Categoria: Noticies

Divendres passat 23 d’octubre, els alumnes del curs propedèutic vam tenir l’oportunitat de visitar el Museu Geològic del Seminari de Barcelona, en el marc de les activitats culturals i de coneixement de la diòcesi que realitzem cada setmana. Fundada en 1874, aquesta és l’única institució científica de l’Església a Barcelona, i disposa d’una col•lecció pròxima a les 85.000 entrades fòssils de tots els períodes geològics, així com d’una biblioteca especialitzada amb 14.000 títols.

El museu està dedicat principalment a la paleontologia, especialment d’animals invertebrats, i és considerat per la comunitat científica com un dels principals centres d’estudi de la seva especialitat a nivell mundial.

El Museu Geològic està dirigit des de l’any 1991 per Sebastián Calzada, sacerdot (primer de tot, tal com ens va recordar) i doctor en geologia, que ens va acollir amb la seva característica espontaneïtat i el seu bon humor, i ens va introduir en la llarga història d’aquesta institució centenària.

Aquesta introducció històrica va servir de preàmbul a una intensa visita guiada per les principals vitrines del museu, on vam poder contemplar des de l’icònic esquelet complet d’un mastodont, fins alguns dels més de 700 holotips (exemplars tipus que serveixen com a material per a descriure una nova espècie) presents en el museu.
Més enllà de l’interès específic pels exemplars del museu, la visita ens va servir, als alumnes del curs introductori, per a introduir-nos en una qüestió fonamental del nostre temps: la relació entre la ciència i la religió. Tal com va apuntar insistentment el pare Calzada en diverses ocasions, la religió no “tem” la recerca científica, ni tan sols en una ciència tan lligada a l’estudi de l’evolució de les espècies com és la paleontologia.

Fe i ciència no sols no es contraposen, sinó que són complementàries, perquè les dues es dirigeixen a la trobada de la veritat, cadascuna des del seu àmbit i amb la seva específica capacitat d’explicar la realitat. Ambdues segueixen camins que acaben confluint i l’una possibilita a l’altra, perquè la ciència només és possible en un món en el qual es pressuposi un ordre.

I darrere de l’ordre hi ha sempre una intel•ligència ordenadora.

Joan Xipell Font

En començar el mes d’octubre, ja iniciat el curs juntament amb la labor “missional” de les comunitats cristianes, vam celebrar el passat diumenge dia 18 una Jornada Mundial per l’Evangelització dels Pobles, el DOMUND, dia en que l’Església universal prega pels missioners i col•labora per les missions.

Al seminari, el dia 21 d’octubre, ens van visitar dos missioners de l’IEME (Instituto Español de Misiones Extranjeras), societat de vida apostòlica formada per preveres diocesans espanyols, els quals s’hi troben incardinats en les seves respectives diòcesis, però es dediquen al llarg d’un període de temps o tota la seva vida, a la missió ad gentes, portant la Bona Nova a llocs on encara no ha estat anunciada, i ajudant i acompanyant comunitats cristianes ben diverses. Són testimonis de la fe i l’esperança en Jesucrist i del seu projecte de salvació. Actualment l’IEME es troba present a 12 països arreu del món.

Vam tenir al vespre la celebració de l’eucaristia, seguit del sopar comunitari i finalment la xerrada amb el testimoni dels dos missioners. Primer es va presentar el padre Luis Carlos Rilova, nascut a Burgos, que va entrar al seminari a l’edat dels tretze anys i s’ordenà com a prevere diocesà l’any 1996. Durant el temps de seminari, a través de testimonis, la preocupació pels més necessitats i les convivències d’estiu de seminaristes per part de l’IEME, nasqué la seva inquietud per les missions. Després de nou anys de servei a la seva diòcesi com a prevere, s’associà a l’IEME i va ser destinat el 2007 com a missioner a Zimbàbue; amb un temps d’iniciació de tres anys per aprendre l’idioma, la cultura i el territori, s’hi ha encarregat ja de més de 22 comunitats, acompanyant persones i comunitats amb paciència i perseverança, en una població on tan sols el 3% és catòlica.

Després ens va donar el seu testimoni el missioner Miguel Ángel Aragón, nascut a Cuenca, qui sent la vocació com a prevere a l’edat adulta, orientant-la en la seva dimensió missionera apropant-se a la figura de Sant Francesc Xavier. Un cop ordenat prevere diocesà a Cuenca, s’associa anys després a l’IEME, per anar de missió al Japó, concretament a Osaka on ha estat vint-i-vuit anys, amb una cultura on fer-se cristià no és gens fàcil, donada la complicació que crea en l’entorn familiar.

