Del 27 d’agost a l’1 de setembre han tingut lloc a la Casa Mare de Déu de Montserrat, de Caldes de Montbui, una tanda d’exercicis espirituals, predicats per Mn. Víctor Cardona, prevere de la diòcesi de Tortosa, adreçada als seminaristes de tot Catalunya que es troben a l’etapa pastoral. Un cop acabats els estudis de filosofia i teologia, els seminaristes continuen la seva formació amb una període de major implicació pastoral en alguna parròquia que els aproxima més a la realitat de ser vei que viuran un cop rebudes les ordenacions diaconal i presbiteral.
El passat dimarts, 14 de febrer, coincidint amb la festivitat de Sant Ciril i Sant Metodi, patrons d’Europa, els nostres companys seminaristes: Jordi Mondragon, del bisbat de Sant Feliu i Iñaki Marro de l’arxidiòcesi de Barcelona, van rebre l’Admissió als Ordes, de mans del bisbe de Sant Feliu, Mons. Agustí Cortés. Familiars, amics, companys i formadors van omplir la capella del Seminari en aquesta celebració tant festiva i emotiva. Amb un refrigeri festiu i fratern amb els seminaristes, formadors, familiars i amics va acabar aquesta trobada ben joiosa. Els felicitem i seguim pregant per ells vers a rebre el sagrament de l’orde.
Com cada any i com ja és tradició, un cop finalitzats els exàmens semestrals, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu vam gaudir de la setmana del 29 de gener al 4 de febrer dels exercicis espirituals, al Santuari del Miracle (Solsonès), enguany predicats per D. Sergio Requena, prevere.
Vam celebrar la Festivitat de la Candelera (2 de febrer) juntament amb els monjos del monestir, amb la benedicció de candeles i de la celebració de l’eucaristia. Moments de meditació i moments de pregària personal per emprendre amb força aquest darrer semestre de curs.
Com és ja tradició, els seminaristes de Sant Feliu de Llobregat i Barcelona han iniciat el nou any amb un pelegrinatge-recés al santuari de Montserrat. El 2 de gener passat es van aplegar, juntament amb els seus formadors, al voltant de la Mare de Déu per passar un dia de convivència i oració acollits per la comunitat benedictina.
El prior del monestir, el P. Ignasi Fossas, va ser l’encarregat de dirigir el recés i oferir algunes pautes per envigorir tant la pregària comunitària com la personal. «La pregària, que és adoració a Déu, és allò que més ens defineix com a cristians», va afirmar el monjo benedictí, «la pregària informa, vivifica, orienta, alimenta i expressa la vida espiritual». El P. Fossas va convidar també els seminaristes i els seus formadors a «entrar en la pregària, com en la litúrgia, per la porta estreta de la fe». «Perquè a pregar —va acabar dient— només s’aprèn pregant.»
Juntament amb la dimensió espiritual, la jornada va comptar amb espais de fraternitat i enriquiment cultural, com ara la visita a l’exposició-homenatge al bisbe Torras i Bages que la comunitat benedictina ha organitzat en la seva biblioteca.
La trobada, que es va iniciar molt d’hora amb el rés de l’ofici i laudes al cambril de la Mare de Déu, es va tancar a la basílica, als peus de la Moreneta, amb la pregària comunitària del Rosari i de vespres.
A un pas del naixement del nen Jesús, el dilluns 19 de desembre, va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona la celebració nadalenca, amb la presència de l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, i el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés.
La celebració va començar amb la Santa Missa, on l’Arquebisbe Omella va donar unes pinzellades sobre la figura de la dona estèril: “Déu fa d’aquesta esterilitat fecunditat, ja que per Ell res és impossible. Déu dóna fruit malgrat la nostra feblesa i misèria.” a continuació, amb motiu del proper 25 de desembre, va donar tres idees per preparar i entendre el Nadal. la primera és el compromís de Déu davant l’home. Ell, fixant-se en els problemes i les misèries dels homes, rebutja la tendència que tenim a criticar quan tot va malament. l’actitud de Déu és baixar a la terra, fer-se home. Déu no ha abandonat l’home sinó que Ell mateix s’ha fet home. l’Arquebisbe va remarcar també l’aspecte de la disponibilitat que hem de tenir envers Déu, posant d’exemple a la Mare de Déu amb el seu “fiat” davant el pla per a la salvació de la humanitat. Finalment animant-nos a fer-nos petits ens va convidar a contemplar el misteri del naixement de Déu, indicant la importància de meditar l’Evangeli en silenci, escoltant la veu de Déu que parla en el silenci del cor i fixant-nos en la figura del Fill de Déu, que neix per a la nostra salvació.
