Categoria: Noticies

Com és tradició cada any, els seminaristes de totes les diòcesis de Catalunya vam pujar plegats a Montserrat per celebrar la Vetlla de Santa Maria la vigília del 27 d’abril. Pujant a la muntanya vam fer parada al Monestir de Sant Benet, tot visitant la comunitat de monges benedictines. Després de compartir una estona de diàleg amb la Mare Abadessa, Maria del Mar Albajar, i visitar algunes parts principals del monestir amb elles, vam continuar fins l’Abadia de Montserrat, on molta gent es congregava per celebrar la vetlla amb monjos.

Després de pregar el Sant Rosari seguint els misteris esculpits en roca per la muntanya i havent escoltat els pietosos cants a la Mare de Déu del Llibre Vermell de Montserrat durant la preparació de la vetlla, un cop arribada l’hora, va començar la Santa Missa. El cant d’entrada ens va fer posar drets per començar la celebració dels sants misteris: “Veniu, adorem el Senyor a la seva muntanya santa, Al·leluia!” Cantant aquestes paraules tot contemplant la imatge de la Moreneta, i amb la suavitat de la música montserratina, tot portava a pensar en les paraules de Nostre Senyor, que després vam escoltar de l’Evangeli: “Aquí tens la teva mare”.

I si, d’una banda, els cants portaven a l’admiració i veneració de la Mare del Senyor, la Paraula de Déu ens va assenyalar l’immens do de Jesucrist abans de morir a la Creu que és alhora una missió per a tots nosaltres: “…i des d’aleshores la va acollir a casa seva”. Això ens pot fer pensar, com santa Elisabet, cosina de la Verge Maria, qui som nosaltres per a rebre a casa nostra la Mare del Salvador. Però així ho ha volgut Déu en la seva misericòrdia, i en ella tenim la porta al cel.

Com va dir l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Joan Planellas, a l’homilia, “mentre el soroll de les armes no emmudeix, que la vostra oració ens disposi a la pau”. Així doncs, mentre continuï la batalla in hac lacrimarum valle, que sigui sempre la vostra intercessió un aixopluc per a tots nosaltres que, immerescudament, som també fills vostres, que volem restar sota el vostre mantell. 

Santa Maria de Montserrat, 

Pregueu per nosaltres.

Daniel Delgado
Etapa Discipular

El divendres 21 d’abril vam tenir la segona edició de les SCB TALKS al Seminari de Barcelona. Es tracta d’un esdeveniment organitzat pels seminaristes de Barcelona i Sant Feliu, unes sessions de formació d’uns 15 minuts cadascuna. Els seminaristes convidem diferents ponents que puguin compartir-nos les seves reflexions sobre temes d’actualitat i que siguin engrescadores per a tots els públics, especialment els joves, un dels públics preferents.

El tema de les xerrades aquest cop va girar al voltant de l’afectivitat i vam voler que tingués el següent títol: “Us donaré un cor nou”, el cor de l’home a la llum de Crist.  Com que vivim en un món on predomina el sentimentalisme, volíem oferir respostes per educar els nostres cors, tan exposats a una societat voraginosa i líquida. Els quatre ponents convidats ens van fer comprendre com el sentimentalisme actual trenca el cor de la persona, si no està ben educat i refermat en valors consistents. ¿Qui millor que Jesucrist, perfecte Déu i perfecte Home, per a donar-nos llum sobre com la persona pot canalitzar el seu cor i tot el que passa per aquest?

La primera convidada va ser Natalia Barcaiztegui, especialitzada en psicologia per a joves i adolescents. Tracta sobretot temes com l’afectivitat i la sexualitat. La professora Barcaiztegui ens va mostrar el panorama actual de l’afectivitat, quins problemes hi trobem i quines conseqüències se’n poden derivar per a l’ésser humà. 

El segon ponent va ser mossèn Yago Gallo, rector de la parròquia de Sant Pere del Masnou. Va exposar com Déu respon des del primer moment. Fent referència al Gènesi, ens va parlar del primer amor que va ser el de Déu, perquè puguem també estimar com ell. 

