Categoria: Noticies

Per tercer any consecutiu, els seminaristes del bisbat de Sant Feliu de Llobregat juntament amb el nostre bisbe, Mons. Agustí Cortés, i el delegat Mn. Joan Pere Pulido vam realitzar la convivència d’estiu. Enguany la destinació escollida era fer una ruta per Galícia. Com a novetat: la participació d’un representant del clergat recent ordenat, Mn. Joan Francesc Cortès, amb l’anhel que pugui esdevenir tradició.

Per preparar l’escapada vam buscar diferents llocs d’interès per tal de poder conèixer una altra realitat eclesial. Alhora, però, tenint en compte les seves tradicions culinàries i el seu fantàstic patrimoni artístic i cultural. Tot sintetitzat en quatre dies.

Per començar aquests dies de convivència, vam tenir la sort de poder gaudir d’una visita guiada a la catedral de Santiago de Compostel·la, tant per l’interior com per les terrasses. Fascinava veure com aquelles pedres testimoniaven la fe de tants pelegrins que, al llarg del temps, havien arribat als peus de l’apòstol amb les seves il·lusions i peticions.

Per ampliar horitzons, el segon dia vam desplaçar-nos fins a l’extrem sud de les terres gallegues per poder visitar la catedral Santa Maria de la diòcesi de Tui-Vigo. Per arrodonir aquella jornada, vam tenir el plaer d’experimentar el do de l’acollida i la gratuïtat per part del bisbe d’aquella diòcesi, Mons. Luís Quinteiro. S’hi van sumar l’equip de formadors del seu seminari, encapçalat pel rector Don Ángel Carnicero, i d’un grup de seminaristes. Havent compartit el típic dinar gallec amb els amfitrions i fora de tota programació, Don Ángel ens va acompanyar a Baiona. Allà es conserva una rèplica de la caravel·la “La Pinta”, una de les tres naus amb les què Colom va arribar a les Amèriques.

Per descobrir el nord de Galícia ens vam desplaçar fins A Coruña. Allí, després d’haver celebrat l’eucaristia a la Col·legiata de Santa Maria i de veure’n el museu amb totes les peces d’orfebreria, vam poder gaudir de l’entorn marítim que es copsava des del Faro de Hércules. L’anècdota del dia: l’entrada d’un vaixell de la marina amb els mariners tocant el “Turuta”, marxa militar típica del carnaval vilanoví.

Per acabar aquesta convivència d’estiu vam visitar la capella de San Caralampio, situada a O Grove, on vam celebrar l’eucaristia. Després arrodoníem l’experiència gallega coneixent el món del musclo i de l’ostra i, com no, fent-ne un petit tast.

En acabar el viatge tot el grup coincidia en el mateix: han estat uns dies que han servit per reforçar els vincles entre nosaltres i amb el bisbe, tot coneixent l’Església que peregrina a Galícia i experimentant els dons de la gratuïtat, l’acollida i la fraternitat.

Josep Sellarés 
Etapa Pastoral

La peregrinación con la Hospitalidad de Lourdes de Barcelona estaba programada una vez finalizado el curso 2021-2022. Tuvo lugar en el mes de junio y nos sumamos los seminaristas de las etapas Propedéutico y Discipular. Para algunos de nosotros, como fue mi caso, se trataba de la primera experiencia mientras que otros ya repetían.

Los días previos a la salida se percibía en la sede de la Hospitalidad la ilusión desbordada por la peregrinación, tanto de los organizadores como de los hospitalarios y peregrinos, incrementada por la suspensión de los viajes al Santuario de los últimos años con motivo de la pandemia. Esta ilusión nos fue contagiada a los seminaristas que nos preparábamos para la salida en la reunión preparativa, en la cual se nos transmitió -especialmente a los nuevos participantes- la gran experiencia que estábamos a punto de vivir, y que tanto bien nos iba a hacer en nuestro proceso formativo encaminado hacía el ministerio presbiteral.

