El passat dijous, dia 21 vam poder celebrar el Nadal amb el Cardenal Omella, el bisbe Agustí i els bisbes auxiliars de Barcelona Sergi i Toni, juntament amb els formadors del seminari. Es va iniciar la celebració amb una Eucaristia, seguit d’un sopar, en acabar vam cantar nadales i recitar poemes. Es va viure un gran ambient de fraternitat, pendents de l’arribada del Salvador.
“L’autoritat no és poder […] Aquest servei que hem d’exercir amb la nostra vida, l’hem d’exercir amb saviesa“. Acompanyats d’aquest consell de l’arquebisbe Omella, els sis seminaristes citats el 13 de novembre al Seminari Conciliar de Barcelona, van ser instituïts acòlits. Els joves, provinents de les diòcesis de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona, van rebre aquest ministeri imprescindible pel seu camí cap al sacerdoci. Van ser els següents seminaristes: Alberto Para, Diego Pino, Joan Mundet, Jordi Domènech, Vicenç Martí i Xavier Montané.
La celebració va comptar amb el caliu dels familiars, dels amics, dels docents i d’aquells més propers que no van voler perdre’s aquest pas cap al sacerdoci. Un moment en què, tal com marca el ritual, els que eren nomenats acòlits van rebre el ministeri per via de l’arquebisbe amb una oració. Seguidament, un cop pronunciada l’homilia, els acòlits van rebre de les mans del cardenal les patenes amb el pa acompanyats de la següent petició: “per la celebració de l’Eucaristia i viu de tal manera que puguis servir dignament la taula del Senyor i de l’Església“.
Servir amb saviesa també és regnar
L’arquebisbe de Barcelona va començar l’homilia recordant que significa el Seminari: el lloc on els seminaristes estan “cridats” pel Senyor. “Malgrat que cal portar sempre la creu, que pesa, aquest servei condueix a l’alliberament i a la salvació“, va dir. També va animar als sis seminaristes a no caure en les temptacions del món, que inciten a creure que el que més importa en aquesta vida és tenir “poder” i “ser important”. El cardenal Omella va confessar que el que dóna fruits realment és sempre “el servei d’amor”: “l’autoritat no és poder. L’autoritat s’aconsegueix a través del servei, l’entrega i l’amor. Quan un és coherent amb la vida i arriba al cor, guanya autoritat“. L’arquebisbe va acabar el discurs públic demanant als joves que exerceixin aquest servei amb “saviesa”, ja que trobaran la joia, “el qual també és regnar”.
Després de la celebració, ja instituïts els nous acòlits, el cardenal es va apropar a saludar els familiars i amics que acompanyaven els nous ajudants del diaconat i del Senyor.
El Seminari inaugura el curs 2017-18 amb amb vuit noves incorporacions a les aules de Barcelona i Sant Feliu.
El Seminari Conciliar de Barcelona ha obert, aquest 13 de setembre, el curs 2017-18 amb diverses noves incorporacions. Entre aquestes, els dos bisbes auxiliars, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo– recentment ordenats- i els vuit nous seminaristes, un de Sant Feliu i set de Barcelona. Tot de cares noves que van quedar retratades en la primera fotografia del curs on, a més del rector i els tres bisbes auxiliars, no va faltar l’arquebisbe Card. Joan Josep Omella i el bisbe Mons. Agustí Cortés, encarregats d’impartir la primera lliçó.
El Seminari Conciliar de Barcelona ha obert, aquest 13 de setembre, el curs 2017-18 amb diverses noves incorporacions. Entre aquestes, els dos bisbes auxiliars, Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo– recentment ordenats- i els vuit nous seminaristes, un de Sant Feliu i set de Barcelona. Tot de cares noves que van quedar retratades en la primera fotografia del curs on, a més del rector i els tres bisbes auxiliars, no va faltar l’arquebisbe Card. Joan Josep Omella i el bisbe Mons. Agustí Cortés, encarregats d’impartir la primera lliçó.
El rector del Seminari, Mn. Josep M. Turull, va donar la benvinguda a tots els presents, i una especial salutació als nous estudiants: Antoni (Toni) Barenys, Joan Piñol, Alex Bachs, Jordi Avilès, Daniel Lescano, Santiago Cellier, Alejandro Lertora. Turull va contextualitzar el curs que ara comença, precedit d’uns atemptats que “han transformat la manera de mirar de la gent” i enmig d’una situació política tensa, on va aconsellar seguir el camí de la nota publicada pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense. Un curs, però, dedicat sobretot a preparar el Sínode sobre els joves del pròxim octubre, 2018.
Agustí Cortés, per la seva banda, va instar als seminaristes a què s’impregnin de la passió de Sant Joan Crisostomen la seva vivència de fe. Va demanar-los “no explicar el misteri de Déu, sense abans haver-lo viscut”, “fer teologia en funció de la predicació i el contacte amb la gent”. En aquesta línia, Joan Josep Omella, també va subratllar la necessitat de viure la fe amb passió, també des de l’oració amb Déu, i va afegir tres ingredients més: l’estima cap als germans, l’alegria de viure i la comunió, entre la família dels seminaristes.