El tercer ponent va ser Pep Borrell, pare de família, amb 5 fills i 3 nets. Aquest terrassenc ens va oferir una ponència més experiencial. Va descriure’ns de manera dinàmica i amena com ell viu la fe i com procura dur l’amor de Déu a tots els qui l’envolten. Es va valer nombrosos exemples i anècdotes. Va saber tocar molts aspectes que tots compartim habitualment i ens va fer proper allò que sovint vivim com llunyà o complicat, sobretot fent referència a l’oració i la presència de Déu en els sagraments. 

L’últim convidat va ser el sacerdot Patxi Bronchalo, de la diòcesi de Getafe. Aquest jove prevere va saber posar-nos a tots en situació. Ens va fer veure com, malgrat que tots podem cometre errors o portem ferides profundes al cor, l’amor de Déu va sempre més enllà i pot guarir-ho tot.

Totes les sessions van ser extraordinàries, es poden veure retransmeses en el canal de Youtube del Seminari de Barcelona. Després de les ponències vam tenir un temps de pregària conjunta i d’adoració. Una vegada acabada l’exposició del Santíssim, vam poder tenir un temps per compartir opinions i reflexions amb la resta d’assistents; tot això acompanyat d’un pica-pica animós en els claustres del Seminari. 

 

Tots els seminaristes estem molt contents pel que va suposar aquest esdeveniment. L’Aula Magna del Seminari estava a vessar amb dos-cents participants i tothom va poder conèixer el lloc on vivim i ens formem per, si Déu vol, esdevenir sacerdots. Per a nosaltres és com un dia de portes obertes per a tothom. Us esperem en les pròximes edicions de les SCB TALKS!

Luis Jaureguizar Gratacós
Etapa Discipular

Durant la joiosa setmana de Pasqua, alguns seminaristes de Barcelona vam poder tenir el privilegi de realitzar un pelegrinatge de tres dies per terres franceses. El dilluns ben de matí, a les 7:30h, vam sortir del Seminari un petit grup format per set seminaristes, acompanyats pel formador Mn. Bernat i pel director espiritual Mn. Pere. A l’hora de pujar a la nostra mítica furgoneta Volkswagen, sortíem tots amb moltes ganes d’arribar al nostre primer destí: Toulouse.

Durant els trajectes aprofitàvem per fer pregària personal o resar la Litúrgia de les Hores i el Rosari comunitàriament. Gran sorpresa i un moment d’alegria general: en la primera àrea de servei on paràvem per esmorzar, just passada la frontera, ens vam trobar inesperadament amb el nostre bisbe, el Sr. Cardenal amb els tres bisbes auxiliars, que sortien del restaurant de fer el mateix i es dirigien cap a una abadia del sud francès per descansar uns dies. Com podríem haver imaginat mai coincidència tan providencial! 

A Tolosa vam visitar vàries esglésies, però sobretot ens va impactar la Basílica de Sant Serni, on es pot venerar les relíquies de la Santa Creu i d’una espina atribuïda també al calvari de Jesús. Poc després vam gaudir d’una celebració eucarística amb la Comunitat mixta (composada per monjos, monges i seglars) de les Benaurances, els quals ens van allotjar amb molta gentilesa aquella primera nit.

L’endemà, un cop vam posar peu a Paray-le-Monial, vam celebrar la missa davant el cos incorrupte de Santa Margarida Maria d’Alacoque. I vam veure el confessionari des d’on Sant Claudi de la Colombière confessava a la santa. Fins i tot, la germana salesa, que ens va permetre l’entrada, ens va convidar a seure en aquella mateixa cadira del sant confessor. Va ser interessant també tenir un moment de camaraderia fraterna amb uns seminaristes americans estudiants a Roma, que feien un pelegrinatge similar al nostre. 

