El divendres 27 de novembre els alumnes del curs de propedèutic vam visitar el monestir cartoixà de Montalegre situat en la comarca de Maresme, prop de la població de Tiana.
La cartoixa de Montalegre es va dur a terme gràcies a una butlla del papa Benet XIII de l’any 1415 emesa amb la finalitat de facilitar un espai més adequat i que reunís les condicions necessàries per a desenvolupar l’activitat de dues cartoixes pròximes, la de Sant Pol del Maresme i la de Vallparadís de Terrassa.
En 1433, el papa Eugenio IV va confirmar la fundació del nou establiment. La construcció de la cartoixa es va prolongar durant una cinquantena d’anys.
Una vegada acabada l’obra, els monjos es van traslladar des de la Conreria (que servia com granja del monestir) i van passar a ocupar les cel•les del nou monestir. La Conreria es va mantenir com a lloc de supervisió i administració de les terres del monestir i la seva explotació.
En el transcurs del temps la nova cartoixa va anar adquirint més importància i la seva època d’esplendor cal situar-la entre els segles XVII i XVIII.
Des del segle XIX fins al segle XX amb la guerra civil el monestir va sofrir diversos abandons, saquejos i incendis.
Ens va acollir calorosament l’ex-prior Josep Maria Canals a la sala de recepció on ens va comptar breument de la història de l’ordre i del monestir, de la regla de vida cartoixana, de la seva vocació tardana i del seu passat com a sacerdot diocesà. També ens va regalar a cadascun un rosari casolà fet per un dels monjos més ancians.
Els monjos viuen en cel•les individuals. Durant la setmana mengen, celebren Missa, resen les Hores i treballen el petit hort (que es troba fora de la cel•la) en solitud. El Diumenge assisteixen a la Missa junts a l’església central i el dilluns a la tarda fan una passejada junts de dos en dos pels boscos al voltant del monestir.
És una vida immersa en l’oració. Un encreuament entre la vida ermitana i la vida monàstica benedictina.
Seguim la visita amb un bisbe de Veneçuela que va entrar en el monestir fa poc. Vam poder visitar la biblioteca, la cel•la d’un monjo, els claustres, el cementiri, les terrasses, l’església, la sala capitulés i els horts externs.
Ens va dir que el dia de la defunció d’un monjo, el monestir celebra junt una festa pel naixement al cel del germà.
