El passat 21 de febrer es va celebrar una nova edició de “Sent la Creu”. Per sisè any consecutiu, el Sr. cardenal Joan Josep Omella i els seus bisbes auxiliars van convocar als barcelonins a una Eucaristia molt especial on, evidentment, no podia faltar el Seminari Conciliar de Barcelona.
Enguany el convidat principal de “Sent la Creu” va ser el cardenal veneçolà Baltazar Porras, arquebisbe de Mérida, administrador apostòlic de Caracas i, per damunt de tot, un ferm defensor dels drets del poble veneçolà. El seu testimoniatge, al igual que el de Mons. Juan José Aguirre (bisbe de Bangassou a la República Centreafricana) l’any passat o el de Mons. Enrique Figaredo (prefecte apostòlic de Battambang a Cambodja) fa dos anys, no ens van deixar indiferents.
El cardenal Porras ens va apropar a una realitat molt diferent a la nostra i ens va fer reflexionar sobre la fe i la Història de Veneçuela. En el marc incomparable de la Basílica de Santa Maria del Mar, Mons. Porras va mostrar els lligams entre el nostre país i el seu i ens va ajudar a entendre els greus problemes que té Veneçuela en aquests moments.
En un temps litúrgic tan especial com la Quaresma, la seva homilia va ser molt propicia per meditar sobre la nostra necessitat de conversió, penediment, i, alhora, el deure de fer quelcom per a ajudar a les persones que pateixen. Considero que conèixer de primera mà la situació de molts veneçolans ens ajuda a plantejar-nos més seriosament les nostres pròpies privacions voluntàries en temps quaresmal.
El dejuni, l’almoina i el repartiment fraternal (obres caritatives i missioneres) adquireixen més sentit si cadascun de nosaltres reflexiona sobre el dolor de Crist i de molts germans. En efecte, Sent la Creu va ser un bon moment per a aprofundir en la preparació interior per la festa més important del calendari cristià, el Diumenge de Pasqua.
Durant la col•lecta destinada a Veneçuela, Joan Josep Omella va apel•lar explícitament a la generositat de tots els assistents i, ja cap al final de la celebració, va demanar a tots els assistents que donessin medicacions que no fessin servir a un bisbe veneçolà que actualment viu a la Cartoixa de Montealegre i organitza els enviaments al seu país. Cal mostrar la solidaritat amb fets concrets.
Per altra banda, una jove veneçolana, que resideix fa dos anys a la nostra ciutat, va donar el seu testimoni abans de l’inici de l’Eucaristia. En línia amb l’homilia del cardenal Porras, ella va explicar també amb molta claredat com és la vida a Veneçuela avui en dia i el context en el que ella va prendre la decisió de venir a Barcelona per a començar una nova vida i ajudar la seva família econòmicament. Una lliçó de fortalesa i de fe.
Un altre aspecte a destacar d’aquesta activitat de la Delegació de Joventut, ja tradicional en la nostra l’arxidiòcesi, va ser l’ambient que es va viure a la Basílica de Santa Maria del Mar. Malgrat les dificultats que patim per la pandèmia i les mesures que determinen les autoritats sanitàries, es van esgotar les entrades per a aquesta edició de Sent la Creu.
Els seminaristes també vam participar d’una trobada molt especial que enguany no era la Sagrada Família, com en altre ocasions, però que sí tornava a tenir una Creu com a protagonista.
Com altres anys, en acabar l’Eucaristia es va adorar la Creu de Sant Climent, símbol de l’aliança entre els colons i els indis. Convé remarcar que, sota aquesta Creu, es va oficiar la primera Eucaristia al continent sud-americà. Es tracta d’una creu que ens recorda el passat i, al mateix temps, fa present una realitat ben actual, la Creu a Veneçuela.
En el fons, aquesta Creu de Sant Climent ens recorda els patiments en molts països arreu del món, no només en el país caribeny. També ens pot fer pensar en les avantatges, malgrat la crisi, que tenim a casa nostra en comparació amb altres indrets del planeta i en la capacitat de lluitar, recolzats per la fe, de molts cristians. Es més, aquesta Creu, com tota Creu, fa present la redempció de Crist, un esdeveniment que tornarem a celebrar dintre d’un mes. Molts motius per a donar gràcies a Déu, motius per l’esperança.
Jaime Moyá
Etapa Configurativa