A la tarda, vam arribar a Ars, on sense pensar-ho gaire vam anar a resar als peus del sepulcre del patró dels rectors, Sant Joan Maria Vianney. Al matí següent vam tenir la gràcia de celebrar l’Eucaristia al voltant del seu cos incorrupte. Impressionant pensar, amb el seu cos allà present, com aquest sant, tan petit i humil als ulls humans, va ser alhora model i exemple per a tots els sacerdots del seu país, tan menyspreat com havia estat per tots en la seva etapa formativa. Vam visitar la seva casa rectoral, on vam constatar, en efecte, les condiciones tan pobres i senzilles en què vivia.

Durant la tornada, només podíem donar gràcies a Déu per totes les experiències viscudes i pels moments de convivència tan enriquidors que havíem compartit, els quals ens refermen per a la vida de Seminari.

Eduard Mata
Etapa Configuradora

Hi ha sants que semblen fets per a tothom, i Sant Josep és un d’ells. Infinitud de cases i instituts religiosos el tenen com a patró i els seminaris ens comptem entre ells. Els seminaristes ens sentim molt units i inspirats com el mateix Jesús es devia sentir al seu recer, veient passar uns anys de formació humana, espiritual, previs a la vida pública del ministeri evangèlic. Per als seminaristes la festa de Sant Josep cal celebrar-la, acabats els rigors de l’hivern, amb tot fervor, solemnitat i sense estalviar esforços.

Enguany la celebració ha estat especialment reeixida: cinc dies de set teníem programades diverses celebracions al voltant del 19 de març! Com anticipi i per fer boca, uns dies previs a la solemnitat que s’atansava, vam celebrar l’admissió a l’acolitat i al lectorat d’un total de 8 germans nostres, presidits pel bisbe auxiliar Javier. L’endemà teníem programat un torneig de futbol, on els més esportistes d’entre els tres seminaris catalans (el de Barcelona, el de Terrassa i l’Interdiocesà) es donaven cita als camps de futbol de la Fundació Brafa. La tarda de partits va ser ben renyida abans no tornessin a guanyar la disputada Copa de Sant Josep 2023, els nostres germans de la diòcesi terrassenca. La final la van jugar els equips de Barcelona i Terrassa, on els barcelonins van dominar la primera part, però a la segona van remuntar i dominar els de Terrassa, de manera que aquests es van acabar enduent la victòria amb un digne 1-3. El més important a destacar és sempre l’esperit de confraternitat que respira entre tots durant la competició, on predomina el treball en equip i el joc net! 

Acabat el campionat ens vam dirigir tots al seminari Interdiocesà, amfitrió d’enguany per celebrar la Santa Eucaristia i compartir un sopar de germanor, tot compartint taula, conversa i inquietuds.

Un dels moments principals de Sant Josep és la Vetlla de Pregària per a les vocacions, on tothom era convidat a participar divendres al vespre, a la capella gran del nostre Seminari. Tothom surt agraït després d’aquell moment de trobada amb el Santíssim exposat, entre lectures i cants, i la recitació de vespres, mentre preguem especialment per a què el Senyor ens concedeixi més i millors vocacions a la vida consagrada, sacerdotal i religiosa.

L’endemà continuava la festa. Dissabte estaven convidats a venir al Seminari els familiars i amics més propers dels seminaristes. Una jornada de portes obertes i dinar compartit, tot amenitzat amb algunes actuacions en to d’humor i musicals, protagonitzades per les mateixes famílies i alguns dels seminaristes.

El cimal arribava diumenge, tots ja a les parròquies de referència, i on els nous seminaristes de l’etapa Propedèutica tenen costum de compartir els seus testimonis vocacionals en algun moment durant les misses. Les col·lectes d’aquell dia van destinades a donar recolzament a les despeses econòmiques del Seminari.