Ha estat una trobada fraterna i enriquidora, que ens ha ajudat a conèixer i profunditzar en realitats missioneres de la nostra Església, les quals hem de tenir present en la nostra pregària i col•laborar també a través dels mitjans materials, perquè es pugui mantenir aquesta acció de poder fer arribar l’Evangeli i l’amor de Déu a tots els indrets del món.

Armand, etapa discipular (1r de filosofia)

La tarda del diumenge dia 11 d’octubre, a la Catedral del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el Xavier Montané Blázquez i el Samuel Gutiérrez Aparcero rebien l’ordenació diaconal de mans del bisbe titular de la diòcesi, Mons. Agustí Cortés.

Va ser una celebració joiosa a nivell eclesial, també per les famílies i per totes les persones que acompanyaven els dos ordenands; tanmateix va estar marcada per la pandèmia del Coronavirus que actualment encara va causant estralls a nivell mundial; en conseqüència, trobàvem una nau central que, marcada per les restriccions d’aforament establertes pel poder civil, no podia acollir a totes les persones que els hi hagués fet il•lusió poder acompanyar als dos futurs diaques. Coneixedors d’aquesta limitació, ambdós seminaristes es van voler fer presents en les comunitats que els havien acollit durant el seu procés de seminari en forma de vetlla de pregària.

A més, des de la delegació de mitjans de comunicació del bisbat de Sant Feliu van oferir la celebració en directe per les xarxes socials.

Els candidats al diaconat van estar acompanyats per les respectives famílies, amics i amigues, com també per una representació de la feligresia que els ha vist créixer en la vocació; els seus rectors de parròquia, preveres referents en la vida pastoral que actualment exerceixen; l’equip de formadors del Seminari Conciliar de Barcelona, casa que els ha acollit durant el seu procés de formació; també per altres preveres amb els quals han compartit algun moment del seu procés vocacional; i finalment amb els companys seminaristes, una representació dels quals conformaven la formació coral que va acompanyar la celebració, juntament amb l’organista, el trompetista i l’animador dels cants.

Malgrat totes les mesures prudents que s’havien de prendre, es va viure amb joia una celebració que de ben segur recordaran. La frase representativa que escollien per afrontar aquest ministeri que se’ls hi va confiar era: “Serviu el Senyor amb alegria”, una alegria arrelada al mateix Jesús que els envia a servir la petita porció del Poble de Déu que els hi ha estat encomanada, per tal de continuar configurant-se a Ell com a bon Pastor i esdevenir, en un futur, preveres de l’Església que peregrina al bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

Josep Sellarés Mestre
Seminarista del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4t de Teologia

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè és un dia molt especial pel Seminari. A part de ser la Patrona de la nostra diòcesi, és una advocació que s’avé de manera particular a l’estat de vida dels seminaristes. “Dels captius Mare i Patrona”: el començament dels goigs dona peu a la mítica broma de la “captivitat del Seminari”, una manera d’afrontar amb humor la renúncia que demana el fet d’ajustar-se a una vida comunitària de pregària, convivència i estudi.

Això sí, tots sabem que aquestes petites renúncies – presents en tota vocació cristiana – ens alliberen de la nostra vertadera captivitat: el nostre orgull i egoisme. En aquest veritable sentit, un any més ens hem acollit a la protecció de la nostra Mare i Patrona.

Començament “com cal”

El lema implícit, a partir del vespre del dimecres 23, va ser: “això s’ha de celebrar com cal”. Com no, aquest esperit queda reflectit principalment a les celebracions litúrgiques, no en detriment d’altres activitats, sinó, com veurem, promovent-les i fonamentant-les en una vertadera alegria. Vam començar celebrant Vespres solemnes a la capella del Seminari, tot cantat i molt maco. Hem d’agrair en aquest sentit l’esforç que fan els nous organistes, Santi i Joan, per mantenir el nivell musical.

Cinema i alpinisme gastronòmic

A partir d’aquí, com dèiem, va quedar oberta la veda per tota mena de plans que es van anar proposant sobre la marxa. Un grupet vam poder anar al cinema a veure la pel•lícula “Unplanned”. Realment va ser providencial poder descobrir la vida d’Abby Johnson, un veritable testimoni d’alliberament dins d’una realitat tant dura com és l’avortament. Ens va fer més conscients de la captivitat que pateixen avui moltes mares, a qui només s’ofereix, com a sortida d’una crisi, el que realment és un veritable calvari. Vam acabar el dia fent unes pizzes a la parròquia del Remei, gentilesa de Mossen Pere.

El dijous va haver dos plans possibles per residències. D’una banda, dinar a la parròquia de Mossen David, a les Planes, on van poder anar alguns seminaristes de la residència de Sant Josep Oriol. D’altra banda, uns quants de la residència de Sant Josep de la Muntanya vam anar d’excursió amb Mossen Bernat. En resum, podríem dir que vam quedar en balanç calòric a zero. Tot el que vam cremar pujant el “Matagalls Xic”, ho havíem adquirit al gran esmorzar que ens van preparar Santi, Fernando i Guillem, i recuperat al – perquè no – també gran dinar.