Llegado el día de salida, nos encontramos en la estación de Francia, donde se distribuían los autocares entre los diversos grupos, con sus hospitalarios y voluntarios. Ya en el trayecto pudimos vislumbrar la alegría, fraternidad y esperanza en una expedición ansiosa de encontrarse con la Virgen y sentir el consuelo de su manto durante los días venideros.  Aun con ganas de llegar cuanto antes al Santuario, no dejamos de disfrutar el viaje, especialmente en las diversas paradas del trayecto.

Llegamos a Lourdes por la tarde del día 23. Rápidamente nos instalamos y acudimos al Accueil, el hospital donde se alojaban los enfermos y peregrinos. Allí empezamos a prestar nuestro servicio junto a los demás voluntarios, algunos de ellos con años e incluso décadas de experiencia en esta peregrinación. Una vez acostados los peregrinos, los seminaristas acudimos, antes de irnos a dormir, a la última misa del día en la gruta de la Virgen.

Los días sucesivos, del 24 al 26, fueron intensos y sin tregua para el descanso, que parecía no necesitarse. Pese a las escasas horas de sueño, encontrábamos fuerzas para poder no solamente llevar a cabo las tareas de ayuda, sino disfrutar de ellas, a la par que de la compañía de todos los hermanos que la Providencia nos ponía en el camino.

Madrugábamos para acudir al servicio de sala asignado, donde ayudábamos a los enfermos para después acudir a los actos y celebraciones previstas: la misa con la Hospitalidad, la procesión de antorchas, la exposición del Santísimo o la misa internacional son momentos de oración que voluntarios y peregrinos gozamos con intensidad.

Pasamos los días de peregrinaje compartiendo una gran experiencia, que finalizó el último día con una paella fraterna, música y baile posterior, donde celebramos toda la experiencia vivida.

El Santuario de Lourdes y los peregrinos suponen una luz de esperanza para nuestros atribulados días: bajo el amparo de la Virgen, el Señor se hace presente de forma especial y a través de los más necesitados.

Raul Tornavacas
Etapa Discipular

El divendres 20 de Maig vam tenir el goig de rebre al Seminari a dos “germanets” de la Comunitat de l’Anyell. En Lucas i en Carles pertanyen a la única fraternitat masculina present a Barcelona. Viuen al costat de la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. La seva missió és senzilla: «una humil presència d’oració, de celebració de la Paraula i de la Eucaristia, d’Adoració i d’amistat amb tothom i, en particular, amb els més pobres».

Després de dinar, ens vam reunir tots a la nova llar. El germanet Carles, natural de Terrassa, va explicar la seva vocació. Quan era petit, va marxar de missions al Japó amb la seva família. Allà va viure la major part de la seva vida. En tornar a Barcelona per fer els estudis universitaris, va conèixer la Comunitat de l’Anyell. Després d’un sopar amb els “germanets”, Déu li va posar al cor el desig d’entregar la seva vida en aquesta congregació. El vam veure molt content d’haver dit que sí al Senyor.

Tot seguit, el “germanet” Lucas ens va explicar amb més detall el carisma de la congregació. Realment, és una història molt bonica. La Comunitat de l’Anyell té la peculiaritat de tenir una fundadora dominica i un fundador franciscà. Tots dos, seguint la crida del Concili Vaticà II, cercaven el «retorn continu a les fonts de tota vida cristiana i a la primera inspiració dels instituts» (Perfectae Caritatis, 2). L’any 1981, el bisbe de Chartres va reconèixer la seva fundació. Al 1983, fou reconeguda pels dominics com un nou rebrot de la seva ordre. D’aquesta manera, naixien com a nous mendicants al cor de l’Església. Avui són 160 germanetes i uns 30 germanets arreu del món.

