Quatre seminaristes de Barcelona i tres de Sant Feliu reben l’admissió als ordes de mans del bisbe Agustí Cortés
En una celebració senzilla, però amb una profunda càrrega eclesial, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant de Llobregat, ha admès als ordes sagrats set seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona: Sergio Adán, Joan Francesc Cortès, Alfons de Alarcón, Samuel Gutiérrez, Pau Manent, Andreu Salinas i Josep Sellarés. L’Església reconeix, així, en ferm la seva vocació sacerdotal i acull públicament, i amb alegria, el seu compromís i disponibilitat: «Sóc aquí.»
Després d’uns quants anys d’intensa formació acadèmica i espiritual, en el decurs dels quals el propòsit dels aspirants, recolzat en les qualitats necessàries, ha assolit un grau suficient de maduresa, l’Església reconeix en aquests set candidats un «germen autèntic de vocació sacerdotal». Per això l’admissió als ordes és qualificada, segons paraules del mateix bisbe Agustí, com a «veritable esdeveniment de l’Esperit». «En l’acte de discerniment d’una vocació sacerdotal —ha recordat en l’homilia Mons. Cortés— és l’Esperit Sant mateix qui es reconeix Ell mateix en el candidat i en l’Església particular, tot convertint la seva crida en una veritable aventura de l’Esperit.»
La Capella Major del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha quedat petita per acollir la solemne celebració eucarística en la qual ha tingut lloc el ritu d’admissió. Una trentena de ministres ordenats i més de tres-cents fidels procedents de les parròquies on els candidats han col·laborat pastoralment han volgut acompanyar els nous admesos, tot manifestant amb la seva pregària i proximitat que la vocació reconeguda és una vocació eclesial i de servei. Els set nous candidats en ferm al presbiterat han declarat públicament la seva voluntat de continuar la seva preparació per rebre un ministeri a l’Església, així com el compromís de formar el seu esperit de tal manera que puguin servir fidelment Crist, el Senyor, i el seu Cos que és l’Església.
El ritu s’ha completat amb la pregària de benedicció del bisbe sobre els set candidats: «Beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans». I ha conclós: «Concediu-los de perseverar amb fidelitat a la vostra crida d’adherir-se amb amor sincer a Crist sacerdot de rebre dignament l’ofici apostòlic.»
Amb l’admissió als ordes s’inicia una nova i decisiva etapa en la formació inicial d’aquests set aspirants al sacerdoci. La seva vocació ha estat reconeguda per l’Església, però la seva configuració amb Crist bon Pastor no ha fet més que començar. Cridats a conformar tota la seva vida al misteri de la Creu del Senyor, els set nous admesos als ordes sagrats afronten el futur des de la convicció que la seva vida els pertany cada vegada menys, ja que són cridats a lliurar-la, del tot i per sempre, al servei de Déu i dels germans.