Eucaristia i sopar

El colofó de la festa va ser l’Eucaristia a la Basílica de la Mare de Déu de la Mercè. A causa de la situació sanitària, era preferible no assistir a la Missa major del matí. Per això, el P. Fermín Delgado, rector de la Basílica, ens va convidar a celebrar la Missa de set, al vespre, cosa que vam agrair. Mossen Salvador, a l’homilia, va afirmar que Jesucrist sempre ens acompanya, i ens crida i ens necessita per continuar la seva mateixa missió avui, quan molts germans nostres clamen per ser alliberats de tants tipus d’esclavatges. Va ser un bon impuls per començar el curs amb força, amb ganes de deixar-nos formar molt bé pel Senyor. Finalment, vam sopar tots junts – en grups de sis – a la Plaça Reial, on es va crear un ambient molt maco, i la Mare de Déu ens va alliberar del peix amb una bona hamburguesa!

Autor: Javi Casals Pich-Aguilera, 3er curs

El Seminari Conciliar de Barcelona inaugura el nou curs 2020-2021 amb nous docents i nous estudiants de diferents trajectòries professionals i personals.

El Seminari Conciliar de Barcelona ha començat el nou curs amb un nou equip de formadors i amb vuit nous candidats al sacerdoci, sis de l’arxidiòcesi de Barcelona i dos de la diòcesi de sant Feliu de Llobregat. La inauguració oficial del curs va tenir lloc el passat dijous 10 de setembre. L’arquebisbe de Barcelona, Card. Joan Josep Omella acompanyat pels dos bisbes auxiliars de Barcelonam Mons. Sergi Gordo i Mons. Antoni Vadell, i pel bisbe de sant Feliu va presidir la trobada a l’edifici del Seminari que va consistir en la celebració solemne de l’Eucaristia i el posterior sopar.

Canvis entre els docents

La principal novetat d’aquest curs 2020-2021 ha estat el canvi en l’equip de formadors. Així, s’incorpora Mn Salvador Bacardit com a rector del Seminari, en substitució de Mn. Felip Juli. Mn. Bernat Gimeno passa de director espiritual a formador i Mn. Pere Montagut serà el nou director espiritual, juntament amb el pare Xavier Rodríguez, SJ. El canvi d’equip ja es va anunciar i produir a finals de juliol. Ara, però a principis de setembre els formadors ja han pogut compartir uns dies de convivència al Seminari amb els seminaristes.

Nous seminaristes

Enguany, s’incorporen vuit nous seminaristes provinents de diferents realitats d’Església. Aquests tenen edats compreses entre els 18 i els 48 anys i amb diferents trajectòries professionals i personals. En aquesta inauguració de curs, tenint en compte l’excepcionalitat del moment, a causa de la pandèmia del Covid, es va donar gràcies al Senyor per aquestes noves vocacions.

Quatre seminaristes de Barcelona i tres de Sant Feliu reben l’admissió als ordes de mans del bisbe Agustí Cortés

En una celebració senzilla, però amb una profunda càrrega eclesial, Mons. Agustí Cortés, bisbe de Sant de Llobregat, ha admès als ordes sagrats set seminaristes del Seminari Conciliar de Barcelona: Sergio Adán, Joan Francesc Cortès, Alfons de Alarcón, Samuel Gutiérrez, Pau Manent, Andreu Salinas i Josep Sellarés. L’Església reconeix, així, en ferm la seva vocació sacerdotal i acull públicament, i amb alegria, el seu compromís i disponibilitat: «Sóc aquí.»

Després d’uns quants anys d’intensa formació acadèmica i espiritual, en el decurs dels quals el propòsit dels aspirants, recolzat en les qualitats necessàries, ha assolit un grau suficient de maduresa, l’Església reconeix en aquests set candidats un «germen autèntic de vocació sacerdotal». Per això l’admissió als ordes és qualificada, segons paraules del mateix bisbe Agustí, com a «veritable esdeveniment de l’Esperit». «En l’acte de discerniment d’una vocació sacerdotal —ha recordat en l’homilia Mons. Cortés— és l’Esperit Sant mateix qui es reconeix Ell mateix en el candidat i en l’Església particular, tot convertint la seva crida en una veritable aventura de l’Esperit.»