Al final de la trobada, ens van explicar diverses anècdotes de la seva vida al barri gòtic. Viuen del que la gent els dona. Per això, es dediquen a trucar a les cases per aconseguir alguna cosa per menjar. D’aquesta manera, reviuen l’experiència de Jesús, que truca a la porta tot buscant ser acollit. Com Ell, experimenten ser acollits, però també ser rebutjats… Ens van parlar amb molta alegria d’una musulmana que feia poc els havia donat de menjar. A més, els va convidar a tornar quan volguessin. Per al Lucas, la providència consisteix en això: Déu crida al cor i l’home respon amb la seva llibertat.

Que els germanets hagin estat tant de temps a la nostra ciutat també és molt significatiu. Malgrat les dificultats, hi ha moltes persones que continuen responent quan Jesús truca a la seva porta. Això, als seminaristes, també ens omple d’esperança.

El dia 10 de maig, un grup de dotze seminaristes vam tenir l’oportunitat d’assistir al partit entre el Barça i el Celta al Camp Nou. Després que mesos enrere alguns seminaristes haguessin visitat el camp de l’Espanyol a Cornellà també en un partit de Lliga, ara era el torn perquè els culers del Seminari poguessin celebrar el seu barcelonisme a l’estadi del seu equip.

Aquesta vegada també ens va acompanyar mossèn Salvador, però no tan sols en qualitat de rector del Seminari, sinó com a autèntic aficionat culer. No tenen l’honor de poder dir el mateix els seminaristes pericos, malgrat es puguin consolar veient el record institucional de la seva visita a l’RCD Stadium decorant a la nova llar. Ara bé, per no desaprofitar cap ocasió per estrènyer la fraternitat amb els nostres germans de l’Espanyol, els barcelonistes vam acceptar que s’unís a la nostra expedició en Josep Adolf, que és actualment un dels més enfervorits seguidors de l’equip rival al Seminari.

Futbolísticament, vam gaudir d’un partit plàcid amb una victòria relativament fàcil del Barça, però no per això vam celebrar amb menys intensitat els tres gols del nostre equip, obra de Memphis, el primer, i d’Aubameyang, el segon i el tercer. En definitiva, una nit de festa culer seminarística arrodonida per un triomf merescut del Barça.

El pasado domingo 8 de mayo tuvo lugar la ordenación presbiteral de Mn. Joan Francesc Cortès i Ribot en la Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, celebrada por el Sr. Obispo Agustín Cortés.

Celebración llena de gran emotividad y solemnidad.

La celebración sacramental del orden sacerdotal tiene un carácter solemne y supone el paso del diaconado al sacerdocio y la entrada al presbiterado, para ejercer el ministerio sacerdotal en una comunidad particular.

Precisamente, el Sr. Obispo Agustín nombró a Mn. Joan Francesc Vicario de la catedral-parroquia de Sant Llorenç.
La ceremonia fue musicada por la Coral del Seminario y un coro profesional, formado por algunos compañeros que habían trabajado en el ámbito musical con el ordenando. Momentos como la procesión de entrada, el Gloria, las letanías, el rito de vestición, el Ofertorio o la Consagración, estuvieron siempre acompañados de grandes piezas musicales. Todo fue preparado al mínimo detalle, para convertirla en una celebración inolvidable.

Los momentos más emotivos y de complicidad los tuvo con su familia. Especialmente, a la hora de recibir la bandeja con las nuevas estola y casulla de manos de sus sobrinas. Otro momento también neurálgico fue cuando sus padres acercaron la patena y el cáliz al Sr. Obispo, para que, conforme el ritual, se los entregase al nuevo sacerdote.

Tras el rito de ordenación sacerdotal

Ya ordenado, como nuevo miembro del presbiterio diocesano, recibió el abrazo fraterno de todos los sacerdotes. Tras la oración de postcomunión, Mn Joan Francesc leyó unas palabras de agradecimiento. Al recordar su población de origen en Mallorca, Manacor, se emocionó hasta casi perder el habla. También agradeció con afecto a todos aquellos que lo han acompañado a lo largo de su formación.