Després de la celebració eucarística, vam tenir un sopar acompanyat de nadales per commemorar el naixement del fill de Déu i per acomiadar l’any 2016 donant pas a un nou any.
Mn. Josep Maria Turull, rector del Seminari de Barcelona, celebrà el dia 22 de desembre 25 anys de prevere. És per aquest motiu que el passat diumenge dia 18 va tenir lloc al Seminari una celebració per tal de festejar una efemèride tant assenyalada. L’acte s’inicià amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Mn. Turull i amb la capella plena de gom a gom. Es van fer presents moltes persones que, d’una manera o altra, també han estat testimonis d’aquests 25 anys de ministeri de Mn. Turull. En l’homilia va recordar el dia de la seva ordenació, on va dir que desitjava que la seva vida fos com un pa acabat de sortir del forn, preparat per a alimentar a tots aquells que estiguin afamats. Després de 25 anys, Mn. Turull va dir que vol continuar partint i repartint el pa de la seva vida, allà on el Senyor vulgui.
A continuació ens vam desplaçar a l’Aula Magna del Seminari on es va projectar un vídeo elaborat pels seminaristes, on es recollien fotografies de les diverses etapes de la vida de Mn. Turull, així com testimonis de les persones que l’han conegut en les diferents tasques pastorals que se li han enomanat al llarg de tots aquests anys. En el vídeo es va poder veure un recorregut per tota la seva vida. Els seminaristes van fer un treball molt exhaustiu, contactant amb familiars i amics per tal que tots poguessin deixar el seu testimoni agraït a Mn. Turull. El recorregut començava amb la seva vida familiar, el seu temps de Seminari, l’ordenació presbiteral i les primeres destinacions pastorals, sobretot les parròquies de la Mare de Déu dels Àngels i la de Sant Ramon de Penyafort. Els darrers dotze anys com a rector del Seminari Conciliar també hi van estar molt representats en el vídeo.
Tot seguit se li va fer entrega de diversos obsequis, oferts per diverses persones i comunitats que han estat i són importants en la seva vida. La seva família li va regalar una ceràmica de les benetes de Montserrat on es reproduïa la coneguda cita del profeta Jeremies: “Tú m’has seduït Senyor i jo m’he deixat seduir”. Una representació dels feligresos de les parròquies de la Mare de Déu dels Àngels i de Sant Ramon de Penyafort li van fer entrega de dos cristalls on hi ha gravada una imatge de la façana de les dues parròquies. Va ser un regal que li permetrà recordar sempre els anys dedicats a aquestes comunitats cristianes. El Seminari li va fer entrega d’un estoig amb tres instruments d’escriptura molt elegants: un bolígraf, un roller i un llapis de mina. El darrer obsequi va ser molt especial, d’aquells que no es poden embolicar. Es tractà de la coral “Som”, de la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort, que va interpretar quatre peces a veus. És una coral molt estimada per Mn. Turull, doncs és molt afeccionat a la música. Posteriorment va rebre altres obsequies a títol personal d’altres persones, testimoniant així l’agraïment i l’estimació que li tenen.
Finalment, Mn. Turull va pronunciar unes sentides paraules d’agraïment tot glossant tres termes molt significatius: gràcies, perdó i siusplau. Aquestes paraules han estat sempre presents en l’exercici del seu ministeri i va demanar a Déu que hi continuïn estant durant el futur. L’acte va acabar amb un refrigeri al claustre d’honor del Seminari, on tots vam poder felicitar i parlar amb l’homenatjat.
Mn. Josep Serra s’acomiada dels seminaristes i formadors en les seves noces de plata amb un acte d’homenatge
Va entrar com a formador al Seminari Conciliar de Barcelona el 1991, i ara, vint-i-cinc anys després, Mn. Josep Serra tanca aquest període per les aules. Amb motiu d’aquest 25è aniversari i per acomiadar-lo, els membres del Seminari van organitzar una celebració d’homenatge per agrair a Mn. Serra tots aquests anys de dedicació al costat dels formadors i dels seminaristes.