Aquest any Sant Josep queia en diumenge, així que dilluns vam celebrar la festivitat amb tota solemnitat. Al cor del seminari, tot retrobant-nos a la capella gran, vam donar gràcies en els diferents oficis i l’Eucaristia per l’acompanyament i benediccions que rebem del pare putatiu que, com a Jesús, sota l’ull amatent de Maria, ens cuida i ensenya, des del silenci laboriós del Seminari. 

 

Antoni Manzanera
Etapa Discipular

 

La iniciativa de SCB Talks nace de los propios seminaristas de Barcelona con la idea de hacer partícipes a los jóvenes de Barcelona, invitando a través de las parroquias y movimientos a una formación en el propio Seminario. Para esta edición en 2023 la temática propuesta por los seminaristas es la afectividad: Como educar el corazón en la sociedad en la que vivimos. Por eso las SCB Talks de este año llevan el título de “Os daré un corazón nuevo”, el corazón del hombre a la luz de Cristo.

El formato es estilo charlas TED Talks, muy atractivo y dinámico, con ponencias de 15-20 minutos y grandes invitados.

La sesión la abrirá el rector del Seminario Mn. Salvador Bacardit, seguidamente el Obispo Auxiliar de Barcelona Javier Vilanova nos dirigirá unas palabras. Seguidamente los tres ponentes harán su intervención:

1. Yago Gallo, Cristo, luz de la afectividad. Como responder al sentimentalismo actual.
2. Pep Borrell, Testimonio personal. El papel de la familia en la educación afectiva.
3. Padre Patxi Bronchalo, El afecto: medio de unión con Dios. Afectividad: camino para la oración.

Tras las ponencias, tendremos un rato de adoración al Santísimo para que se pueda rezar y reflexionar con Dios los temas propuestos en las sesiones.

Al finalizar, podremos compartir con los ponentes y demás asistentes en los claustros del Seminario, con un refrigerio y pica pica.

Viernes 21 de abril

17:30h-21:30h

Entrada gratuita con inscripción en el formulario: https://forms.gle/93GJneYdscLN3iax5

Plazas limitadas

¡Os esperamos!

«Aquest és un pas més del vostre camí, que té com a meta el sacerdoci». El bisbe Javier Vilanova va definir el significat més íntim de la institució de ministeris que va tenir lloc al Seminari Conciliar de Barcelona el passat dimecres 15 de març. En concret, dos companys van rebre el lectorat (Antoni Barenys i Eduard Mata) mentre que altres sis vam rebre l’acolitat (Xavier Campmany, Javier Casals, Santi Claret, Guillem Lisicic, David Lucena i Joan Piñol). 

La capella del Seminari va quedar petita amb l’afluència ben nombrosa de familiars, amics i feligresos de les diferents parròquies on col·laborem pastoralment. També es van fer presents una vintena de preveres i diaques que són peça clau del nostre camí vers el sacerdoci. Amb els cants de la coral i amb Mn Joan Francesc Cortès d’organista, la celebració va tenir un to solemne que va ajudar al clima de pregària i recolliment. 

Tal com deia el bisbe, rebre aquests ministeris suposa un moment àlgid de la formació al Seminari. Els dos lectors estan cursant el quart curs de Teologia i els sis acòlits estem cursant el cinquè i últim curs de Teologia. 

Així doncs, ens trobem a la fase final del què es coneix com l’etapa configuradora, anomenada així perquè el seminarista es focalitza en configurar-se a Crist Cap i Pastor, Sacerdot, Servent i Espòs. Els ministeris de l’acolitat i del lectorat, tal com preveu la Ratio Fundamentalis Institutionis sacerdotalis, faciliten una vivència més intensa de les exigències d’aquesta etapa formativa. El lectorat va més lligat a l’estudi i la predicació de la Paraula de Déu mentre que l’acolitat s’enfoca al culte diví. Tanmateix, l’exercici d’aquests ministeris no es vehicula únicament en les celebracions litúrgiques sinó que s’expandeix en la catequesi, l’evangelització i el servei al proïsme. 