Els seminaristes nous i veterans, alguns revestits per celebrar, van reflexionar les paraules durant la missa vespertina. En l’homilia, el cardenal Omella, va demanar-los de buidar les motxilles per omplir-les durant el curs, amb els fruits obtinguts, no només dels estudis, sinó també, de les experiències de la vida ordinària, plena de lliçons cap al sacerdoci. “Motxilla buida, però actitud nova, perquè el Senyor hi posarà allò que voldrà”, va dir el cardenal.
Com a primera experiència de vida en el Seminari, el primer sopar d’equip, on alumnes, professors i bisbes van estrenar definitivament el nou curs.
Una vegada més, els seminaristes de la diòcesi de Barcelona i Sant Feliu ens vam reunir a la Cerdanya, concretament a la residència Immaculada de Tartera. L’entorn va col·laborar que l’ambient de la convivència fes propici el recolliment durant el dia de recés i poder gaudir de la natura fent una excursió l’endemà tots plegats.
És un nou curs que comencem amb força i noves incorporacions. Un total de vuit seminaristes nous, set pertanyen a la diòcesi de Barcelona i un a la de Sant Feliu. Han sigut dies de preparació, bon ambient i ganes per començar el nou curs.
Onze seminaristes de Sant Feliu i Barcelona fan els primers passos vers el presbiterat en una celebració amb l’arquebisbe Omella i tots els amics i familiars.
“No he vingut a ser servit, sinó a servir”. Amb aquestes paraules de Jesús l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella explicava la missió a què estan cridats els onze seminaristes que es van citar aquest 9 de maig al Seminari Conciliar de Barcelona per ser instituïts lectors i acòlits. Els seminaristes provinents de les diòcesis de Sant Feliu i Barcelona, rebien aquests dos ministeris imprescindibles per als futurs capellans. Jordi Domènech, Joan Mundet, Diego Pino, Vicenç Martí i Xavier Muntaner passaven al lectorat, com a servidors de la Paraula de Déu, mentre que Carlos Bosch, Javier Ojeda, Carlos Pérez, Pablo Pich– Aguilera, Antoni Vidal i Agustí Vives eren instituits acòlits, servidors de l’altar.
La celebració va comptar amb el caliu dels familiars, els amics, els docents i d’aquells més propers que no van voler perdre’s aquest pas cap al sacerdoci. Un moment en què, tal com marca el ritual, els que eren nomenats lectors i acòlits van rebre el ministeri per via de l’arquebisbe amb una oració. Seguidament, un cop pronunciada la pregària, els lectors van rebre les Sagrades Escriptures i els acòlits les patenes que els acompanyaran en el seu ministeri.
Durant l’homilia l’arquebisbe es va referir als cridats al sacerdoci, com a “servidors de Déu” consagrats com a tal ja “abans de néixer”. Una consagració inseparable de dos elements: “Separació d’altres usos» i «dedicació a Déu». “Separar-se de i dedicar-se a -va dir Omella- és a dir, l’exercici de la llibertat responsable, respon a alguna realitat prèvia que ha esdevingut en la teva vida: Déu. Aquesta és la tasca més important i que més ens humanitza en la nostra vida”. “La llibertat humana – va continuar l’arquebisbe- no consisteix a viure capritxosament, ja que vivint així l’home no arriba a ser home en plenitud, ni plenament feliç, perquè es margina a si mateix en les perifèries de l’Amor”.
L’arquebisbe de Barcelona va afegir el tret diferent d’aquest ministeri respecte als altres, per la fe i el carisma rebuts. Tens una manera de veure de pensar i d’actuar “no natural”, que t’ha donat Déu, va afegir. Alhora, va demanar com a servidors del Senyor “humilitat” cap al germà i “no tenir por”, perquè tant la comunitat cristiana com Déu, els donen la mà en aquest camí. Un recorregut que encara queda via per fer, però sempre acompanyats, tal com es va veure acabada l’eucaristia, quan tots van reunir-se al claustre per celebrar aquest pas cap al presbiterat.
Per visualitzar totes les fotografies, cliqueu al següent enllaç:
El Seminari Conciliar de Barcelona va organitzar, el passat dissabte, 6 de maig, amb el professorat i els seminaristes, la XXIVª Trobada anual d’Escolans amb un centenar de joves de Barcelona i Sant Feliu.
Escales amunt, escales avall, aquest va ser part de l’exercici que van fer els escolans de Barcelona i Sant Feliu que van reunir-se al Seminari conciliar per celebrar la 24a edició de la trobada anual. Una jornada que va posar-los com a repte una gimcana capitanejada per un lema: “Escolans, amics de Jesús”. Amb aquest missatge segons explica el rector del Seminari de Barcelona “es vol recalcar una de les coses característiques aquest servei a Jesús Crist a l’altar que s’ha d’estendre tota la vida tant en l’amistat com en la pràctica”.
