Categoria: Noticies

L’Església de Barcelona ja compta amb set nous ministres: cinc diaques i dos sacerdots. El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, va ordenar-los el passat dijous a la Sagrada Família, amb motiu de la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, en una celebració en què van assistir gairebé cent preveres i diaques. Tots els ordenats -Mn. Marc Labori i Mn. Melcior Trèmols com a preveres, i Mn. Carles Ballvé, Mn. Marc Aliguer, Mn. Albert Sols, Mn. Adilson Tolentino i Mn. Jordi Salvany com a diaques- van comptar amb el suport de familiars, amics i feligresos de les parròquies on serveixen, que no van voler perdre’s un dia tan important per als nous ministres de l’Església de Barcelona. Donem gràcies a Déu!!

Dilluns passat, 21 de setembre, tingué lloc la inauguració del nou curs al Seminari Conciliar de Barcelona. La inauguració va començar amb la reunió dels seminaristes i els formadors amb el Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach, acompanyat pel Sr. Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, i el rector del Seminari, Mn. Josep Maria Turull.

El Sr. rector del Seminari va dir que el curs estarà marcat per cinc eixos fonamentals: la lectura, l’aprofundiment i l’aplicació de l’encíclica Laudato si’: l’Assemblea ordinària del Sínode dels bisbes per la família, que vol guiar i il·luminar, a la llum de l’Evangeli, als fidels catòlics respecte a la vida familiar i matrimonial; la celebració de l’Any Jubilar de la misericòrdia; la celebració dels 700 anys de la mort de Ramon Llull, una celebració que ve acompanyada per la possible confirmació que permeti el culte a tota l’Església universal i la seva proclamació com a Doctor de l’Església. A més a més, a finals de juliol de l’any vinent , tindrà lloc la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia (Polònia).

El curs es presenta amb alegria i amb esperança, amb l’incorporació de nous seminaristes: una nova incorporació de Sant Feliu de Llobregat i sis de l’arxidiòcesi de Barcelona. Respecte al Seminari Menor, hi ha dos seminaristes de Barcelona i un seminarista de la diòcesi de Solsona. Més alegries es presenten a la diòcesi de Barcelona amb les ordenacions de dos candidats al presbiterat i cinc al diaconat, que tindran lloc el dijous 24 de setembre a la Sagrada Família.

Tant el rector, com els senyors bisbes, van tenir unes paraules per als seminaristes. Van recordar que la tasca principal del seminarista és l’estudi i la pregària personal quotidians. No es tracta de deixar-se arrossegar per la rutina, sinó que cal projectar el curs des de la nostra llibertat i responsabilitat, preguntant-nos cada dia quina és la voluntat de Déu, què em demana el Senyor en aquest curs. També és molt important portar en el cor la dimensió eclesial, viure la pastoral en harmonia amb tota la diòcesi; en definitiva, caminar amb l’Església. Se’ns va recordar també que fóssim agraïts pel do de la vocació sacerdotal i no oblidar que, com a pastors, hem d’imitar la misericòrdia del Bon Pastor; no exigint molt als altres i poc a nosaltres, sinó essent com l’Església, mare i mestre, acollint a tots els necessitats de misericòrdia.

Després de la reunió inicial celebràrem l’Eucaristia, presidida pel Sr. Cardenal. En l’homilia ens va exhortar a actuar segons la vocació a la que Déu ens ha cridat. Ell ens ha creat i ens coneix, i la nostra plenitud passa per adherir-nos a la seva voluntat.

La trobada va acabar amb un sopar, donant així per inaugurat el curs 20015-2016.

 

Els dies 7, 8 i 9 de Setembre, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu vam començar el curs, com és tradicional, a la residència Immaculada de Tartera (Cerdanya).

Dilluns ens vam trobar tots al Seminari on el rector i formadors ens van donar la benvinguda i la presentació d’aquest nou curs per part del rector. Tot seguit ens vàrem distribuir per residències per preparar i organitzar les respectives tasques. Per la tarda vàrem pujar cap a Tartera on vam celebrar l’Eucaristia i a la nit vam tenir un moment per co mpartir les experiències d’aquest estiu

Dimarts vam tenir el recès predicat per Mn. Ignasi Navarri (rector del Seminari de la Seu d’Urgell).

Dimecres vam tenir una sortida al Llac de Malniu per tenir moments de convivència.

 

Els seminaristes de Catalunya, que es troben a l’etapa pastoral, han realitzat els exercicis espirituals previs a la seva ordenació a la casa d’espiritualitat de la Mare de Déu de Montserrat, de Caldes de Montbui, del 23 al 28 d’agost, predicats pel Bisbe Sebastià Taltavull.

