El Seminari Conciliar de Barcelona ja ha iniciat el nou curs amb un total de 32 alumnes en els set cursos acadèmics. Enguany, comptem amb sis nous companys, cinc de l’arxidiòcesi de Barcelona i un de la diòcesi de sant Feliu de Llobregat.
Eix central: aprofundir en l’identitat del sacerdoci diocesà
Aquest curs l’equip de formadors i els seminaristes ens proposem treballar amb més intensitat l’identitat específica del sacerdoci diocesà tot responent la pregunta: “Què vol dir ser prevere diocesà?”
En aquest sentit, també s’ha reforçat la formació interna del Seminari. Així, en les dues primeres setmanes de setembre – just abans de començar pròpiament el curs acadèmic – s’han impartit diverses formacions en la línia de reforçar diversos aspectes. Entre d’altres, el prevere italià Amedeo Cencini, reconegut expert en acompanyament afectiu i espiritual, va compartir amb nosaltres una formació al llarg del matí del 14 de setembre passat sobre l’equilibri afectiu del sacerdot.
Inauguració de curs amb els bisbes
El 10 de setembre, vigília de la Diada de Catalunya, va tenir lloc la inauguració oficial del curs 2019-2020 al Seminari Conciliar. Ens van acompanyar l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat dels dos bisbes auxiliars, Sergi Gordo i Toni Vadell, juntament amb el bisbe de sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés.
A l’aula sant Jordi de l’edifici els bisbes es van poder adreçar als seminaristes i formadors. El bisbe de sant Feliu va agrair l’acollida de Barcelona envers els seminaristes de la seva diòcesi. A més, va destacar com el Seminari no és una realitat autònoma sinó que depèn en un sentit profund de la diòcesi: “El seminari és un mirall on es reflecteix la vida de l’Església. La pastoral vocacional comença pels pares, la família i les comunitats.
Les vocacions no venen dels núvols sinó de la mediació que es fa amb la comunitat eclesial.” Aquesta vinculació intrínseca entre la vida pastoral i espiritual de la comunitat diocesana i la del Seminari és quelcom consubstancial tal i com va destacar el bisbe Cortés.
El cardenal Omella va recordar que tota la vida del seminarista ha de girar a l’entorn de la passió per la persona de Jesucrist: “Si no teniu passió per Crist, la resta sobra. Heu de ser apassionats per Crist. Hem de portar la gent cap a Jesús però abans hi hem d’anar nosaltres, fer experiència de Déu cada dia.” Per il•lustrar amb un exemple de santedat aquesta passió per Crist, l’arquebisbe va explicar el cas del beat Karl Leisner (1915-1945).
Es tracta d’un jove seminarista de l’arxidiòcesi bavaresa de Munic que va ser ordenat de diaca l’any 1939, pocs mesos abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Degut a les seves crítiques obertes al règim nazi va ser detingut i enviat al camp de concentració de Dachau on va ser ordenat de sacerdot en una emotiva cerimònia l’any 1944. Malalt de tuberculosi va morir pocs dies després d’haver acabat la guerra. Sant Joan Pau II el va beatificar l’any 1996.
Amb aquest testimoni de fe, el cardenal ens va animar a ser ardents enamorats del Senyor i que cultivem aquesta relació, a través essencialment de la vida de pregària. De fet, aquest aprofundiment en la vida interior espiritual és també un dels eixos que marcarà aquest curs al Seminari.