Su primera misa, al día siguiente, lunes 9 de mayo, fue en la Basílica de la Purísima Concepción y de Nuestra Señora Asunción. El día 25 de mayo, celebró su primera misa en el Seminario Conciliar de Barcelona, que siempre es un motivo de alegría para todos los seminaristas.

Un paso trascendental, el sacerdocio

Este paso del diaconado al sacerdocio es el inicio de una etapa que dura toda la vida. Es aquello para lo que nos preparamos todos los seminaristas durante los años de formación en el Seminario. Mn. Joan Francesc no podrá dejar de mirar en retrospectiva a esta comunidad que nos acompaña para dar un sí a Dios definitivo.

Pero hasta que no llega ese preciso momento, no te das cuenta del todo de lo grande que es. Esta es mi percepción al estar también en un cambio de etapa. Pasaré de la etapa configurativa a la pastoral, con vistas a recibir el diaconado. Siento un gozo indescriptible al ver un nuevo sacerdote que ha aceptado la voluntad de Dios sin reservas y para la eternidad.

¡Que Dios le guíe en el camino que ha aceptado, para ser un buen sacerdote y apóstol!

Manuel Sagrado Corazón Rodríguez Garrido
Etapa Configurativa

Corpus del 14 al 18 de juny de 2022, amb l’ou com balla i una catifa floral

 

Per primera vegada, al claustre de Sant Miquel del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) es podrà visitar, del 14 al 18 de juny, l’ou com balla i una catifa floral inspirada en un dels vitralls de la capella de la residència de Sant Josep de la Muntanya del SCB, disseny de Llucià Navarro, “Jo soc el Pa de Vida”.

Les institucions que desenvolupen els seus serveis a l’Església al SCB impulsen la celebració de Corpus com a festa popular. I se suma a la tradició de nombrosos claustres, patis i jardins que es guarneixen amb flors i cireres aquest dies.

Amb aquesta tradició, tan arrelada a la nostra ciutat, Barcelona, s’obre l’edifici per apropar-lo a la ciutadania, mostrar-ne el patrimoni, la vida acadèmica i de serveis que s’ofereixen, per prendre consciència que “el cor de la Diòcesi” batega amb ritme.

 

L’horari de visita és de dimarts a divendres de 9 a 20 h i dissabte de 9 a 13:30 h, accés lliure

 

Les institucions participants

Ateneu Universitari Sant Pacià

Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona

Centre de Pastoral Litúrgica

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona

Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de Barcelona

Servei d’Acompanyament en el Dol i la Malaltia de Barcelona

Servei Diocesà per al Catecumenat de Barcelona

Seminari Conciliar de Barcelona

 

Festa popular i litúrgica

L’ou com balla ens ensenya la màgia de la senzillesa. Aquesta manifestació, pròpia de la festa de Corpus barceloní, ha esdevingut amb el pas dels anys un símbol de la identitat festiva de la ciutat. Els elements de l’ou com balla són l’ou, l’aigua i l’abundor de flors, tots tres amb interpretacions simbòliques de fecunditat i regeneració, pròpies de l’estació primaveral en plena vitalitat. Popularment, l’ou com balla representa la Sagrada Forma dins una rica custòdia ornada amb pedres precioses.

És difícil de precisar-ne l’origen. Sembla que ja hi era l’any 1440, i això es dedueix d’una anotació dels llibres de contes de l’obreria de la seu. Segons aquesta anotació, el claustre de la Catedral de Barcelona va rebre l’encàrrec d’arranjar la capella per la diada de Corpus i, a més, s’hi registra el cost d’una partida d’ous per al brollador. A l’hora de cercar-ne l’origen, també hem de tenir presents les similituds entre l’ou com balla i els jocs d’aigua que feien els musulmans en els brolladors dels patis interiors. Un d’aquests jocs consisteix justament a fer gronxar una piloteta sobre el raig d’aigua d’una font.