Comiat
Seminaristes, formadors, familiars i els més propers a Mn. Josep Serra van assistir a l’acte de comiat, que va començar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel protagonista de l’homenatge, Mn. Serra. Mn.
A l’homilia aquest, va referir-se d’entrada a tots els presents, amb qui tants papers ha desenvolupat durant aquests anys. “He procurat ser el company més gran, l’amic, prevere, el formador que està al costat i ajuda amb respecte i sincera estimació”, va dir. Va centrar-se en la segona lectura de la missa, d’una carta de Sant Pau a Timoteu, quan diu: “No t’avergonyeixis de Crist ni de mi; el que has de sofrir… soporta-ho amb fortalesa. Tingues com a norma la doctrina sana. Se t’ha confiat un tresor valuós… Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant”. Amb aquesta cita de l’Evangeli Mn. Serra va insistir el el tresor que suposa la fe i que “hem rebut el do de la vida i de la fe en Crist Jesús… ens cal ser agraïts i retornar a Déu servint els germans”, va dir.
En aquesta línia, Serra es va mostrar agraït per “tanta i tanta bonica resposta” de tots els presents, als quals els va demanar “no tancar-se en ells mateixos, sinó viure oberts i generosos”. En aquesta darrera homilia com a formador, va pregar expressament per als que el Senyor crida al servei Presbiteral i Diaconal.
Homenatge a l’Aula Magna
Seguidament a l’Aula Magna es van reunir tots per a la projecció d’un vídeo commemoratiu d’aquests 25 anys, fet pels formadors i seminaristes, que subratllaven els quatre pilars del que ha estat el seu mestratge: l’amor a l’Església, l’amor a la seva vocació sacerdotal, l’amor a la seva terra i a les seves muntanyes i, finalment, l’amor a la música i el cant. Un llegat ple de dedicació cap als seminaristes, que el van obsequiar amb un quadre il·lustratiu amb fotografies d’aquests anys.
Després del visionat, Mn. Serra va dirigir unes paraules a tots els presents, als quals va recordar-los els tres cops de la seva estada pel seminari. Els dos primers cops, com alumne als 11 i als 18 anys, i en tercer lloc, al costat d’un equip de rectors i formadors, i com a mestre dels joves seminaristes. “Total, trenta cinc anys, no està gens malament!” – va expressar amb satisfacció Mn. Serra.
Com a darrer consell per als seminaristes, els va donar un decàlec de consells, a imatge dels Déu manaments:
No aneu mai sols, ni us tanqueu en el vostre grupet, sensibilitat, espiritualitat; som Església, comunitat ampla i oberta, comunitat de Crist; que es noti.
Doneu i demaneu ajuda, perdó, misericòrdia i estimació. No som la comunitat dels purs, sinó dels que demanen i reben la purificació del Senyor.
No tingueu por, Crist Jesús està al nostre costat, i Maria la Bona Mare, i tants i tants homes i dones sants, vivents i difunts.
Pregueu i doneu gràcies, la pregària és el respirar del cristià.
Cada un tenim el nostre temperament i caràcter, però procurem que de la nostra persona surtin, sobretot la joia i la pau que venen del Crist Ressuscitat.
No digueu mai que esteu cansats, (si és així reposeu) però és possible que qui us escolti tingui motius per estar molt més cansat i preocupat que vosaltres.
Sigueu exigents amb vosaltres mateixos i tolerants amb els altres. Però alerta, el món no el salvareu vosaltres; no us neguitegeu ni bloquegeu per fets i per persones; però ajudeu i col·laboreu amb tot l’interès i estimació.
Apreneu a passar amb poc; no sigueu massa cars per als vostres grups, Parròquies i comunitats. Això si, agraïu els que us donin.
De savis i de cristians és saber rectificar, demanar perdó (si convé), i tornar a començar.
A tothom vull dir amb força: Estimeu el Seminari, als Seminaristes i als seus superiors, i ajudeu-los. I junts preguem pels pastors actuals i furs de les nostres comunitats.
“Amb cor i ànima”
“Mai hauria pensat que em cridessin per aquest ministeri”- recorda Mn. Serra, el qual expressa el privilegi per haver estat al costat dels seminaristes. Aquest va expressar en declaracions la seva alegria per haver pogut “acompanyar els seminaristes i gaudir de tota la seva força i il·lusió de fe, esperança i desig per a treballar les seves persones i les seves vides”, afegeix. Per a tot formador, assegura Mn. Serra, és essencial crear un “clima de confiança i afecte” entre els formadors i els seminaristes als quals els aconsella “no tenir por” i que s’entreguin amb “cor i ànima a Déu”.