Sovint la pregunta que se’ns fa és en què consisteix exactament el lectorat i l’acolitat? Pot semblar quelcom simplement funcional: llegir durant la missa i ajudar a l’altar. Ara bé, hi ha una vessant espiritual més profunda, especialment en el nostre camí vers el sacerdoci ministerial. Així ho va recollir sant Pau VI quan va instituir aquests ministeris en la carta apostòlica Ministeria quaedam (1972): «El lector s’ha d’afanyar amb totes les forces i posar els mitjans més aptes, per adquirir més i mes cada dia un amor i coneixement viu i suau de la Sagrada Escriptura, amb els quals esdevindrà més perfecte deixeble del Senyor.» «L’Acòlit, destinat de manera particular al servei de l’altar, aprengui tot allò que pertany al culte públic diví i procuri de captar el seu sentit íntim i espiritual; de manera que s’ofereixi diàriament a sí mateix a Déu, sent per a tots un exemple de seriositat i devoció en el temple sagrat i a més, amb sincer amor, se senti proper al Cos Místic de Crist o Poble de Déu, especialment els necessitats i malalts.» 

Tal com ens recordava el bisbe Javier, la vocació sacerdotal «demana una entrega total, però compteu amb el Senyor, Ell camina al vostre costat». Alhora, ens va animar a caminar junts: «És important fer pinya entre tots aquells que heu optat per aquest camí. També amb la família i la comunitat eclesial.»

Joan Piñol i Garcia
Etapa Configuradora

El passat 11 de març vam tenir al Seminari de Barcelona la visita d’un grup de representants dels diferents moviments de l’Acció Catòlica que realitza la seva tasca d’evangelització en l’àmbit obrer i que treballa amb la Pastoral Obrera de la diòcesi. Aquest encontre és part de les activitats de formació complementària que els seminaristes rebem per conèixer millor la nostra església local i les diferents realitats pastorals de Catalunya. 

La primera intervenció va ser a càrrec de Jaume Gubern, que ens va donar a conèixer, des de l’experiència personal, primer com a usuari i ara com a representant, els diferents agrupaments, la seva trajectòria i la seva presència en els barris més vulnerables de la ciutat. El seu testimoni va deixar pas a la Liria Román, directora del Secretariat Diocesà de Pastoral Obrera, que ens va parlar dels moviments per a adults ACO i MCA, tot parlant de les vivències durant el seu recorregut: primer al MIJAC, com a infant; a la JOC, com a jove; i ara des de la seva participació activa en la coordinació de grups d’adults. Les seves paraules van ser un testimoniatge de primera mà per fer veure com el treball fet per l’Acció Catòlica continua avui donant els seus fruits. Alhora són els mateixos membres els que s’ocupen de l’evangelització del seus companys de grup, assessorats per un consiliari que els acompanya vers metes comunes en el creixement de maduració cristiana.

La Carme Espinosa és una jove de la JOC (Joventut Obrera Cristiana), que com molts altres va participar durant la seva infantesa al MIJAC i després, essent ja membre de la JOC, ha seguit donant un cop de mà tot coordinant les activitats dels més petits i del seu propi grup de joves. Ens va exposar el camí realitzat personalment, com la intenció de continuar a partir d’ara en la següent etapa amb els grups d’ACO, però sense deixar mai de treure el nas en els grups més joves, que tant li han enriquit.

També hi era Mn. Miquel Álvarez, consiliari de la JOC, que ens va parlar del seu primer contacte amb aquest grup al barri de joventut, com d’aquesta nova crida del Senyor per acompanyar els joves a imatge de Jesús Pastor, coneixedor de les ovelles. I tot això, sense oblidar mai que són Joves, amb les seves pròpies inquietuds; que són Obrers, mereixedors d’unes condicions de treball dignes; i que són Cristians, moguts per Jesús a canviar els entorns on viuen.

