El passat 9 de febrer, sis joves seminaristes van rebre el ministeri del lectorat i tres rebíem el ministeri de l’acolitat. La cerimònia, presidida per l’Excm. Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, es va dur a terme a la capella del nostre Seminari Conciliar. L’Església va concedir als meus companys i a mi el do més preuat que té: la Paraula de Déu i l’Eucaristia.
Haver estat instituïts en aquests ministeris en el nostre camí cap al sacerdoci ens ha fet descobrir el valor de la fraternitat, en la qual en aquests anys hem pogut créixer, i que estem cridats a viure de manera especial com a futurs preveres. Quan una persona es troba fora la pròpia casa, necessita descobrir un lloc al qual pugui dir “llar”. Nosaltres hem tingut la sort de descobrir-ho en el Seminari Conciliar de Barcelona, que ens ha acollit tots aquests anys. Ara que ens anem acostant al final de l’etapa formativa, m’agradaria compartir amb aquesta gran família del seminari l’alegria que aquests últims mesos han suposat per a mi, i també per a tots nosaltres.
Puc confessar-vos que ha estat un dels dies més emocionants d’aquest camí de seguiment al Bon Pastor. Una de les paraules del Senyor que aquests dies preparatoris a rebre els ministeris ressonava en el meu cor era t’enalteixo amb tot el cor, Senyor, et vull cantar a la presència dels àngels (Sl 138,1). És el gran misteri de la crida del Senyor, de la vocació al sacerdoci, de la lloança ininterrompuda que ha de representar la nostra consagració a Déu. El Senyor ha anat preparant les meves mans durant sis anys, a fi que, amb aquest ministeri de servei a l’altar, pugui portar el seu cos eucarístic a tota la gent afamada de la seva misericòrdia. Els dies previs a rebre aquest ministeri pensava que a, partir d’aquest dia, serviria a l’altar del Senyor fins a morir; li vaig demanar a la nostra mare Maria que mai m’hi acostumés, que aprengui d’ella a servir-lo com a Betlem, com al Calvari, com sempre va fer ella amb el seu Cor Immaculat.
Només puc cantar les misericòrdies que el Senyor cada dia em concedeix, i especialment per fer-me el seu acòlit i servidor. Voldria agrair als sacerdots que m’han ensenyat i acompanyat amb el seu caràcter i exemple a tractar a Jesucrist Eucaristia.
“Sóc aquí” és la resposta que donem quan el Senyor, en el seu amor i amb tota l’Església, ens crida pel nostre nom. Desitjo que aquesta resposta es vagi manifestant en un continu i progressiu amor a Jesús Paraula i Eucaristia, i en una major configuració a la vocació de prevere per tal que servim i estimem sempre més a l’Església de Déu.
Andreu Salinas
Etapa Configurativa