El passat dilluns, 19 de setembre, va tenir lloc la inauguració del curs 2016-2017, en presència de l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella i del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés.
El rector del seminari, Mn. Josep Maria Turull, va obrir la sessió marcant els eixos fonamentals que regirant aquest nou període acadèmic. D’una banda, tancar l’Any Jubilar, que ha de ser “un entrenament per introduir la misericòrdia en el dia a dia dels futurs preveres” i, també, la clausura del setè centenari de la mort de Ramón Llull. D’altra banda, va destacar l’estudi amb profunditat l’Exhortació apostòlica l’Amoris Laetitia que ens servirà en el nostre magisteri pastoral, i paral·lelament, anar aplicant el que demana l’encíclica Laudato Sí. Tanmateix va donar la benvinguda als nous seminaristes, dos de Sant Feliu i cinc de Barcelona, així com el nou formador Mn. Joan Pere Pulido, Secretari general de Sant Feliu i Secretari personal del bisbe Agustí, que substituirà a Mn. Serra que després de 25 anys s’acomiada com a formador per a passar a ser director de la Residència de Sant Josep Oriol. Tots van fer-li una gran ovació en agraïment a aquests anys.
Tant el rector, com el bisbe de Sant Feliu i l’arquebisbe, van dedicar unes paraules al seminaristes i ens van demanar una bona cooperació i fraternitat entre les dues diòcesis.
L’arquebisbe Omella, per la seva banda, va recordar-los la seva disposició cap a Déu. “Heu firmat un xec en blanc, i Déu t’ha dit vine amb mi, i tu has dit què vols de mi Senyor”. Un xec que ens demana, segons l’arquebisbe, treballar en l’àmbit intel·lectual, humà, espiritual i pastoral cada dia per anar progressant.
Després de la reunió inicial, es va celebrar la celebració de l’Eucaristia a la Capella del Seminari amb tots els seminaristes, que va presidir l’arquebisbe de Barcelona. L’homilia, va anar a càrrec del bisbe Agustí que va recordar el més important durant els anys de formació: aquella conversa que es manté “d’amagat” amb Jesús, que al final esdevé “el resum o el compendi dels anys dins el seminari”.
Per acabar aquesta inicial trobada vam poder compartir un sopar de fraternitat amb tots els seminaristes i formadors per donar bon començ d’aquest nou curs 2016/17.
El passat dilluns, 12 de setembre, van començar les classes a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
A les 9 del matí, a l’Aula Magna, els degans i vicedegans de les tres Facultats, Teologia, Filosofia i “Antoni Gaudí” van donar la benvinguda als alumnes i a les 10 van iniciar les classes.
Els dies 8, 9 i 10 de Setembre, els seminaristes de Barcelona i Sant Feliu vam començar el curs, com és tradicional, a la residència Immaculada de Tartera (Cerdanya).
Divendres vam tenir el recès predicat per Mn.Antoni Elvira (Vicari episcopal per a l’acció pastoral). A la nit vam fer una petita festa de despedida a Mn. Josep Serra, després de 25 anys de formador al Seminari, tot agraïnt el seu servei entre nosaltres.
Dissabte vam tenir una sortida als Estanys de la Pera per tenir moments de convivència i per compartir l’estiu.
Utilitzem cookies pròpries i de tercers per analitzar l'ús del lloc web i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels seus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades).
Política de cookies. Acceptar totesRebutjar totesConfiguració de cookies
Per a l'enllaç «Més informació» Saber més
Privacy & Cookies Policy
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència mentre naveges pel lloc web. D'aquestes cookies, les cookies que estan categorizades com a necessàries es guarden al teu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzes aquest lloc web. Aquestes cookies es desaran al teu navegador només amb el teu consentiment. També tens l'opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d'aquestes cookies pot afectar la teva experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou les cookies que garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Qualsevol cookie que no sigui particularment necessària perquè el lloc web funcioni i que s’utilitzi específicament per recollir dades personals de l\'usuari mitjançant anàlisis, anuncis o altres continguts incrustats es denominen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web.