Mn. Jordi Fontbona ha estat compromès des dels inicis del seu sacerdoci amb diferents grups però ara ja està jubilat. Ens va oferir el seu testimoni de vida com a treballador primer i després com a sacerdot. A hores d’ara continua col·laborant amb la seva experiència i coneixement de les realitats que envolten la vida de molts treballadors de la nostra societat i la nostra Església, per posar de relleu la seva dignitat de fills de Déu.

Després del torn de preguntes, la xerrada va finalitzar amb una invitació a no oblidar-nos ni descuidar mai la gent treballadora o necessitada de recursos, tot imitant el Crist Sacerdot i Pastor, com es presenta a la carta als Hebreus, que Mn. Fontbona insisteix a tenir sempre present.

Gerardo Vázquez
Etapa Propedèutica

El passat diumenge 19 de febrer vam celebrar al club esportiu Brafa, per segon any consecutiu, el torneig de sant Josep per escolans de tota la nostra diòcesi. La convocatòria va ser un èxit: 115 jugadors de 14 parròquies diferents formaven els 12 equips que competien en dues lligues, una per als més petits i l’altra per als escolans de més edat. Pel què sembla, aquesta activitat agrada als nostres escolans i es va consolidant. Tant de bo serveixi perquè facin experiència que no estan sols, que també hi ha altres nois com ells que serveixen a l’altar i els agrada el futbol!

A les 16:30 era l’hora prevista per començar el torneig. No obstant això, sempre arriba, a última hora, algun grup d’escolanets despitats amb el seu mossèn, que venen a lluitar pel trofeu. Com l’any passat, vam comptar amb la inestimable ajuda de seminaristes i amics del seminari, que es van oferir per fer d’entrenadors i àrbitres, per tal de garantir un bon desenvolupament del joc. Cada partit començava amb una pregària demanant a sant Josep vocacions pel nostre Seminari. Tot seguit, amb el xiulet de l’àrbitre, s’iniciava cada encontre.

Aquesta vegada vam gaudir de la presència del bisbe auxiliar Javier Vilanova, que amb la seva proximitat semblava tot un cercatalents. Durant el torneig va saludar moltes famílies i mossens que van assistir per encoratjar els seus. En acabar les eliminatòries, el bisbe Javier va fer una petita prèdica sobre sant Josep i va entregar els premis als guanyadors.

Com a club revelació va destacar la parròquia de sant Joan Baptista de Vilassar de Mar que, amb alguns escolans de la parròquia de sant Miquel Arcàngel de Molins de Rei, van ser els guanyadors indiscutibles de la lliga de petits. Els de santa Eulàlia de Vilapicina van repetir com a campions de la lliga dels escolans més grans. De moment no hi ha cap parròquia que els pugui fer ombra, caldrà esperar nous equips revelació…

La jornada va acabar amb un berenar-sopar al mateix complex esportiu que va servir també per agafar forces després de tres hores de futbol. Molts van voler fer-se la foto amb el trofeu al costat de l’estàtua de sant Josep, mentre uns altres ja pensaven en fitxatges per l’any vinent. Realment va ser una jornada molt familiar i viscuda. Tant de bo es pugui continuar duent a terme i serveixi com a estímul vocacional per a molts dels nostres joves!

Xavier Campmany
Etapa Configuradora

“Reuneix-los i banya’ls, pietat divina, en el mar tranquil de la teva bondat, de manera que, per allò inútil que esperen, no estiguin perdent més temps allò que tenen.” Així pregava santa Caterina de Sena pels ministres de l’Església. Ella, a través dels seus escrits i la seva especial intercessió, ha estat enguany la guia dels exercicis espirituals.

Com cada any, després d’acabar els exàmens del primer semestre, vam poder gaudir de sis dies de recés a la Casa Santa Elena de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona. Sempre hi estem molt a gust. El predicador va ser Mn. Pere Montagut, director espiritual del Seminari. La primera cosa que ens va dir va ser molt concreta: “No fem esport per estar en forma, sinó que ens posem en forma per poder fer esport.” D’aquesta manera, ens alertava de posar-nos al centre d’aquells dies. L’objectiu no era sentir-nos d’una determinada manera, sinó preparar-nos per la missió a la qual som cridats.