Després de la benvinguda al ritme de la música van començar les proves, repartides pel seminari. Una motoritzada per un tren, una altra per millorar l’habilitat al moment de vestir-se abans de missa, i d’altres per posar a prova els seus coneixements com escolans amb preguntes amagades pels racons del seminari. En el terrat s’ubicava la cursa de patinets, on l’animació era bàsica per tal de motivar els membres dels equips. I és que el treball en equip va ser el fil conductor de totes les proves que amb gols o sense, com en el futbolí humà, ensenyava com l’església unida és més forta.
També van posar en pràctica el treball en equip acabada la gimcana, quan tots van celebrar una missa en germanor, que va presidir el rector del seminari Mn. Josep Maria Turull. Aquest durant l’homilia va insistir en la missió de tots com escolans de seguir a Jesús, tant en la pregària, com en la manera d’actuar.
El dimarts 2 de maig, al Seminari Conciliar de Barcelona, el Secretari de la Sagrada Congregació per al Clergat, Mons. Jorge Carlos Patrón Won, amb la presència dels Bisbes de Barcelona, Urgell, Terrassa, Tortosa i Auxiliars de Terrassa i de Barcelona, i dels Rectors dels Seminaris de Catalunya (Barcelona, Terrassa i Interdiocesà) i dels seminaristes de tot Catalunya, va presentar la Nova Ratio a tots els seminaristes, que s’hi van interessar molt, amb un diàleg joiós i fecund. Forts aplaudiments li donaren punt final.
La celebració de l’Eucaristia i el res de Vespres va concloure la important jornada de formació dels seminaristes de Catalunya amb la presència i el testimoni ben eloqüent de l’Arquebisbe Jorge Carlos Patrón que a tots va captivar per la seva profunditat, calidesa i senzillesa.
El 19 de març és el dia de Sant Josep i dia dels Seminaristes. En aquesta data tan assenyalada i tercer diumenge de Quaresma, l’Església de Barcelona ha celebrat l’ordenació de quatre joves diaques nous: el Josep Roca, el Pere Alavedra, l’Alberto Moreno-Palancas i l’Iñaki Marro. L’acte ha tingut lloc a la basílica de la Sagrada Família i ha estat presidit per l’arquebisbe metropolità de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella.
La celebració ha comptat amb la presència del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, també del rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Mn. Josep M. Turull, i de més concelebrants i assistents que han omplert la basílica de gom a gom.
En l’homilia, l’arquebisbe de Barcelona ha mostrat el seu orgull de ser el pastor d’una ciutat que tingui un Seminari que funciona, amb un total de 30 seminaristes, i també la satisfacció de comptar amb quatre joves que decideixen deixar el seu futur en les mans de Déu. “És un dia per donar gràcies a Déu, pels seminaristes que tenim. Aquests joves que han dit sí a la crida de Déu” comença Omella. Tot seguit, ha dit als quatre seminaristes: “estareu sempre disposats i disponibles per a tot el que us demani, perquè fareu vostres les paraules de Jesús […] Déu us ha triat a cadascun de vosaltres lliurement. Sou conscients d’això. És Ell qui us ha cridat, perquè Ell us estima i us estima molt”.
Els assistents han pregat per els nous diaques de Barcelona i les seves famílies, tot demanant a Déu que caminin plegats en aquesta nova missió que els hi espera.
La Delegació de Joventut i el Seminari Conciliar de Barcelona van organitzar aquest dissabte passat, 18 de març, la Vetlla de Pregària per les Vocacions, organitzada en el marc del Dia del Seminari que té lloc per Sant Josep. El bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Sebastià va presidir la trobada, on no van faltar els seminaristes que s’ordenaven diaques el dia següent: Josep Roca, Alberto Moreno-Palancas, Iñaki Marro i Pere Alavedra.
Units en la pregària, joves de la Delegació de Joventut, seminaristes, familiars, religiosos i laics de tota la diòcesi van voler aportar el seu granet de sorra en la pregària per les vocacions.
La pregària va comptar amb cants, meditació personal, l’adoració al Santissim i la celebració de l’Eucaristia. Durant l’homilia, el bisbe Taltavull va referir-se a l’Evangeli de la Samaritana fent un símil amb el propòsit que ha de guiar el seminarista. Concretament, va indicar que l’acció de donar de veure ha tots els homes i dones assedegats és la que han de fer els cridats a ser sacerdots. “Són ells els que tenen el do de saciar aquesta necessitat, des de la proximitat amb Déu i amb els germans”, va dir. Aquesta referència coincideix amb el lema del Seminari d’aquest curs que diu: “Prop de Déu i dels germans”.
Els quatre seminaristes que l’endemà s’ordenaven diaques també van intervenir donant el seu testimoni. Una experiència forjada a partir de la seva experiència personal entorn el camí cap a Déu. el Pere, l’Alberto, el Josep i l’Iñaki van fer menció del seu procés vocacional, des de l’inici, el discerniment i el seu pas pel seminari. Concretament van destacar l’acompanyament de l’equip de formadors i dels altres seminaristes, com un pilar bàsic de cara a exercir com a bons diaques i més endavant bons sacerdots.
Ben entrada la nit, tots els assistents van poder gaudir d’un petit refrigeri on van tenir l’oportunitat de parlar amb els seminaristes sobre les seves vocacions.