El brollador del claustre de la Catedral de Barcelona i la Casa de l’Ardiaca són els indrets tradicionals on trobarem l’ou com balla. Actualment es pot veure en més patis d’edificis històrics i singulars de Barcelona. Aquest impuls de la diada de Corpus com a festa ciutadana ens posa a l’abast un seguit d’ous balladors que ens conviden a sortir al carrer i a passejar pels racons més bells de la ciutat. Enguany, el claustre de Sant Miquel del SCB s’ha volgut sumar a la llista de patis i claustres d’encís on l’ou balla a la font.

Per a més informació: Quiteria Guirao 627 562 934 – 933 022 235

El diàleg entre la fe i la cultura – o, fins i tot, la seva interrelació – és important a la formació dels seminaristes. Els artistes, a qui Pau VI encomanà “vetllar per la bellesa del món” i la veritat, ens ajuden a reconèixer amb les seves creacions al Creador. El 22 de març, el Seminari de Barcelona va rebre la visita de Guido Dettoni della Grazia, escultor italià arrelat a Catalunya, acompanyat del poeta Carles Duarte.

L’escultor va començar explicant la seva obra artística, que barreja tant l’aspecte visual com el tàctil. Les seves escultures, com la famosa “Maria”, estan pensades per poder cabre a les mans, de manera que a l’experiència dels ulls s’hi suma la del cos sencer. “Aquesta mida”, declarà, “permet que allò que hom explica i crea pugui contenir-se, ser subjectat i comprès del tot, en la seva materialitat”. Aquesta concepció tan manual i física és fonamental per entendre les seves obres religioses més famoses, com “Maria”, la “Creu de Betlem” o la del “Peregrí”: Déu, qui creà i manté el món sencer, es feu petit per poder cabre als braços de la seva mare. La Mare, assumpta, es fa petita per cabre a les nostres mans, i tot agafant-la, ens adonem que és realment ella qui ens té a les seves.

Duarte, autor de poemes que acompanyen més de 10 obres de Dettoni, va oferir les seves pròpies claus interpretatives: “Aquestes escultures mostren que el fet espiritual segueix ben viu al món de l’art”. Els seminaristes presents van poder contemplar i experimentar l’original “Maria”, del qual provenen les milers d’estàtues que circulen pel món. La figura, sinuosa i suau, canvia de significat a mesura que hom la contempla des de diferents angles. Mirada de front, la figura agenollada ens remet a l’Anunciació; un lleuger gir ens fa veure una dona duent son càntar a la font, reminiscència de la vida a Natzaret; un altre subtil canvi i veiem la Mare de Déu embarassada, i un altre gir encara ens fa veure la Presentació; de costat, tot esdevé un colom blanc, l’Esperit. Amb tot, aquest llistat de possibilitats no esgota el significat. Com l’artista explica, “Maria, mediadora, apunta al Senyor i quan ho assoleix va empetitint, fins que cap a una mà”.

El caire internacional de l’obra escultòrica la fa veritablement catòlica: L’estàtua “Maria” pot ser contemplada a Assís, a l’església de Santa Maria delle Rose, així com a Singapur i altres esglésies del món. Una de les últimes creacions de Guido Dettoni, “Resurrecció”, va ser presentada al Seminari Conciliar de Barcelona, en presència de les autoritats del mateix i de l’artista, abans de ser enviada a Singapur, a l’església de Sant Ignasi.