La Capella Major del Seminari Conciliar de Barcelona s’ha quedat petita per acollir la solemne celebració eucarística en la qual ha tingut lloc el ritu d’admissió. Una trentena de ministres ordenats i més de tres-cents fidels procedents de les parròquies on els candidats han col·laborat pastoralment han volgut acompanyar els nous admesos, tot manifestant amb la seva pregària i proximitat que la vocació reconeguda és una vocació eclesial i de servei. Els set nous candidats en ferm al presbiterat han declarat públicament la seva voluntat de continuar la seva preparació per rebre un ministeri a l’Església, així com el compromís de formar el seu esperit de tal manera que puguin servir fidelment Crist, el Senyor, i el seu Cos que és l’Església.

El ritu s’ha completat amb la pregària de benedicció del bisbe sobre els set candidats: «Beneïu bondadosament aquests fills vostres que, pel sagrament de l’Orde, volen consagrar-se al vostre culte i al servei dels seus germans». I ha conclós: «Concediu-los de perseverar amb fidelitat a la vostra crida d’adherir-se amb amor sincer a Crist sacerdot de rebre dignament l’ofici apostòlic.»

Amb l’admissió als ordes s’inicia una nova i decisiva etapa en la formació inicial d’aquests set aspirants al sacerdoci. La seva vocació ha estat reconeguda per l’Església, però la seva configuració amb Crist bon Pastor no ha fet més que començar. Cridats a conformar tota la seva vida al misteri de la Creu del Senyor, els set nous admesos als ordes sagrats afronten el futur des de la convicció que la seva vida els pertany cada vegada menys, ja que són cridats a lliurar-la, del tot i per sempre, al servei de Déu i dels germans.

El Seminari Conciliar de Barcelona ja ha iniciat el nou curs amb un total de 32 alumnes en els set cursos acadèmics. Enguany, comptem amb sis nous companys, cinc de l’arxidiòcesi de Barcelona i un de la diòcesi de sant Feliu de Llobregat.

Eix central: aprofundir en l’identitat del sacerdoci diocesà

Aquest curs l’equip de formadors i els seminaristes ens proposem treballar amb més intensitat l’identitat específica del sacerdoci diocesà tot responent la pregunta: “Què vol dir ser prevere diocesà?”
En aquest sentit, també s’ha reforçat la formació interna del Seminari. Així, en les dues primeres setmanes de setembre – just abans de començar pròpiament el curs acadèmic – s’han impartit diverses formacions en la línia de reforçar diversos aspectes. Entre d’altres, el prevere italià Amedeo Cencini, reconegut expert en acompanyament afectiu i espiritual, va compartir amb nosaltres una formació al llarg del matí del 14 de setembre passat sobre l’equilibri afectiu del sacerdot.

Inauguració de curs amb els bisbes

El 10 de setembre, vigília de la Diada de Catalunya, va tenir lloc la inauguració oficial del curs 2019-2020 al Seminari Conciliar. Ens van acompanyar l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, acompanyat dels dos bisbes auxiliars, Sergi Gordo i Toni Vadell, juntament amb el bisbe de sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés.

A l’aula sant Jordi de l’edifici els bisbes es van poder adreçar als seminaristes i formadors. El bisbe de sant Feliu va agrair l’acollida de Barcelona envers els seminaristes de la seva diòcesi. A més, va destacar com el Seminari no és una realitat autònoma sinó que depèn en un sentit profund de la diòcesi: “El seminari és un mirall on es reflecteix la vida de l’Església. La pastoral vocacional comença pels pares, la família i les comunitats.

Les vocacions no venen dels núvols sinó de la mediació que es fa amb la comunitat eclesial.” Aquesta vinculació intrínseca entre la vida pastoral i espiritual de la comunitat diocesana i la del Seminari és quelcom consubstancial tal i com va destacar el bisbe Cortés.

El cardenal Omella va recordar que tota la vida del seminarista ha de girar a l’entorn de la passió per la persona de Jesucrist: “Si no teniu passió per Crist, la resta sobra. Heu de ser apassionats per Crist. Hem de portar la gent cap a Jesús però abans hi hem d’anar nosaltres, fer experiència de Déu cada dia.” Per il•lustrar amb un exemple de santedat aquesta passió per Crist, l’arquebisbe va explicar el cas del beat Karl Leisner (1915-1945).

Es tracta d’un jove seminarista de l’arxidiòcesi bavaresa de Munic que va ser ordenat de diaca l’any 1939, pocs mesos abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial. Degut a les seves crítiques obertes al règim nazi va ser detingut i enviat al camp de concentració de Dachau on va ser ordenat de sacerdot en una emotiva cerimònia l’any 1944. Malalt de tuberculosi va morir pocs dies després d’haver acabat la guerra. Sant Joan Pau II el va beatificar l’any 1996.

Amb aquest testimoni de fe, el cardenal ens va animar a ser ardents enamorats del Senyor i que cultivem aquesta relació, a través essencialment de la vida de pregària. De fet, aquest aprofundiment en la vida interior espiritual és també un dels eixos que marcarà aquest curs al Seminari.