“No saps lluitar, però ets un lluitador”. Mn. Pere, partint dels escrits de Santa Caterina, ens va animar a descendir a la vall de la humilitat. Allà, en el coneixement sincer d’un mateix, podíem reconèixer Déu en nosaltres mateixos i viure de la seva Caritat. Personalment, puc dir que vaig descobrir una santa impressionant, tant per la seva doctrina espiritual com per la seva vida. Abans dels exercicis, Mn. Pere ens va recomanar una biografia novel·lada sobre ella: Al asalto del cielo, de Luis de Wohl. Llegint-la, em vaig adonar de la missió tan gran que el Senyor va confiar a Caterina en uns temps molt difícils per l’Església. Va ser un estímul per afrontar el meu últim semestre al Seminari i preparar-me bé per l’etapa pastoral, la darrera abans de l’ordenació. Avui vivim també en un context difícil pel cristianisme, i particularment per viure la vocació sacerdotal, per això em van animar molt unes paraules que van anar ressonant durant els exercicis: “Si no ho vols fer per tu, fes-ho per Mi”.

L’últim dia, vam tenir la sort de rebre la visita del nostre bisbe, el cardenal Joan Josep Omella. Ens va dir tres coses que podíem aprendre de santa Caterina: l’amor a la creu i al sacrifici, l’amor a l’Església, i que Déu ens estima gratuïtament per damunt de tot. Abans de marxar, vam visitar, com cada any, els monjos de Santa Maria de Solius. Allà vam tenir una petita sorpresa. Al retaule barroc de la capella del monestir vam trobar una escultura de santa Caterina de Sena, com si hagués volgut acomiadar-se personalment després d’aquells dies.

 

Javier Casals Pich-Aguilera
Etapa Configuradora

Els seminaristes de l’etapa d´introductori de Terrassa, Solsona i Barcelona vam tenir una convivència de tres dies al Monestir de l’Abadia de Montserrat després dels exàmens del primer quadrimestre. Vam arribar el dia 24 de gener al matí, per assistir a la Missa conventual dels monjos en el Santuari. Després de l’Eucaristia el monjo P. Josep Enric Parellada ens va explicar la història de la sagristia i del presbiteri.

Una altra experiència d´aquell primer dia va ser escoltar les oracions cantades de l’Escolania. A la tarda, havent dinat i descansat una estona, vam rebre una xerrada d’un altre monjo sobre la crida de Jesús als seus deixebles. Després de tenir un moment de pregària personal, vam resar junts el rosari i vespres amb la comunitat. Entre activitat i activitat ens va passar el primer dia volant.

El nostre segon dia de convivència, vam començar participant de les oracions del matí amb la comunitat de monjos. Després de l’’esmorzar vam anar a fer una passejada pels jardins del monestir, un espai tranquil que ajuda a elevar el cor al Creador. Vam concloure el matí celebrant l’Eucaristia en la Santa Cova de Nostra Senyora; va predicar Mn. David Álvarez, el nostre formador.

El dijous, havent participat dels oficis en la capella monacal, i després d’esmorzar, ens vam acomiadar de la Mare de Déu i dels monjos de Montserrat, amb el nord posat cap a Manresa per visitar la Cova.

Tenir temps d’esplai per conversar tranquil·lament amb els meus germans seminaristes va suposar un veritable enriquiment personal. En concret, m’agradaria destacar el resum que feia el nostre company Ignasi, seminarista de Terrassa, del conjunt d’aquesta experiència: “Muntanya serrada, la Mare de Déu ens ha mostrat més que mai que ens estima i ens vol a prop del seu Fill. Pau enmig de la gent, serenor posant una intenció benèvola en una espelma i fraternitat inquebrantable als peus de la Verge Bruna”. Fins a la pròxima!

Renatto Giovanny
Etapa Propedèutica