Durant la primera setmana de Juliol els escolans de Barcelona i Sant Feliu varen assistir a una trobada de quatre dies que tinguérem a la casa dels maristes de Llinars del Vallès. La trobada ha servit per conèixer altres nois que juntament amb ells també estan al servei de l’altar a les seves respectives parròquies, també per aproximar-se més al misteri de Crist i per despertar un possible vocació presbiteral.

El fil conductor d’aquestes convivències ha estat la competició esportiva, portant com a lema atletes de Crist. De la mateixa manera que alguns sants han corregut la cursa de Crist com per exemple santa Teresa de Jesús, que ens ha animat amb les seves meditacions les nostres estones de pregària, o sant Tarsici, que com a patró dels escolans ens ha acompanyat durant totes les convivències; els escolans han estat convidats a córrer la cursa de Crist.

Els nostres escolans, tots ells ben preparats, han participat de les competicions esportives de futbol, basquet i beisbol. A més a més també han participat per equips a les competicions de tir lliure de basquet, llançament de pes, cursa de relleus i salt de longitud. La piscina ha ajudat a refrescar-nos de les altes temperatures i a prendre un merescut descans després de les proves esportives. El divendres, per descansar de tant d’esport, vàrem marxar d’excursió a la Torrassa, una torre de vigilància al la serra més alta de Llinars, on celebràrem l’Eucaristia.

En la present edició de les convivències s’ha introduït un canvi que es valora com a molt positiu: s’han unit les activitats del taller i del teatre de manera que el teatre ens dóna peu a tractar una paràbola en forma de representació i que els escolans la puguin interioritzar d’una manera diferent. S’ha valorat tant la interpretació de la paràbola i la seva adaptació al teatre com el vestuari, confeccionat també pels propis escolans.

Els monitors de les convivències, que són seminaristes, estan molt sorpresos de com alguns escolans s’interessen per la vida del seminari: què estudien, com viuen, quins horaris fan, i sobretot el motiu per què han optat per l’opció del presbiterat. També ha estat motiu de preguntes el perquè i com resar el rosari o perquè es resa amb la litúrgia de les hores.

Per concloure, podem dir que s’han donat les condicions adequades per portar aquests joves escolans més a prop de Crist i ajudar-los a resoldre alguns dubtes referents a la vida al servei de l’Església. Ara toca córrer una cursa que és encara més llarga, que és la mateixa vida.

Pau Manent Bistué (Curs Propedèutic)

 

Un bon grup de seminaristes dels primers cursos van participar enguany de la peregrinació a Lourdes amb el lema: “la joia de la missió”, que va tenir lloc del 25 al 30 de juny, que s’organitza des de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. Juntament amb els malalts, hospitalaris, voluntaris escolars i peregrins per viure cinc dies les diverses activitats organitzades. Una bona manera de viure el voluntariat i estar al servei dels més febles.

 

 

 

El passat 22 de juny, i fins el dia 30, va tenir lloc la peregrinació, que ja torna a ser habitual, a Terra Santa, oberta a tots aquells seminaristes que han acabat els estudis de Teologia i als diaques i preveres ordenats recentment. Mn. Norbert Miracle (rector del Seminari Interdiocesà) i el nostre formador, Mn. Serra, van ser els encarregats d’acompanyar-nos per donar-li el to espiritual necessari per gaudir al màxim d’aquesta experiència. Com no podia ser d’una altra manera, quatre companys del nostre seminari vam anar cap aquestes terres tan estimades per tots els cristians, juntament amb dos diaques i dos preveres de la nostra diòcesi.

Pocs dies abans de marxar cap a Israel, se’ns va comunicar que el que havia de ser el nostre guia, Mn. Sàrries, no podria participar de la peregrinació, cosa que va fer que els mossens que ens acompanyaven juguessin un paper més important del que s’esperaven. Tot i aquest petit imprevist, el viatge va ser intens, amb un dia a dia carregat de diferents activitats i visites molt interessants i enriquidores. Des d’un primer moment tots volíem aprofitar al màxim la setmana que teníem dedicada, exclusivament, a conèixer tots els llocs per on va passar i pregar Jesús. Durant el dia teníem temps per tot, però principalment girava en torn de la pregària, el coneixement dels llocs sants i la convivència entre nosaltres.

