Divendres passat 23 d’octubre, els alumnes del curs propedèutic vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, en el marc de les activitats culturals i de coneixement de la diòcesi que realitzem cada setmana. Fundada en 1874, aquesta és l’única institució científica de l’Església a Barcelona, i disposa d’una col•lecció pròxima a les 85.000 entrades fòssils de tots els períodes geològics, així com d’una biblioteca especialitzada amb 14.000 títols.
El museu està dedicat principalment a la paleontologia, especialment d’animals invertebrats, i és considerat per la comunitat científica com un dels principals centres d’estudi de la seva especialitat a nivell mundial.
El Museu Geològic està dirigit des de l’any 1991 per Sebastián Calzada, sacerdot (primer de tot, tal com ens va recordar) i doctor en geologia, que ens va acollir amb la seva característica espontaneïtat i el seu bon humor, i ens va introduir en la llarga història d’aquesta institució centenària.
Aquesta introducció històrica va servir de preàmbul a una intensa visita guiada per les principals vitrines del museu, on vam poder contemplar des de l’icònic esquelet complet d’un mastodont, fins alguns dels més de 700 holotips (exemplars tipus que serveixen com a material per a descriure una nova espècie) presents en el museu.
Més enllà de l’interès específic pels exemplars del museu, la visita ens va servir, als alumnes del curs introductori, per a introduir-nos en una qüestió fonamental del nostre temps: la relació entre la ciència i la religió. Tal com va apuntar insistentment el pare Calzada en diverses ocasions, la religió no “tem” la recerca científica, ni tan sols en una ciència tan lligada a l’estudi de l’evolució de les espècies com és la paleontologia.
Fe i ciència no sols no es contraposen, sinó que són complementàries, perquè les dues es dirigeixen a la trobada de la veritat, cadascuna des del seu àmbit i amb la seva específica capacitat d’explicar la realitat. Ambdues segueixen camins que acaben confluint i l’una possibilita a l’altra, perquè la ciència només és possible en un món en el qual es pressuposi un ordre.
I darrere de l’ordre hi ha sempre una intel•ligència ordenadora.
Joan Xipell Font