Al final de l’exposició, Dettoni, Duarte i els seminaristes van anar a la nova llar Gimeno, on van gaudir d’un col·loqui més informal abans d’acomiadar-se. Pot trobar-se més informació sobre les escultures i tot allò que les contextualitzen a la web de l’artista, https://guidodettoni.com/

Els dies 19 i 20 de març vam celebrar la solemnitat de San Josep, patró del Seminari, i dels seminaristes d’arreu del món. Per aquest motiu, els dies previs a la solemnitat ens vam reunir els tres seminaris de Catalunya: el Seminari Interdiocesà, el Seminari de Terrassa i el de Barcelona. La jornada va començar la tarda del dijous 17, quan ens vam reunir els tres seminaris a l’escola Viaró, a Sant Cugat, per veuren’s les cares a un campionat de futbol i ping-pong.
El torneig de futbol va començar amb partits entre els quatre equips que competien, dos de Terrassa i dos de Barcelona (amb algun integrant del Seminari l’Interdiocesà). Van ser partits molt renyits, on els porters van jugar un paper fonamental, ja que van haver-hi pocs gols. Finalitzats ja els partits de la lligueta inicial, van quedar aparellats un equip de Barcelona contra un de Terrassa en ambdues eliminatòries de semifinals. Després de partits cada cop més intensos, va arribar a la final un equip de cada seminari: la gran final seria Barcelona contra Terrassa!La final va quedar tan igualada que els de Terrassa van empatar en l’últim minut un partit que estava 1-0 a favor de Barcelona des del començament de la primera part. La ronda de penaltis, tensa com sempre, va concloure amb una victòria dels de Terrassa, que van aconseguir marcar els seus 3 xuts, mentre que Barcelona va fallar-ne l’últim.

En canvi, en el torneig de ping pong, on també van jugar integrants dels tres seminaris, es va arribar a la final amb només seminaristes barcelonins. Clarament es van notar totes les hores de pati passades a les taules de ping pong que tenim al Seminari!
Tot va quedar entre companys, i en acabar els partits, ens vam dirigir plegats cap al Seminari de Terrassa, situat a Valldoreix. Vam celebrar l’Eucaristia tots junts, presidida pel bisbe de Terrassa, Mons. Salvador Cristau. El sopar va concloure amb l’entrega de premis esportius: Barcelona guanyà tots dos premis de ping-pong, així com el premi al millor jugador invidiual de futbol i el Premi Zamora a millor porter: aquest últim se’l va endur Edu Mata, “El Pulpo”, de l’etapa configurativa i amb molta carrera futbolística per endavant.

Tot just quan pensàvem que ja estava a punt de finalitzar la vetllada, els terrassencs ens van sorprendre amb un carretó ple de llaminadures i altres dolços per acompanyar una immensa font de xocolata. Finalment, amb unes paraules finals dels tres rectors dels diferents seminaris i encomanant-nos a Sant Josep, ens vam despedir i cadascú a casa seva i Déu a la de tots.

Al dia següent, divendres, vam tenir una tarda ocupada. Mentre alguns vam anar a visitar el vaixell militar Juan Sebastián Elcano, ancorat a Barcelona, d’ altres es van quedar a preparar la vetlla per les vocacions que celebràvem per la tarda. Acabada aquesta vam sopar amb els nous (en aquell moment futurs) diaques de la Diòcesi, i tot seguit es va mantenir un diàleg amb un sacerdot ortodox, el Pare Aurel Bunda. El P. Aurel va aclarir preguntes sobre el conflicte entre Russia i Ucraïna, explorant les seves arrels en part teològiques i les possibles conseqüències.
Ja per acabar, dissabte celebràrem laudes solemnes a la capella del seminari i tot seguit vam anar a la catedral per acompanyar així els nous diaques, Fernando Gilabert, Jaime Moya i Iñigo Idelfonso. El goig de l’ordenació va ser prolongat amb un piscolabis als claustres del nostre edifici, abans que tots els seminaristes ens dirigíssim a les nostres parròquies per, com és tradició, donar el nostre testimoni vocacional… I, per què no, descansar després de tres dies tan intensos!

Pau Camacho
Etapa Discipular

 

PRIMERES VESPRES DE SANT JOSEP

 

V. Sigueu amb nosaltres, Déu nostre.
R. Senyor, veniu a ajudar-nos.
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.

 

SALMÒDIA

Ant. 1. Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat el Messies.

