència era gran entre els seminaristes: a això ajudava molt, sense dubte, el fet que el conferenciant fos Martín F. Echavarría, doctor en Filosofia i llicenciat en Psicologia, un dels més insignes tomistes d’Espanya.
Echavarría ens va parlar sobre l’actualitat de Sant Tomàs. Certament, ens deia, “Santo Tomás no es actual con la actualidad de lo que está de moda”, sinó que és actual amb una actualitat molt més profunda i estable: “Santo Tomás es actual porque la verdad es actual”. En efecte, Sant Tomàs presenta molts arguments que son verdaders, perennement verdaders, i per això actuals. En síntesi, Sant Tomàs és actual per la veritat dels seus continguts.
Precisament per la veritat que hi ha en els escrits de Sant Tomàs és que el Magisteri de l’Església ha recomanat (“y más que recomendado”, deia en Martín) el Doctor Angèlic com a guia dels estudis.
No és que el Magisteri faci verdaderes les paraules de Sant Tomàs, ans al contrari: la veritat de les paraules de Sant Tomàs és reconeguda i declarada pel Magisteri. En altres paraules, l’autoritat científica de Sant Tomàs (és a dir, la veritat dels seus escrits, en quant conformes a la Revelació i a la recta raó) justifica la seva autoritat canònica (és a dir, la seva recomanació per part de l’Església), i no a l’inrevés. Es per això que, em sembla, Echavarría estructurava la xerrada amb un ordre determinat, parlant-nos primerament del valor de veritat dels escrits de Tomàs, i sols en un segon moment del seu valor canònic atorgat pel Magisteri.
Comentant el text de la Lumen Ecclesiae de Pau VI, en Martín ens descobria com la mentalitat de Sant Tomàs no és aquella característica de la modernitat, que construeix sistemes de pensament tancats, sinó que la seva és una mentalitat realista, és a dir, oberta a la realitat i al coneixement d’aquesta, vingui d’on vingui i digui qui la digui (ja sigui Sant Agustí, ja Aristòtil, ja el Pseudo-Dionís, ja autors orientals com el Damascè, etc.). I pel fet que, com deia Sant Tomàs, “l’estudi de la filosofia no és per conèixer el que han pensat els diferents autors, sinó per conèixer la veritat de les coses” (In De caelo, lib. 1 l. 22 n. 8), s’entén el que ens deia el Martín: “Santo Tomás no nos abre a su sistema, sino que nos abre a la realidad, y por eso se puede construir sobre Santo Tomás”. Aquí rau, diria, una raó més de l’actualitat de Sant Tomàs: el seu pensament, en tant que obert a ulteriors coneixements de la realitat, és un pensament viu, capaç d’enriquir les nostres ments i de ser alhora enriquit per noves coneixences.
Després de mostrar-nos, en un repàs d’algunes de les principals aportacions tomasianes en els camps filosòfic i teològic, la unitat del pensament de Sant Tomàs i com en ell les diverses disciplines filosòfiques i teològiques s’il•luminen i complementen mútuament, Echavarría cloïa la seva exposició, tot encoratjant-nos a aprofundir en l’estudi d’aquest sant Doctor per mitjà de la lectura dels mateixos textos de Sant Tomàs (en llatí, si és possible!).
Per acabar aquest article, volia fer referència a una dada interessant que ens ha donat Echavarría: de Sant Tomàs es deia que aprengué més davant del Sagrari que davant dels llibres. I és que no sols buscava Déu amb l’intel•lecte, sinó també amb la voluntat inflamada per l’oració. Així, Sant Tomàs és per a nosaltres també model per la seva cognitio affectiva que tenia de Déu, i de què ens parlava Echavarría.
És el que deia un eximi deixeble de Sant Tomàs, dominic del s. XX, anomenat Santiago Ramírez: “En santo Tomás no es posible separar su oración de su estudio, como tampoco es posible separar su sabiduría de su santidad, pues santificándose se hizo sabio y estudiando se santificó; en él no se explica su ciencia sin su oración, ni tampoco su oración sin su ciencia (…): si en santo Tomás no puede separarse el santo del sabio, tampoco en los tomistas” («¿Qué es un tomista?», Ciencia tomista, 27 [1923], pp. 177.193), NI EN ELS SEMINARISTES!
David Lucena Peris
Etapa Configurativa