Els tres primers dies vam estar a Natzaret, on vam poder visitar, entre altres coses, la Basílica de l’Anunciació, moment clau on comença a canviar la història de la humanitat amb el fiat de Maria. El dijous, quart dia de la peregrinació, vam anar cap a Betlem, on hi vam poder restar fins el dissabte a primera hora. Allà, la visita que tots esperàvem era la de la Basílica de la Nativitat, però un moment molt especial durant aquells dos dies també va ser la celebració de l’Eucaristia en el que s’anomena “el camp dels pastors”, on es commemora l’anunci de l’àngel als pastors. Dissabte pel matí vam anar cap a Jerusalem, on ja ens hi vam quedar fins que vam tornar a Barcelona. Evidentment, i com tots esperàvem, el moment més especial va ser la visita a la Basílica del Sant Sepulcre, on vam poder celebrar la missa exactament en el mateix lloc on va reposar el cos de Jesucrist. Aquestes són les tres visites que en general tots teníem al cap abans de marxar, però cal dir que tot va ser profitós per la nostra vida espiritual: la visita a l’hort de Getsemaní, el lloc on es commemora la Visitació, el poble de Cafarnaüm, el llac de Galilea, el Tabor … és d’aquells viatges que qualsevol lloc que coneguis és excepcional i únic.

A part de totes aquestes visites, també va ser un element clau les quatre xerrades que vam tenir amb diferents cristians que viuen en aquelles terres. En primer lloc cal destacar l’audiència que vam tenir amb Sa Beatitud, el Patriarca Llatí de Jerusalem, Mons. Fouad Twal, on durant una mitja hora ens va estar explicant la realitat del país i la seva disposició a col·laborar amb els cristians de les nostres terres per ajudar-nos els uns als altres. A més, dos franciscans i un laic ens van exposar les tasques que duen a terme per ajudar als cristians d’orient.

Tota la peregrinació va anar embolcallada d’un gran ambient i una molt bona convivència entre tots nosaltres, cosa que ha fet d’aquest viatge una experiència inoblidable.

Carles Ballbé (Etapa Pastoral)

 

El passat dijous, 18 de juny, els nostres companys Adilson Tolentino, Carles Ballbé i Marc Aliguer, van rebre l’Admissió als Ordes, de mans del Cardenal-Arquebisbe Lluís Martinez Sistach. Tanmateix vàrem celebrar la cloenda d’aquest curs 2014/2015 amb un sopar festiu i fratern amb els seminaristes, formadors i amb el bisbe Mons. Agustí Cortés. Moltes Felicitats. Continuem pregant per ells.

 

 

El passat dimarts, 2 de juny, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant Feliu de Llobregat, va instituir lectors als nostres companys: Mario Pardo i Jordi Mondragon, de Sant Feliu, així com Adilson Tolentino, de Barcelona, i d’acòlits: Pere Alavedra, Josep Roca, Alberto Moreno-Palancas, Marc Aliguer, Jordi Salvany, Carles Ballbé i Adilson Tolentino, tots seminaristes de Barcelona, en el seu camí cap al presbiterat, en una celebració eucarística que va tenir lloc a la capella del Seminari Conciliar de Barcelona a les 20h del vespre. La celebració va ésser molt festiva i participativa per part dels concelebrants, familiars i amics dels instituïts als ministeris. La festa va acabar amb un petit refrigeri per poder felicitar-los. Donem gràcies a Déu, seguim pregant per ells.

 

 

 

 

El Seminari Menor de Barcelona va convocar, el passat dissabte 25 d’abril, una jornada lúdica per celebrar la trobada anual d’escolans i escolanes, recordant al seu patró: Sant Tarcisi. Per mitjà de la distracció i de l’esforç, 70 joves escolans han pogut descobrir, en aquest any teresià, l’esforç del camí cristià de la fe. I ho han fet gràcies a sis proves “olímpiques” i esportives organitzades pels seminaristes del Seminari Major seguint el lema ‘Veritables atletes de Crist’.
Entre aquestes proves físiques, hi havia el joc de les bitlles, de bàsquet, de hoquei, una prova de la punteria i la prova estrella va ser el futbolí inflable que va animar a petits i grans.
Un cop finalitzada la gimcana i abans d’entregar els premis als guanyadors, el ritme frenètic i engrescador va esdevenir calma i tranquil·litat en una eucaristia presidida per Mn. Turull. I és que tots els escolans tenen un paper important de col·laboració en les celebracions litúrgiques. Però, en definitiva i gràcies a la missa, Jesús va ser el millor premi que van rebre els atletes de Crist.