Salm 112

Servents del Senyor, lloeu-lo,*
lloeu el nom del Senyor.
Sigui beneït el nom del Senyor,*
ara i per tots els segles.
Des de la sortida fins a la posta del sol*
lloeu el nom del Senyor.

El Senyor és excels als ulls de tots els pobles,+
la seva glòria s’eleva més enllà del cel.*
¿Qui és com el Senyor, el nostre Déu?
Té molt amunt el seu tron,*
i des d’allí s’inclina
per veure el cel i la terra.

Aixeca de la pols el desvalgut,*
treu el pobre de la cendra,
per asseure’l entre els poderosos,*
els poderosos del seu poble.
La qui vivia estèril a casa,*
la fa mare feliç amb els fills.

Glòria

Ant. 1. Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat el Messies.

Ant. 2. Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un home que es deia Josep.

Salm 145

Lloa el Senyor, ànima meva.+
Lloaré el Senyor tota la vida,*
cantaré al meu Déu mentre sigui al món.

No confieu en els homes poderosos,*
homes que són terra, incapaços de salvar:
quan exhalen l’esperit, tornen a la terra,*
i aquell dia es desfan els seus plans.     __

Feliç l’home que troba ajuda en el Déu de Jacob;*
espera en el Senyor, el seu Déu,
que ha fet el cel, la terra i el mar,*
i tot el que es mou en aquests llocs;

el Senyor, que es manté fidel per sempre,+
fa justícia als oprimits,*
dóna pa als qui tenen fam.

El Senyor deslliura els presos,*
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts,*
el Senyor estima els justos;

el Senyor guarda els forasters,+
manté les viudes i els orfes,*
i capgira els camins dels injustos.

El Senyor regna per sempre,*
és el teu Déu, Sió, per tots els segles.

Glòria.

Ant. 2. Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un home que es deia Josep.

Ant. 3. La mare de Jesús, Maria, promesa amb Josep, abans de viure amb ell, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.

Càntic Ef 1, 3-10

R/ Beneït sigueu, Pare nostre, que ens heu beneït en el Crist.

Beneït sigui el Déu i Pare
de nostre Senyor Jesucrist,+
que ens ha beneït en Crist*
amb tota mena de benediccions espirituals
dalt del cel. R/

Ens elegí en ell abans de crear el món,*
perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. R/

Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist,*
segons la seva benèvola decisió, R/
que dóna lloança a la grandesa dels favors*
que ens ha concedit en el seu Estimat. R/                    ­__

En ell, hem estat rescatats
amb el preu de la seva sang.*
Les nostres culpes han estat perdonades. R/
La riquesa dels favors de Déu
s’ha desbordat en nosaltres,+
Ell ens ha concedit*
tota aquesta saviesa i penetració que tenim. R/

Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola
que havia pres,*
per executar-la quan els temps fossin madurs:

Ha volgut unir en el Crist tot el món,*
tant el del cel com el de la terra. R/

Glòria R/

Ant. 3. La mare de Jesús, Maria, promesa amb Josep, abans de viure amb ell, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant.

LECTURA BREU                                                               Col 3, 23-24

En qualsevol treball, poseu-hi tota l’ànima. Feu-ho pel Senyor, no pels homes, sabent que la vostra recompensa serà l’herència que rebreu del Senyor. L’amo que vosaltres serviu és el Crist.

RESPONSORI BREU

1. El just creixerà com un lliri.
   R. El just creixerà com un lliri.
   V. Florirà eternament davant del Senyor.
   R. Creixerà com un lliri.
   V. Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
   R. El just creixerà com un lliri.

CÀNTIC DE MARIA

Ant. Aquest és el servidor fidel i prudent, a qui el Senyor confià la seva família.

Càntic Lc 1, 46-55

PREGÀRIES

Invoquem Déu, de qui rep nom tota família en el cel i en la terra, i supliquem-li:

Pare sant, que revelàreu a sant Josep el misteri de Crist, amagat des de tota l’eternitat,
—       feu que reconeguem millor el vostre Fill com a Déu i home.

Pare del cel, que alimenteu els ocells i vestiu d’herbes el camp,
—       concediu a tothom el pa de cada dia i el pa celestial.

Creador de totes les coses, que confiàreu la vostra obra a les nostres mans humanes,
—       feu que els treballadors puguin fruir dignament del fruit del seu treball.

Déu de tota santedat, que voleu que tots els homes siguin justos,
—per intercessió de sant Josep, feu-nos caminar en la vostra presència i agradar-vos en tot.

Aquí es poden afegir altres intencions.

Pel vostre Fill, amb la seva mare Maria i amb sant Josep,
—       sigueu benigne i misericordiós amb els agonitzants i els fidels difunts.

Perquè som membres de la família de Déu, gosem dir: Pare nostre.

ORACIÓ

Déu totpoderós, vós confiàreu les primícies dels misteris de la salvació humana a la fidel custòdia de sant Josep; feu que, per la seva intercessió, la vostra Església els conservi fidelment i els porti a plenitud. Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.
R. Amén

 

El dilluns 7 de març ens van venir a visitar en Marcos Agudo i en Miquel Blanch, membres de l’equip organitzador de la Campanya “40 dies per la Vida” a Barcelona.
Havent participat de la Santa Missa i, acabats de sopar, van voler compartir amb els seminaristes la seva experiència encomanadora i el seu testimoni engrescador a la llar comunitària. Allà es van presentar com a pares de família, deixebles de Jesucrist i cristians convençuts del grandíssim regal de la Vida – do primer i més sagrat que hem rebut de Déu, causa de la seva lluita fins les últimes conseqüències.

Ens va comentar en Miquel la nefasta situació que vivim actualment: l’últim any s’han realitzat més de 50 milions d’avortaments a nivell mundial. En comptes de reivindicar-ho, la gent roman en silenci. A Europa ens hem acomodat tàcitament a aquesta penosa situació.
Davant d’això, les millors armes que tenim són la denúncia, amb la pregària i el dejuni. Aquest és el sentit de la campanya “40 dies per la Vida”. I ara, amb la Quaresma, comencen una nova campanya que promou el dejuni i l’oració, davant les clíniques situades als carrers Anglí i Dalmases (zona alta de Barcelona). Cal viure-ho tot en comunitat i de manera pacífica, per demanar a Déu que s’acabi amb la barbàrie de l’avortament.

“Hemos venido para llamar a vuestra puerta, porque necesitamos vuestra ayuda”, ens insistia en Marcos. “Nuestro objetivo es acabar con el aborto en Barcelona y que la campaña llegue a las 7 clínicas que hay en la ciudad. (…) Este es nuestro objetivo, pero nos hacen falta manos. (…) Ahora mismo, por falta de voluntarios, solo podemos cubrir dos clínicas”.
Són molts els efectes positius que aquestes campanyes estan tenint allà on es realitzen: bebès i mares que se salven, tancament d’avortoris, empleats que pleguen, usuaris que surten conscienciats, i tants altres efectes que segur que s’escapen de la nostra percepció.

Per altra banda, ens exhortaven que no tinguéssim por de les noves lleis que amenacen els grups pro-Vida. El Miquel comentava que si ha d’anar a la presó per aquest motiu valdrà la pena, i que, a més, potser serà una manera de donar encara més veu perquè la gent s’adoni de la situació.
Cal comentar que, al llarg d’aquests anys, han sorgit torns d’adoració nocturna per la Vida: una vegada més l’oració és la resposta. No amaguen la certesa en afirmar que aquí rau el motor de tota l’activitat que estan realitzant.

Per concloure, els seminaristes vam poder fer algunes preguntes i vam acabar amb la pregària de completes. El Marcos i el Miquel van marxar molt agraïts per l’acollida que els va rebre i acomiadar en família.

Josep Maria Batlle Prats
Etapa Propedèutica